diumenge, de novembre 01, 2009

3°classificata al Premio letterario MONTANARU di DESULO







DINS LA NIT

Dins la nit un mussol
trenca el mur del silenci.
Una reverència a la lluna,
la mirada brillant i diabòlica
cap el firmament,
el murmuri d’un cant melangiós.
D' Atena la mirada glauca,
de la terra la saviesa,
de l’ombra el misteri ancestral,
de l’infern l’udol lacerant.
L’aire es mou
al seu vol imperceptible,
la por és un batec d’ales
que fa camí al lament dels morts.
La foscor que roba certeses
s’escampa pels boscos,
sobre les aigües negres,
dins el bufec lleuger del vent
i arriba per màgia al cor.
3° premi seccio' "Poesia sarda"

NELLA NOTTE

Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.
3° classificata sez. "Poesia in lingua sarda"



dijous, d’octubre 22, 2009

EL MEU SENTIR/IL MIO SENTIRE





LO MEU SENTIR


Un crit trenca lo silenci.
Un cant de llibertat
d’una nova vida
que saluda la llum.
Un pèndol vacil.la
al ritme constant
d’una pena lenta
que mos amonesta.
Un batec cruel
de notes desentonades
viola lo fluir de l’existència.
Un, dos. tres…
mil passos
de petites formigues
que conquesten lo sou futur.
Vacil.lem, mos perdem
dins foscos recorreguts
per tornar a la il.lusió
d’una llum de redenció.
Mirades que s’envolen al cel,
perfectes i netes
com pura paraula,
com l’alè d’un nou respir…
primer vagit
esclau del prejudici.










IL MIO SENTIRE


Un grido rompe il silenzio.
un canto di libertà
d’una nuova vita
che saluta la luce.
Un pendolo oscilla
al ritmo costante
di una pena lenta
che ci ammonisce.
Un battito crudele
di note stonate
viola lo scorrere dell’esistenza.
Uno, due, tre…mille passi
di piccole formiche
che conquistano il proprio futuro .
Vacilliamo, ci perdiamo
in oscuri meandri
per tornare all’illusione
d’una luce di redenzione.
Sguardi che s’innalzano al cielo,
perfetti e immacolati,
come pura parola,
come l’alito d’un nuovo respiro…
primo vagito
d’uno schiavo del pregiudizio.



















diumenge, d’octubre 11, 2009

A la meva illa


A LA MEVA ILLA

Un jardí preciós la meva illa
la quietud i el perfum selvatge
d’un entorn tancat que brilla
un sol que pinta d’or el paisatge.

Memòries d’antiga gent gronxades
en el vent de maestral com un estel
que no siguin oblidades
i per sempre reflectides al mirall del cel.

Dins el cor d’aquesta serra
ploren pedres de soledat
la veu de boca de la terra
desperta l’intima veu de llibertat.

Miro amb respecte aquest encant
el seu cos generós d’herba blonda
amb l’ull curiós d’un enfant
llum d’esperança dins la calma de l’onda.



ALLA MIA ISOLA


( la traduzione purtroppo non rispetta la rima)

Un giardino prezioso la mia isola
la quiete e il profumo selvaggio
d’un intorno che brilla
un sole che dipinge d’oro il paesaggio.

Memorie d’antica gente dondolate
nel vento di maestrale come un aquilone
che non siano mai dimenticate
e per sempre riflesse nello specchio del cielo.

Nel cuore di questa catena di monti
piangono pietre di solitudine
la voce di bocca della terra
risveglia l’intima voce di libertà.

Guardo con rispetto questo incanto
il suo corpo generoso d’erba bionda
con l’occhio curioso di un bimbo
luce di speranza nella calma dell’onda.

Mencio' d'honor al premi de poesia sarda Sedilo duemizaenoe

Chiesa di S. Antonio SEDILO

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

He vist els meus pensaments erigir-se en vol

sobre distensions d'azur i xafogor...

el meu cor ara és més blanc i lleuger.

Gavines gallardes com somnis d'estiu

juguen dins el blau dels meus ulls...

Dins els reflexos del sol hi ha el tresor de la vida

que rellisca preciosa sobre la meva pell...

Dins l'argent de la lluna hi ha la passio'

que rellisca preciosa en la paraula...

He vist les meves paraules erigir-se en vol

sobre distensions d'azur i xafogor

i replegar les ales dins el bressol de la nit.





SULLE ALI DEI PENSIERI



Ho visto i miei pensieri ergersi in volo

su distese d'azzurro e afa...

il mio cuore ora è più bianco e leggero.

Gabbiani leggiadri come sogni d'estate

giocano nel blu dei miei occhi...

Nei riflessi del sole c'è il tesoro della vita

che scivola preziosa sulla mia pelle.

Nell'argento della luna c'è la passione

che scivola preziosa nella parola...

Ho visto le mie parole ergersi in volo

su distese d'azzurro e afa

e ripiegare le ali nella culla della notte.


dilluns, de setembre 28, 2009

1 Premi a la XXVI edicio' del Premi de poesia i prosa Rafael Sari (seccio' català estandard)




LA CASA DINS LA BOIRA


Amb passos atutits de gat
refaig el camí que condueix a la meva casa.
Em delecta des del cel
el somriure de l’arc llunar,
la fantasia d’una titella de llum.
On vaig la nit és encara més fosca,
el plor és encara més amarg.
El meu nom és ningú i
la meva casa és dins la boira.
Sense remor els meus passos,
sense veu les meves paraules,
sense fils la meva vida.
Recórro el vent amb la mirada
ballant lleugera sobre l’ànsia de la tarda.
La boira s’imprimeix com silenci a la meva pell,
m’envolta entre els seus braços freds.
Em despulla dels colors,
em priva del respir.
M’ajeu en un bressol eteri
i dins el somni me’n volo.
A fora el vent gemega,
el món plora.




LA CASA NELLA NEBBIA


Con passi felpati di gatto
riprendo il cammino
che conduce alla mia casa.
Mi delizia dal cielo
il sorriso dell’arco lunare,
la fantasia di un burattino di luce.
Dove vado la notte è ancora più buia,
il pianto è ancora più amaro.
Il mio nome è nessuno e
la mia casa è nella nebbia.
Senza rumore i miei passi,
senza voce le mie parole,
senza fili la mia vita.
Percorro il vento con lo sguardo
ballando leggera sull’ansia della sera.
La nebbia s’imprime come
silenzio sulla mia pelle,
mi avvolge tra le sue fredde braccia.
Mi spoglia dei colori,
mi priva del respiro.
Mi adagia in una culla eterea
e nel sonno volo via.
Fuori il vento geme,
il mondo piange.
traduzione in sardo:
Domo intro ‘e neula

Cun trattas lepias
torro in caminu chi ‘atit a domo mea.
Gosare mi faghet dae aeras
s’iscanzidu arcu de luna..
joghitos d’una pupia ‘e lughe.
A ue ando bat iscurigore a mummutu
est prus ranchidu prangher .
Nissunu.. mi gramo
e domo mea est intro ‘e neula.
Lepios sun sos passos
chentza oghe sas paraulas
sa vida ..chentz’ ordidu.
Cun s’ogriada sigo s’ ‘entu
in custu sero a pistighinzu... lepia ballo.
Est mudine ‘e neula ch’intrat in sa pedde
mi cuguzat e istringhet in mermeros frittos.
De coloridas tintas m’ispozat
mi ch’andat s’alenu.
Intro ‘e unu lacheddu ‘e aèras mi lassat
e in bolu ‘e sonnu mi ch’ando.
Su ‘entu in fora tunchiat...
e succutat custu mundu.

Giuanne Chessa
Torpè 01/10/2009




video homenatge de l'Obra Cultural de L'Alguer:GRàCIES!!!

diumenge, de setembre 20, 2009

Premiazione " Poetas in Orane" ORANI 20 settembre 2009








1° Premio per la poesia "Pels camps a la tarda"
Motivazione:
nell'armoniosa lingua catalana, riesce a fondere magistralmente tre momenti: quello naturale, quello panico, quello idilliaco. Un tutt'uno felice dove l'io poetico è parte vibrante di una natura pacificata e serena. ( Eliano Cau)


dissabte, de setembre 19, 2009

DINS LA NIT/ NELLA NOTTE


DINS LA NIT

Dins la nit un mussol
trenca el mur del silenci.
Una reverència a la lluna,
la mirada brillant i diabòlica
vers lo firmament,
lo murmuri d’un cant melangiós.
D' Atena la mirada glauca,
de la terra la saviesa,
de l’ombra el misteri ancestral,
de l’infern l’udol lacerant.
L’aire se mou
al sou vol imperceptible,
la por és un batec d’ales
que fa camí al lament dels morts.
La foscor que roba certeses
s’espargina pels boscos,
sobre les aigües negres,
dins la bufadalleugera del vent
i arriba per màgia al cor.



NELLA NOTTE


Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.

dilluns, de setembre 07, 2009

LO TEMPS DE LES FLORS


LO TEMPS DE LES FLORS

Eren los dies
de  flors i colors.
El cel era pur confort
dins la mirada.
El cor se sollevava
i devallava dins lo tou somriure
que de nit la lluna
cobriva de poesia.
I després de nou el sol
esparginava or sobre la pell.
Les tues mans eren
flors i colors.
Los tous ulls cel i llum.
Ara és ja fosc sobre
lo camp tristi i angoixat
de la solitud.


IL TEMPO DEI FIORI
Erano i giorni
dei fiori e colori.
Il cielo era puro
conforto nello sguardo.
Il cuore decollava
e atterrava nel tuo sorriso
che di notte la luna
ammantava di poesia.
E poi nuovamente il sole
cospargeva oro sulla pelle.
Le tue mani erano
fiori e colori.
I tuoi occhi cielo e luce.
Ora è già buio sul
campo mesto e angusto
della solitudine.


dissabte, d’agost 22, 2009

1° Premio nella sezione versi sciolti del concorso" Poetas in Orane"

Amb aquest poema he guanyat el
1° Premi al concurs de poesia sarda" Poetas in Orane"
Premiaccio'a les 9.30 del dia 20 de setembre a Orani ( Nuoro)


PELS CAMPS A LA TARDA


Pels camps a la tarda

sota el cel viola
es difon la pau.

Canten els grills entre els meus cabells

dins l’hora beata del silenci

.Quina dolcesa el trepig

de les fulles sobre el cor…

la brisa que frega la pell

després d’haver esfullat pètals de flors.

Perles de suor dins la humitat de l’aire

fan pessigolles al meu esperit

i cauen gota a gota

tocant fils d’herba.

Pels camps a la tarda

es calma la terra inflamada,

la nit escampa els seus perfums

i encén la lluna dins els meus ulls.

Con questa poesia ho vinto il
1° premio nella sezione versi sciolti
del concorso di poesia sarda " Poetas in orane"
premiazione alle 9.30 del giorno 20 settembre ad Orani ( Nuoro)
PER I CAMPI DI SERA


Per i campi di sera

sotto il cielo viola

si diffonde la pace.

Cantano i grilli tra i miei capelli

nell’ora beata del silenzio.

Quale dolcezza il fruscio

delle foglie sul cuore…

La brezza che sfiora la pelle

dopo aver sfogliato petali di fiori.

Perle di sudore nell’umidità dell’aria

pizzicano il mio spirito

e cadono goccia a goccia

suonando fili d’erba.

Per i campi di sera

si calma la terra infiammata,

la notte sparge i suoi profumi

e accende la luna nei miei occhi.

dilluns, d’agost 17, 2009

Lamento/ lament


LAMENT


Lent mou la nit
el negre ventall.
El cos s’abandona
sota el pes de la calor.
Corre dins la ment
la follia de l’estiu jocós.
La mirada cap a la lluna
crema dins els records del passat.
El cor s’apaga
encadenat a la solitud.
Batega violent dins el cap
el desig de renaixença.
El respir ofegat
envolta la lluna de vels i malenconia.
Penjada sobre emocions reprimides,
amors negats,
llibertat aparent,
precipito dins el vòrtex
de la set que tinc de tu.
Lent es mou dins la nit
l’animal guardat dins meu.
Gemega, implora, desgasta la carn…
i flors vermelles de sang
incendien l’obscuritat.
Cansada es rendeix la fera
al foc de la ment
Lentament s’ajeu
el ventall sobre el cos de la nit.


LAMENTO


Lento muove la notte
il nero ventaglio.
Il corpo s’abbandona
sotto il peso dell’afa.
Corre nella mente
la frenesia dell’estate giocosa.
Lo sguardo rivolto alla luna
brucia nei ricordi del passato.
Il cuore si spegne
incatenato alla solitudine.
Pulsa violento nella testa
il desiderio di rinascita.
Il respiro affannoso
avvolge la luna di veli e malinconia.
Sospesa su emozioni represse,
amori negati,
libertà apparente,
precipito nel vortice
della sete che ho di te.
Lento si muove nella notte
l’animale racchiuso in me.
Guaisce, implora,logora la carne…
e fiori rosso sangue
incendiano l’oscurità.
Stanca s’arrende la belva
al fuoco della mente.
Lentamente s’adagia
il ventaglio sul corpo della notte.



dissabte, d’agost 15, 2009

TIME IN JAZZ: MAGICO MORGAN!




TIME IN JAZZ
“NON AL DENARO NON ALL’AMORE NÉ AL CIELO”
MORGAN RENDE OMAGGIO A FABRIZIO DE ANDRÈ NELLA TENUTA DELL’AGNATA





Nel 1971 Fabrizio De Andrè pubblicò l’album “ Non al denaro non all’amore né al cielo”liberamente tratto dall’antologia di Spoon River di Edgar Lee Masters. Il cantautore scelse 9 delle 244 poesie e ne fece 9 canzoni che toccano due grandi temi: l’invidia e la scienza.
“Il suonatore Jones” è il personaggio che meglio rappresenta De Andrè per il quale fare musica non era un mestiere ma una scelta di libertà.
Questo è un album al quale sono molto affezionata perché oltre ad emozionarmi, mi fu regalato al mio 18° compleanno
.Nel 2005 Morgan nome d’arte di Marco Castoldi, reinterpretò in maniera originale questo capolavoro senza snaturare o svilire la sua essenza. Sentirlo cantare nella suggestiva tenuta dell’Agnata nei pressi di Tempio Pausania è stato davvero sublime!
La sua voce, il suono di un pianoforte, l’eco della tromba di Paolo Fresu ed ecco nell’aria tutta quella dolce malinconia di cui è pervaso il disco.
“ Tu prova ad avere un mondo nel cuore e non riesci ad esprimerlo con le parole…”
Complimenti al maestro Morgan e al mitico Paolo Fresu che ogni anno oganizza in maniera esemplare l’appuntamento col Time in jazz.



( catalano)
TIME IN JAZZ
“ NO ALS DINERS NO A L’AMOR NI AL CEL”
MORGAN FA UN HOMENATGE AL FABRIZIO DE ANDRÈ A LA MASIA DE L’AGNATA



Al 1971 Fabrizio De Andrè va publicar l’àlbum “ No als diners no a l’amor ni al cel” lliurement tret de l’antologia de Spoon River del Edgar Lee Masters.El cantautor va escollir 9 dels 244 poemes i va fer-ne 9 cançons que tracten dos grans temes: l’enveja i la ciència.
“Il suonatore Jones”és el personatge que més representa De Andrè perquè per ell fer música no va ser un treball però una escollida de llibertat.
Aquest és un àlbum al qual sóc massa afeccionada perquè a banda d’emocionar-me va ser un regalal del meu 18° anniversari.
Al 2005 Morgan, nom d’art de Marco Castoldi, va reinterpretar d’una manera molt original aquesta obra mestra sense desnaturalitzar o desmillorar la seva essència.Escoltar-lo a la suggerent masia de L’Agnata a prop de Tempio Pausania ha estat sublim!
La seva veu, el so d’un piano, la eco de la trompeta de Paolo Fresu i vet aquí a l’aire tota aquella suau malenconia de la qual el disc és ric.
“ Tu intenta tenir un món dins el cor i no pots expressar-lo amb les paraules…”
Felicitats al mestre Morgan i al mitic Paolo Fresu que cada any organitza d’una manera exemplar aquesta cita del Time in Jazz!

dimarts, d’agost 11, 2009

Una il.lusio' compartida




Avui ha tingut lloc a la web de l'Editorial Petròpolis la presentació virtual del poemari

Totes les baranes dels teus dits,

en el qual hem participat 55 persones (la majoria blocaires) arran d'una
iniciativa del blog Tens un raco' a dalt del mo'n. .
El llibre es pot llegir o baixar gratuïtament, i també es pot demanar en paper a la web de l'editorial.

Oggi ha avuto luogo nella web dell'editoriale Petròpolis la presentazione virtuale del libro di poesie
Totes les baranes dels teus dits
Tutte le ringhiere delle tue dita
nel quale abbiamo partecipato 55 persone(la maggior parte deteniamo un blog) dopo l'iniziativa lanciata dal blog tens un raco' a dalt del mo'n
Il libro si può leggere o scaricare gratuitamente, inoltre si può ordinare in materiale cartaceo alla web dell'editoriale
tots els noms i enllaços dels blocs dels participants:
tutti i nomi dei partecipanti:
Tomàs Camacho, Frannia, Papallones en la llum, Thera, Transparència, Xarel_10, Col·lecció de moments, Poesiaula, Friccions, La gavina, Menjalletres, Planeta Clàudia, Mortadel·la casolana, Lluís Subirana, Poemes des de l'Alguer, Personal i transferible, Llum de dona, Un lloc per nosaltres, De res, massa, Tumateix llibres, Et vaig veure en un somriure, A peu coix, La Cerdanya des de can Fanga, Mentre la roba s'eixamora, Ara mateix, Josepa Ribera, Obstinacions, En un lloc de la Vall d'Aro, Res, El bar dels poetes, Brisalls de mar, Ricderiure bloc, Agustí Masip, Cap a la A, Horitzons inesperats, Paraules i mots, El pensador, Paraules despullades, El meu món - Luluji, Sentiments, Sònia Rigola, Si dubto és que sóc, Lo blòg deu Joan, Blog de l'Assumpta, Malerudeveure't, Do you want to know a secret?, Lletra nua, Escris del fum, El gatot, Alegria de la Huerta, La mirandolina, Des d'on neixen tots els somnis, Marta Pérez i Sierra, Agus Giralt, Rebaixes



diumenge, d’agost 09, 2009

ROCK!


“UN GIORNO ANCHE LA GUERRA S’INCHINERÀ AL SUONO DI UNA CHITARRA”
(Jim Morrison)

Sabato 8 agosto sul palco del Forte della Maddalena sono salite quattro delle nove bands selezionate nella complilation “ Rock Island” i cui brani sono stati registrati nello studio della Soun Room .
La rassegna dei gruppi musicali emergenti locali e non è stata organizzata dall’associazione culturale Primigenia e dall’assessorato al turismo del Comune di Alghero.
Lo spettacolo è iniziato alle 22 con gli Almost done for seguiti dai Tortuga,dai Rol sino al gran finale su brani dei Deep Purple e Led Zeppelin eseguiti magistralmente dagli Slaves, schiavi in questo caso solo della loro bravura.
Onore a tutte le bands e a quanti si sono prodigati per la riuscita della serata nella fattispecie il sig Pinna insieme a Davide Ruda cantante degli Slaves che oltre ad averci animato con la sua voce, ha curato questa iniziativa all’insegna del rock, nata e vissuta con tutta l’energia e la forza dei giovani!
A settembre con l’uscita del CD Rock Island!

“ IL CAMMINO è LUNGO PER ARRIVARE AL TOP, SE SI VUOLE FARE ROCK’NROLL!”
( Da IT’S A LONG WAY TO THE TOP IF YOU WANNA ROCK’NROLL AC/DC)



“UN DIA TAMBÉ LA GUERRA S’AGENOLLERÀ AL SO D’UNA GUITARRA”
(Jim Morrison)

Dissabte 8 agosto d’agost han pujat a l’escenari del Fort de la Madaleneta 4 de les 9 bandes seleccionades per la compilation Rock Island.Les seves cançons s’han gravat dins l’estudi de la Sound Room.
La ressenya de les bandes del lloc i non, s’ha organitzat per l’Associació cultural Primigenia i l’assessorat al turisme del Municipi de l’Alguer.
L’espectacle ha començat a les 22,00 amb els Almost done for seguits pels Tortuga, Rol fins al gran final sobre músiques dels Deep Purple i Led Zeppelin intrerpretades magistralment pels Slaves, esclaus en aquest cas només de la seva bravesa.
Honor a totes les bandes i a tothom s’ha prodigat per l’èxit de la tarda, sobretot al senyor Pinna junt a Davide Ruda cantant dels Slaves que a banda d’haver-nos animats amb la seva veu, ha curat aquesta iniziativa a l’ensenya del rock, nascuda i viscuda amb tota l’energia i la força dels joves!
Fins al settembre amb la sortida del CD Rock Island!

“ EL CAMĺ ÉS LLARG PER ARRIBAR AL TOP,SI VOLS FER ROCK’NROLL”
(De IT’S A LONG WAY TO THE TOP IF YOU WANNA ROCK’NROLL AC/DC)

dimecres, d’agost 05, 2009

Presentació de «Totes les baranes dels teus dits»


Directament del blog Petròpolis:






es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Totes les baranes dels teus dits, de diversos autors, editat a cura de JM Tibau.

El llibre recull les obres presentades a un concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món, en què els participants havien de crear un poema amb el vers «a la barana dels teus dits», que és el títol d'una obra del curador de l'edició.
Jo També he participat amb un poema breu

La presentació es durà a terme en esta mateixa pàgina web el propvinent dilluns dia 10 d'agost a les 20.30 h.

Podreu llegir el llibre en línia, descarregar-lo en pdf o bé comprar-lo en format paper.

Aquí teniu un targetó amb la invitació per si voleu fer-la còrrer per la xarxa i pels vostres contactes.Us hi esperem!
Enviat per Jacme a 10:21

diumenge, d’agost 02, 2009






















1° AGOSTO
SERATA DI ROCK E SOLIDARIETÀ AL FORTE DELLA MADDALENA DI ALGHERO.

L’associazione ONLUS “Una mano tesa” ha organizzato una serata all’insegna della solidarietà il cui incasso sarà devoluto per le cure di una sfortunata bimba danneggiata da un vaccino.
Sul palco si sono esibite diverse rock band locali come i Broken Melody, Tortuga, Sterling , Joker MC ecc.
I ragazzi non si sono persi d’animo neppure di fronte ad un disguido diciamo “tecnico” che li ha costretti ad esibirsi per almeno metà della serata praticamente al buio.
Nonostante questo, la loro musica ha squarciato la notte, le barriere del silenzio e delle convenzioni e spero sia arrivata al cuore di molte persone, anche di quelle non proprio estimatrici di questo genere musicale.
Grazie agli organizzatori, all’associazione, agli artisti. Forza ragazzi! Sempre Avanti!
Un abbraccio tenero e sincero alla bimba.
Cinzia

1° D’AGOST
VETLLADA DE ROCK I SOLIDARITAT AL FORT DE LA MADALENETA


L’associació ONLUS “ Una mano tesa” ha organitzat una vetllada de beneficència, el cobrament de la qual serà donat per les cures d’una nena invalidada a causa d’una vacuna.
A l’escenari s’han exhibits bandes rock locals com Broken Melody, Tortuga, Sterling, Joker MC etc
Els nois no s’han descoratjats ni tan sols per un contratemps diem “tecnic” que els ha obligats a exhibir-se per almenys meitat de la tarda pràcticament a la foscor.
No-obstant això, la seva música ha trencat la nit, les barreres del silenci i de les convencions i espero hagi arribat al cor de molts persones, també d’aquelles que no estimen gaire aquest gènere musical.
Gràcies als organitzators, a l’associació, als artistes.Força nois! Sempre endavant!
Una abraçada tendre i sincera per la nena.
Cinzia

LES ILLES


LES ILLES “ DES DE MALLORCA A L’ALGUER”

Aquest ha estat el tema de les dues cites amb la cançó algueresa de Francesc Ballone i aquella tradicional mallorquina de Maria del Mar Vanrell.
La primera exhibició dijous a les 19.00 a L’Ateneu i la segona dissabte a les 21.00 a L’Obra Cultural de L’Alguer.
Francesc, fotògraf, companys d’excursions però primer de tot bon amic, ens ha monstrat una nova cara.Amb la guitarra i la veu emocionada ens ha cantat la seva sobre la nostra ciutat que ha de defensar en qualsevol manera la propia llengua i les seves arrels.
Entre el seu repertori hi ha una cançó que ha tingut un èxit, ”La cara de San Pere”. Un homenatge al cantautor Pino Piras desaparegut fa anys que en uns dels seus versos deia : “gent de l’Alguer al Paradís no n’hi va”.Francesc aquí canta:….”Fóra volgut veure la cara de San Pere quan te sés al cel presentat-I ara, com la posem?-t’haurà dit rient, deixant-te entrar…”
A més hi ha una cançó intrumental dedicada a dues dones Una és la Eleonora D’Arborea, sobre l’altra ens ha deixat amb un punt interrogatiu.
Maria del Mar Vanrell és originaria de Llucmajor, un poble de l’illa de Mallorca.Ha conegut Francesc a la Universitat per motius d’estudis i veient que compartiven els mateixos interessos juntament han decidit de donar vida a aquesta aliança musical.
Amb veu suau, un clarinet i una flauta de canya,ens ha fet arribar els colors, les vibracions, la poesia de la seva encantable illa.Les imatges fortes dels moros contra els cristians, la dolcesa d’una cançó de bressol tradicional arranjada per ella mateixa . Ha tancat la tarda ambe el ritme d’una jota, un ball antic i popular que encara es balla sobretot al levant de l’illa mallorquina.

dimarts, de juliol 14, 2009

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS




SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS
He vist els meus pensaments erigir-se en vol
sobre distensions d'azur i xafogor...
el meu cor ara és més blanc i lleuger.
Gavines gallardes com somnis d'estiu
juguen dins el blau dels meus ulls...
Dins els reflexos del sol hi ha el tresor de la vida
que rellisca preciosa sobre la meva pell...
Dins l'argent de la lluna hi ha la passio'
que rellisca preciosa en la paraula...
He vist les meves paraules erigir-se en vol
sobre distensions d'azur i xafogor
i replegar les ales dins el bressol de la nit.
SULLE ALI DEI PENSIERI

Ho visto i miei pensieri ergersi in volo
su distese d'azzurro e afa...
il mio cuore ora è più bianco e leggero.
Gabbiani leggiadri come sogni d'estate
giocano nel blu dei miei occhi...
Nei riflessi del sole c'è il tesoro della vita
che scivola preziosa sulla mia pelle.
Nell'argento della luna c'è la passione
che scivola preziosa nella parola...
Ho visto le mie parole ergersi in volo
su distese d'azzurro e afa
e ripiegare le ali nella culla della notte.
Questa è la traduzione in sardo a cura di Giovanni Chessa:
In alas de pessares.
Apo idu sos pessos meos pesendesi in bolu
in pranos de chelu e d’affogu....
custu coro est como prus alvu
e lepiu.
Caos marinos in sa muda
e su tempus
s’apentan in sos ogros meos pintos..
Isperas de sole sun posidos
de vida
chi illassinan che prendas
in sa pedde.
Sa prata ‘e sa luna at
su sentidu viu
e illassinat che prend’in sa paraula...
Apo ‘idu sa paraulas meas
in bolu
in biaitos chelos incaldanados
pijende sas alas in su laccheddu
‘e s’intrinada.

Giuanne Chessa



divendres, de juliol 03, 2009

Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte


TERANYINES DINS LA NITCrepadures sobre los murs
dins lo fosc silenci.
Paraules callades,
respirs afogats…
L’afany dins lo pit
d’un trèmit cansat.
Lo lliri selvàtic
estripat a l'arena,
reclina lo cap vencit.
El mussol ara riu
dins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins los ulls.
Se nina l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és una morsa que destrossa la carn.
Los pensaments són
crepadures sobre los murs
dins lo silenci més margant.

RAGNATELE NELLA NOTTE
Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,
respiri soffocati…
l’affanno nel petto
di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride
nella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è la morsa che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.


dilluns, de juny 15, 2009

identitat/ identità


IDENTITAT

Rebel jo,
que per ésser mi mateixa
ric al front dels
compromisos.
Un poc santa i maleïda,
bas, escavanada , després carícia.
Savia, furba o  ignorant,
obedient i reservada,
si voleu desinhibida
i puru controlada.
Aqueix cor  movimentat,
complicat, animat...
Si cliqueu el botó
puc ser això que voleu…
calma, dòcil,
delicada,
irriverent i atzardada.
Neula pluja,
fang i foc.
Muller, amant,
mare i pare.
Blanc, negre,
satisfacció o buit.
Rebel jo,
que per ésser mi mateixa,
só en aquí en la posento,
enrera núvols de fum
a llepar-me les ferides.


IDENTITÀ


Ribelle io,
che per essere me stessa
rido in faccia ai
compromessi.
Un po’ santa e maledetta,
bacio, schiaffo e poi carezza.
Furba, saggia e un po’ ignorante,
obbediente e riservata,
se volete, disinibita,
poi di nuovo controllata.
Questo cuore  movimentato
complicato, animato...
Se cliccate il bottone,
posso esser ciò che volete…
Calma, dolce, delicata,
irriverente ed azzardata.
Nebbia, pioggia,
fango e fuoco.
Moglie, amante,
madre e padre.
Bianco e nero,
appagamento e vuoto.
Ribelle io,
che per essere me stessa,
resto qui nella stanza,
dietro nuvole di fumo
a leccarmi le ferite.

dimarts, de juny 09, 2009

Nàufrag de la nit


NÀUFRAG DE LA NIT

Caic dins la foscor si
sobre les ales de la nit
No aconsegueixo arribar fins a tu.
No hi ha terra sota els peus,
no hi ha paraula que consoli.
Ànsies, dubtes i malenconies
escampats en el cel
com incens de pètals negres.
El meu cos és música,
és la força oculta
que arriba fins a tu.
La veu del ràpid llamp
que penetra el silenci,
l’ardor que s’encén
dins la teva mirada de lluna.
Caic dins la foscor
si dins l’incendi de les estrelles
no aconsegueixo arribar fins a tu.


NAUFRAGO DELLA NOTTE

Precipito nel buio se
sulle ali della notte
non riesco ad arrivare a te.
Non c’è terra sotto i piedi,
non c’è parola che consoli.
Ansie dubbi e malinconie
sparsi nel cielo
come incenso di petali neri.
Il mio corpo è musica,
è la forza occulta
che arriva a te.
La voce del rapido fulmine
che penetra il silenzio,
l’ardore che si accende
nel tuo sguardo di luna.
Precipito nel buio
se nell’incendio delle stelle
non riesco ad arrivare a te.


dimecres, de maig 27, 2009

Premi A la barana dels teus dits


Jesús M. Tibau ha organitzat el premi

" A LA BARANA DELS TEUS DITS":


http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html




Relluu la passió
a la barana dels teus dits
Senyals de vida
imploren la ràbia del vent
que espanti l’estàtica pols.

dissabte, de maig 16, 2009

MONT SIXERI
















Monuments oberts a L’Alguer

EXCURSIó del CEALGUER AL MONT SIXERI
DISSABTE 15.30
DIUMENGE AL MATI' A LES 10 I A LA TARDA A LES 15.30

La ciutadella nuragica de mont Sixeri a prop de L’Alguer ,encara que sigui desconeguda a la moltitud, és sense dubte la més gran de Sardenya. Va ser contruida a l’antigor sobre un desnivell de 14 metres, cosa que la feia un punt d’observaciό pels habitants. Al voltant es pot veure una vasta vila formada de nombroses cabanes. A més o menys 30 passos de la torre es poden mirar dos recintes destinats amb probabilitat a ús cerimonial i col.lettiu.

Monumenti aperti ad Alghero

ESCURSIONE DEL CEALGUER AL MONTE SIXERI
SABATO ORE 15.30
DOMENICA ORE 10 E ORE 15.30


La cittadina nuragica di monte Sixeri, sebbene sia ancora a molti sconosciuta, è una delle più grandi della Sardegna.Fu costruita nell’antichità su un dislivello di 14 metri, cosa che la rendeva un buon punto d’osservazione per gli abitanti. Nella zona circostante si può notare un vasto borgo formato da numerose capanne. A circa 30 passi dalla torre si possono scorgere due recinti adibiti con molta probabilità ad uso cerimoniale e collettivo

dijous, de maig 07, 2009

Auguri Mamma!


MAMA

Estimo la tardor que
ha oït el so de la
teva veu aplacar
el meu plor dins el bressol.
Estimo la tarda que
inunda l’ànim
de suaus malenconies i
pàl.lides visions.
Estimo les ombres del bosc
que envolten l’abisme
de les meves fantasies.
Estimo la casa de pedra
i les veus dels pagèsos
que pugen al cel turquí.
Estimo el temporal i
la pluja que fa soroll sobre
els meus pensaments desordenats.
Estimo l’horta simple i curada
on les flors xiuxiuen
a cada alè de brisa.
Estimo el rierol que canta
a la vall el seu
ímpetu de libertat.
Estimo el bes del sol
que em recorda la teva calor,
el somriure de la lluna reflectit
dins la tendresa de la teva cara.
T’estimo MAMA..


MAMMA

Amo l’autunno che
ha udito il suono della
tua voce placare
Il mio pianto nella culla.
Amo la sera che
inonda l’animo
di dolci malinconie
e pallide visioni.
Amo le ombre del bosco
che avvolgono l’abisso
delle mie fantasie.
Amo la casa di pietra
e le voci dei contadini
che salgono al cielo turchino.
Amo il temporale e
la pioggia che scroscia sui
miei pensieri disordinati.
Amo l’orto semplice e curato
dove i fiori sussurrano
ad ogni alito di brezza.
Amo il ruscello che
canta alla valle
il suo impeto di libertà.
Amo il bacio del sole
che mi ricorda il tuo calore,
il sorriso della luna riflesso
nella tenerezza del tuo viso.
Ti amo MAMMA…