(foto web)
LA
MORT M'APARTÉN
Atraversant
lo silenci d'un campsant,
entre
les queves,
entreveig
la sàgoma d'una dona
amagada
pels xufos d'herba.
La
fatxa immòbil, lluna de cera...
la
boca cosida, los ulls entreoberts.
A
l'improvís emiti un so i assusta los viandants.
M'agenoll
sobre ella i recit un respons,
lego
me distenc a la sua dreta...sense temor...
La
sua cara s'endolceix,
lo
sou cos reprèn calor,
lo
vestit negre reflecteix lo xiprès i lo sol.
Me
dóna la sua mà i estrinyi fort la mia...sempre més fort...
m'estic
quasi desmaiant,
ma
un trèmit de vent me desperta...
l'amor
sobrehumà per aquells braços oramai calents és esculpit a la mia
ment...
oh
lluna!
Fés
que no me pugui encara perdre dins el malson d'aqueixa terra...
que
pugui atraversar com una purificació la nit...
que
los meus ulls celestes s'epurin de tanta pena,
puguin
los meus dits, després de perfumades ablucions,
cosir
los estratxos i carinyar encara la vida.
LA
MORTE MI APPARTIENE
Attraversando
il silenzio di un cimitero,
tra le zolle,
intravedo la
sagoma di una donna
nascosta da
ciuffi d'erba.
Il volto
immobile, luna cerea...
la bocca
cucita, gli occhi socchiusi.
All'improvviso
emette un suono e spaventa i passanti.
Mi chino su
di lei e recito una orazione,
poi mi stendo
alla sua destra...senza timore...
Il suo volto
s'addolcisce,
il suo corpo
riprende calore,
il vestito
nero riflette il cipresso ed il sole.
Mi porge la
sua mano e stringe forte la mia...sempre più forte...
mi sento
quasi mancare,
ma un fremito
di brezza mi ridesta...
il sovrumano
amore per quelle braccia oramai calde è scolpito nella mia mente...
oh luna!
Fai che non
mi possa ancora perdere nell'incubo di questa terra...
che possa
attraversare come un lavacro la notte...
che i miei
occhi cerulei si purifichino da tanto dolore,
possano le
mie dita, dopo profumate abluzioni,
ricucire i
brandelli e carezzare nuovamente la vita.
3 comentaris:
La gran tristesa de la mort, del malestar en la cultura. M'he vist en el cementeri vetllant els meus morts, tots.
Molt bon poema Cinzia.
Vicent Adsuara i Rollan
Jo també ...però també hi ha el tema de la resurrecció
Moltes gràcies Vicent
De res, i Clar que sí, la resurrecció ha de ser en el futur una idea que fructifique en els hòmens i dones, no podem viure sense espiritualitat.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada