dilluns, de setembre 30, 2019

ROSA D' HINVERN





Ha guanyat lo Premi “Rafael Sari” 2019, la poesia “Rosa d’hinvern” de Cinzia Paolucci amb aqueixes motivacions:
“Lo disagi de qui escriu és eficaçment representat amb la imatge d’un <> pel fred, on una rosa que <> <>, evocant el cant vellutat del rossinyol. Susciten fortes suggestions les triades lessicals , l’articulaciό de l’estructura i l’andament del ritme”.



ROSA D' HINVERN



La jornada promiti jocs de llum,
vapors de lentori i fletxes de sol.
Lo perfum de la nit és encara en l'ària.
Respir l'odor fragant de l'hinvern,
el fum del tió encès,
l'estuba del sotabosc,
l'humor de la terra dura,
l'aquidrar dels pitzus dels monts encara nevats.
Al jardí enteterigat una rosa
perfuma i colora l'alba de la luctuosa estajó.
Recollir-la per consegnar-la a la dolor?
Tallar-la per veure los sous pètals caure
damunt la colxe opaca dels meus records?
Pogueriva tremolar l'univers...
La rosa despreocupada del temps
amb la dolçura ha vencit les ungles de l'hinvern.
Ara pinta lo meu enfalt,
les hores coronades d'espines,
un cant de vellut inunda el meu pit,

rossinyol perfumat de rosada.


ROSA D'INVERNO



La giornata promette giochi di luce,
vapori di brina e frecce di sole,
il profumo della notte è ancora nell'aria.
Respiro l'odore fragrante dell'inverno,
il fumo del tizzone acceso,
l'afrore del sottobosco,
l'umore della terra dura,
il richiamo delle vette ancora innevate.
Nel giardino intirizzito una rosa
profuma e colora l'alba della luttuosa stagione.
Coglierla per consegnarla al dolore?
Reciderla per vedere i suoi petali cadere
sulla coltre opaca dei miei ricordi?
Potrebbe tremare l'universo...
La rosa incurante del tempo
con la dolcezza ha sconfitto i superbi artigli dell'inverno.
Ora colora il mio turbamento,
le ore coronate di spine,
un canto di velluto inonda il mio petto,
usignolo profumato di rugiada.




2 comentaris:

novesflors ha dit...

Felicitats pel premi, poeta!

Lliri blanc ha dit...

moltes gràcies Novesflors :*