PERFUM
D'ETERNITAT
Una
estranya llum dorada
enxanga
la posento quan me desperto...
la
pluja davalla subtil i lenta
cobrint
de fang qualsevol cosa.
Respiro
i umpl los plumonis
d'aqueixa ària groga i sobrenatural.
L'atzur
despagat dels meus ulls
se
colora de dorat silenci.
Llestrament
al corridor
una
fresia vermella apareix a l'horitzont.
Balla
sublim en lo vent de xaloc,
té
moviments orientals,
la
color de l'esperança,
la
reflexió d'un miracle,
lo
perfum de l'eternitat.
PROFUMO
D'ETERNITÀ
Una
strana luce dorata
invade
la stanza al mio risveglio...
la
pioggia scende sottile e lenta
coprendo
di fango ogni cosa.
Respiro
e riempio i polmoni
di
quest'aria gialla e surreale.
L'azzurro
spento dei miei occhi
si
tinge di aureo silenzio.
All'improvviso
sul balcone
una
rossa fresia fa capolino all'orizzonte.
Danza
sublime nel vento di scirocco,
ha
movenze orientali,
il
colore della speranza,
il
riflesso d'un miracolo,
il
profumo dell'eternità.
2 comentaris:
És el millor que es pot tindre llum a la cambra de dormir quan és de matí.
Jo vivia a una casa, al barri de Sant Marcel·lí de València on teníem recent casats la meua dona i jo huit finestres que s'orienta en a l'oest, per la qual cosa no teníem la basca de l'estiu.
Vicent Adsuara i Rollan
gràcies Vicent...molta llum...:)
Publica un comentari a l'entrada