Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre
plouen gotes d’aigua fosca
com llàgrimes centenàries
que troben desfogament
en una sortida digna.
Els homes necessiten
d’un món nou…
de sortir del gel de la solitud,
de la foscor de la indiferència.
Baixa des del cel
el plor que fa soroll…s’aplaca, sanglota.
Moviments llargs i lents
bressolen veus sobre veus
del mateix timbre i color.
Al costat del foc, un vell narra
els horrors del passat.
Dins l’espetec de la flama
ressona la seva veu feble.
Paraules que tremolen en l’aire,
que mouen la consciència.
El nen que escolta en silenci
ajupit als seus peus
dibuixa sobre un full blanc
l’esperança d’un demà millor.

IL GIORNO DELLA MEMORIA

Dal cielo nero
piovono gocce d’acqua scura
come lacrime centenarie
che trovano sfogo
in un’uscita degna.
Gli uomini hanno bisogno
di un mondo nuovo…
di uscire dal gelo della solitudine,
dal buio dell’indifferenza.
Scende dal cielo il pianto
che scroscia…rallenta,singhiozza.
Movimenti lunghi e lenti
che cullano voci su voci
d’uguale timbro e colore.
Accanto al fuoco, un vecchio narra
gli orrori del passato.
Nel crepitio della fiamma
riecheggia la sua flebile voce.
Parole che tremano nell’aria
e scuotono la coscienza.
Il bimbo che ascolta in silenzio
accovacciato ai suoi piedi,
disegna su di un foglio bianco
la speranza di un domani migliore.

JESUS TIBAU ens convida a"Una sortida digna"

Jesus Tibau,
ens convida a escriure poemes per fer un nou recull amb el titol "Una sortida digna"
Ens explica això:

"Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

EXCURSIÓ AL MONT MANNU ( diumenge 24 de gener)

EXCURSIÓ AL MONT MANNU

La costa entre L’Alguer i Bosa és dominada del mont Mannu ( 802 m.)
Els seus relleus de roca volcànica ( trachys), donen al paisatge un aspecte suggerent de veritat.
Aquí el maestral ha treballatla roca, al llarg del temps i aquesta erosió ens ha regalat figures surreals.
Aquest territori és regne d’ocells de cada espècie com el voltor griu, el milà real, l’àguila real, el falcó pelegrí etc.
Pel que fa als mamífers, aquí es poden trobar la guineu, la marta, el gat selvàtic i el porc senglar.
La vegetació compren formacions de garriga costera i vegetació mediterrània, alzines i praderia muntanyenca.
La dificultat de l’excursió és representada del desnivell de més o menys 800 m. que interessa la primera part del recorregut.

ESCURSIONE AL MONTE MANNU

La costa tra Alghero e Bosa è dominata dal monte Mannu ( 802 mt.)
I suoi rilievi trachitici donano al paesaggio un aspetto veramente suggestivo.
Qui il maestrale ha lavorato la roccia nel corso del tempo e questa erosione ci ha regalato figure surreali.
Questo territorio è regno di uccelli di ogni specie come l’avvoltoio grifone, il nibbio reale, l’aquila reale, il falco pellegrino etc.
Per quel che concerne ai mammiferi, qui si possono trovare la volpe, la martora, il gatto selvatico ed il cinghiale.
La vegetazione comprende formazioni di gariga costiera e macchia mediterranea,lecci e prateria montana .
La difficoltà dell’escursione è rappresentata dal dislivello di circa 800 mt. che interessa la prima parte del percorso.

MAMOIADA Concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou

M'han atorgat el 4° premi al concurs de poesia sarda S.Antoni de su ou a Mamoiada (NU) Dissabte 16 de gener Hores 9.30 Mamoiada (NU)

http://www.luigiladu.it/mamoiada/concorso_poesia.htm

EL DIA QUE MOR

Rellisco sobre murs d’avorriment

i escales de tristesa

en l’acabar d’un altre dia cansat.

Suspesa sobre teranyines del passat

i molses del present

volo sobre les meves pors,

ensopego en les derrotes.

Nedo amb fatiga

en aquest cel fosc

perseguint l’ona

amb jocs, salts

i curses de nena.

Si caic m’aixeco,

si ploro després ric,

si fujo, retorno immòbil

al fons del pantà,

inútil com pedra de riu.

Rellisco

sobre la imatge entelada

del dia que mor,

sobre la llum feble

dels ulls de la malenconia.

IL GIORNO CHE MUORE

Scivolo su muri di noia

e scale di tristezza

sul finire di un altro giorno stanco.

Sospesa su ragnatele del passato

e muffe del presente

volo sulle mie paure,

inciampo nelle sconfitte.

Nuoto a fatica in questo cielo scuro

inseguendo l’onda con giochi,

salti e corse di bimba.

Se cado mi rialzo,

se piango poi rido

se fuggo, ritorno immobile

sul fondo del pantano,

inutile come pietra di fiume.

Scivolo sull’immagine sfocata

del giorno che muore,

sulla fioca luce

degli occhi della malinconia.

L'hivern dins el cor/ L'inverno nel cuore (El meu homenatge a Fabrizio De Andrè)

L’HIVERN DINS EL COR

Esquitxos de mar dins els cabells,
peuades damunt la platja
sota el cel color betum.
Murmuris de paraules s’espesseixen
en bombolles de vapor
i dansen en el vent.
Acords de guitarra
dins el lament de l’ona,
dins els fils sibilants dels cables elèctrics,
dins les capçades dels pins,
dins l’ala d’una gavina.
Una mirada lívida entre els núvols
estripa la trist solitud
amb suaus jocs de llum
que donen a la boira
un cos nou,
ferm, brusc.
Gèlides galtes
i ulls d’espasa.
Més llunyà de la lluna,
el teu bes és dins la nit,
l’hivern és dins el cor.

L’INVERNO NEL CUORE

Schizzi di mare nei capelli,
impronte sulla spiaggia
sotto il cielo color catrame.
Sussurri di parole si addensano
in bolle di vapore
e danzano nel vento.
Accordi di chitarra
nel lamento dell’onda,
nei fili sibilanti dei cavi elettrici,
nelle chiome dei pini,
nell’ala di un gabbiano.
Uno sguardo livido tra le nuvole
squarcia la triste solitudine,
con giochi di luce
che danno alla nebbia
un corpo nuovo,
fiero, scontroso.
Gèlide guance
e occhi di spada.
Più lontano della luna,
il tuo bacio è nella notte,
l’inverno è nel cuore.

PARTENÇA

PARTENÇA

Miro de la finestra
el gris del cel.
Los arbres alineats pentinen
los núvols dins l’horitzont
mentres la terra nua
resta en silenci a mirar.
Davalla sense pausa
lo riu dins la vall.
Salten i esquitxen
les aigües impetuoses
sobre grosses pedres,
lluiten i juguen amb plantes selvàtiques.
Les esperances seductores
canten sense aturar el sou camí,
ignares d’aquell mar
que està esperant.
Respiro aqueixa aria bona
que perfuma de llenya cremada.
Morronja la pòlenta al foc,
al tou suau amesclar.
Te mir encara una volta mare,
després lo mar m’engolirà per massa temps.

PARTENZA

Guardo dalla finestra
il grigio del cielo.
Gli alberi allineati pettinano
le nuvole nell’orizzonte
mentre la terra nuda
rimane in silenzio a guardare.
Scorre senza pausa
il fiume nella valle.
Saltano e schizzano
le acque impetuose
su grossi macigni,
lottano e giocano con piante selvatiche.
Le speranze lusinghiere
cantano senza fermare il loro cammino,
ignare di quel mare che resta ad aspettare.
Respiro quest’aria buona
che profuma di legna bruciata.
Borbotta sul fuoco la polenta
al tuo dolce mescolare.
Ti guardo ancora una volta madre,
dopo il mare mi inghiottirà per troppo tempo.

BON NADAL A TOTS! BLOG TANCAT PER LES FESTES...

NADAL

La ciutat és una festa de llums,
el silenci de la nit engoleix els meus passos.
Canto a cau d’orella la cantarella senzilla
que té el so del mar,
el color de les estrelles,
l’emoció del cor.
Quin fred i poesia hi ha en aquesta nit dins l’aire !
El Nadal és esperança,
és la demora de l’infantesa
que torna a la ment,
la carícia que desgela el cor més dur.
La barreja de brases incandescentes i cendres,
l’efímera inquietud d’una fràgil rosa
que pinta de vermell el trist ebarzer.

NATALE

La città è una festa di luci,
il silenzio della notte inghiotte i miei passi.
Canto sottovoce la semplice nenia
che ha il suono del mare,
il colore delle stelle,
l’emozione del cuore.
Quanto freddo e poesia c’è stanotte nell’aria!
Il Natale è speranza,
è la dimora dell’infanzia
che torna alla mente,
la carezza che scongela il cuore più duro.
L’insieme di braci incandescenti e cenere,
l’effimera irrequietezza d’una fragile rosa
che tinge di rosso il triste rovo.

Excursio' a Osilo, Vall dels molins.

Avui amb el centre excursionista de L'Alguer he anat a Osilo.Osilo (sard Osile) és un municipi italià, dins de la província de Sàsser. L'any 2007 tenia 3.498 habitants. Es troba a la regió del Tataresu. Limita amb els municipis de Cargeghe, Codrongianos, Muros, Nulvi, Ploaghe, Sàsser, Sennori i Tergu.

Hem començat la marxa des de S Lorenzo costejant l'afluent del riu Silis, hem pujat al nuraghe Barunalzu i al nuraghe Conca Omine fins a la Roca Blanca . Hem arribats fins a la regio' Pirastreddu ( en sard terra de les peres ). Hem visitat un dels ultims molins que han estat en funcio' dins el territori.Tornant enrere hem fet el cami' dels molins. Al llarg de 12 km hem trobat una quinzena de molins abandonats en un paisatge precios i ple de colors encara que fos una diada ennuvolada.Abans de tornar a l'Alguer hem fet una cita al centre de Osilo per pujar al castell medieval dels Malaspina. Les restas dels murs perimetrals i dues torres es troben al mont Tuffudesu sobre un dels tres. cims Aquest poble té un centre historic de veritat precios on hi ha també l' esglesia de la Immacolata Concezione del segle XVIII sobre una installacio' del segle XV amb una façana molt suggerent. A banda del seu paisatge Osilo és famos també pel seu formatge Pecorino Fiore sardo i per la festa dels anells, un torneig equestre on guanya el cavaller que anant al galop enferra la majoria d'anells.

L' AUTUNJO DINS LO COR

L' AUTUNJO DINS LO COR

La plaja desolada
és flagellada pel mar mogut.
Contemplo la mia vida
dins el gris horitzont
a través les barres del
record de tu que m’empresona.
Estim l' autunjo que
confundi llàgrimes i pluja,
cel i mar,
amor i dolor.
L’ímpetu estivo s’aplaca
en lo músquio moll
dins l’ombra del bosc
ont lo riu espargina lo so argentí.
S’aplaca en el cor
guardat dins la tana
protegit del llamp i del tro.
En letargia per no pensar,
per no sentir lo temps que passa
i m’allunya de tu.
De tu que ets solitud sobre la pell,
gust de nèspola selvàtica sobre los morros,
neula envoltant que abraça lo meu corp,
aquell velari de malenconia dins la mirada.
Ignars, los teus passos lleugers
van perseguint lo camí
sobre tapets de fulles dorades.
El tou somrís és lo vespre més bell pintat al cor.

L’AUTUNNO NEL CUORE

La spiaggia desolata
è flagellata dal mare agitato.
Contemplo la mia vita
nel grigio orizzonte,
attraverso le sbarre del
ricordo di te che m’imprigiona.
Amo l’autunno che
confonde lacrime e pioggia,
cielo e mare,
amore e dolore.
L’impeto estivo si placa
nel soffice muschio
all’ombra del bosco
dove il rio disperde
il suono argentino.
Si placa nel cuore racchiuso nel covo
al riparo dal lampo e dal tuono.
In letargo per non pensare,
per non sentire il tempo che scorre
e mi allontana da te.
Da te che sei solitudine sulla pelle,
sapore di nespola selvatica sulle labbra,
nebbia avvolgente che abbraccia il mio corpo,
quel velario di malinconia nello sguardo.
Ignari, i tuoi passi leggeri
proseguono il cammino
su tappeti di foglie dorate.
Il tuo sorriso è il tramonto più bello dipinto nel cuore.

EXCURSIO' S. MARIA COGHINAS LAGO CASTEL DORIA

Santa Maria Coghinas (gal·lurès Cuzina) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser. Es troba a la regió d'Anglona i s'hi parla gal·lurès. Limita amb els municipis de Bortigiadas (OT), Bulzi, Perfugas, Sedini, Valledoria i Viddalba.La nostra excursio' ha començat de S. Maria Coghinas.Hem pujat fins al nuraghe Concatile i després d'una pausa hem caminat per 16 km costejant el llac Castel Doria.El dia de sol i 20° de temperatura han fet d'un dia de novembre un quadre de primavera.Hem pujat encara al castel i desprès hem baixat a les termes de Castel Doria .Aqui l'aigua calenta crema les mans i tot aquell vapor dona al paisatge un aspecte surreal.

Acabada l'excursio' passant pel poblet hem fet una cita a l'esglesia romànica de S. Maria.

Al costat hi havia un monument als militars caiguts i un carruatge per a la guerra del '41.He volgut acabar l'excursio' amb aquest pensament...poseu flors als vostres canons.

Felicitats al Victor Pàmies pels 300000 registres!

el logo és de:

http://www.pallidisseny.com/

LA MEVA ENHORABONA!

Raons que rimen:

http://vpamies.blogspot.com/

TARDOR/AUTUNNO

TARDOR

El cor s’omple d’arbres i cel,
baixa la pluja des dels ulls
sobre catifes de fulles i records.
Una llum feble i refinada
juga sobre les ones tèrboles i fosques.
El vent bufa tristesa
dins l’últim anhelit de l’exausta vida.
Dins l’ombra de brunes coníferes
encadeno somnis del passat.
Aquesta sensació de fi
té sobre els llavis paraules
que mai t’he dit…
corren com núvols
cap crepuscles glacial.

AUTUNNO

Il cuore si riempie di alberi e cielo,
scende la pioggia dagli occhi
su tappeti di foglie e ricordi.
Una luce fioca e raffinata
gioca sulle onde torbide e cupe.
Il vento soffia tristezza
nell’ultimo anelito dell’esausta vita.
Nell’ombra di brune conifere
incateno sogni del passato.
Questo senso di fine
ha sulle labbra parole
che mai ti ho detto…
corrono come nuvole
verso crepuscoli glaciali.

« Non cercate di prendere i poeti perché vi scapperanno tra le dita"

La mia poesia è alacre come il fuoco
trascorre tra le mie dita come un rosario
Non prego perché sono un poeta della sventura
che tace, a volte, le doglie di un parto dentro le ore,
sono il poeta che grida e che gioca con le sue grida,
sono il poeta che canta e non trova parole,
sono la paglia arida sopra cui batte il suono,
sono la ninnanànna che fa piangere i figli,
sono la vanagloria che si lascia cadere,
il manto di metallo di una lunga preghiera
del passato cordoglio che non vede la luce.

Alda Merini, da "La volpe e il sipario"

3°classificata al Premio letterario MONTANARU di DESULO

DINS LA NIT

Dins la nit un mussol
trenca el mur del silenci.
Una reverència a la lluna,
la mirada brillant i diabòlica
cap el firmament,
el murmuri d’un cant melangiós.
D' Atena la mirada glauca,
de la terra la saviesa,
de l’ombra el misteri ancestral,
de l’infern l’udol lacerant.
L’aire es mou
al seu vol imperceptible,
la por és un batec d’ales
que fa camí al lament dels morts.
La foscor que roba certeses
s’escampa pels boscos,
sobre les aigües negres,
dins el bufec lleuger del vent
i arriba per màgia al cor.

3° premi seccio' "Poesia sarda"

NELLA NOTTE

Nella notte una civetta
rompe il muro del silenzio.
Un inchino alla luna,
sguardo luccicante e diabolico
rivolto al firmamento,
il sussurro di un
malinconico canto.
Di Atena lo sguardo glauco,
della terra la saggezza,
dell’ombra l’ancestrale mistero,
degli inferi l’ululato lacerante.
L’aria si muove
col suo passo felpato,
la paura è un battito d’ali
che fa strada al lamento dei morti.
Il buio che ruba certezze
si spande nei boschi,
sulle acque nere,
nel soffio leggero del vento
e arriva per magia nel cuore.

3° classificata sez. "Poesia in lingua sarda"

EL MEU SENTIR/IL MIO SENTIRE

LO MEU SENTIR

Un crit trenca lo silenci.

Un cant de llibertat

d’una nova vida

que saluda la llum.

Un pèndol vacil.la

al ritme constant

d’una pena lenta

que mos amonesta.

Un batec cruel

de notes desentonades

viola lo fluir de l’existència.

Un, dos. tres…

mil passos

de petites formigues

que conquesten lo sou futur.

Vacil.lem, mos perdem

dins foscos recorreguts

per tornar a la il.lusió

d’una llum de redenció.

Mirades que s’envolen al cel,

perfectes i netes

com pura paraula,

com l’alè d’un nou respir…

primer vagit

esclau del prejudici.

IL MIO SENTIRE

Un grido rompe il silenzio.

un canto di libertà

d’una nuova vita

che saluta la luce.

Un pendolo oscilla

al ritmo costante

di una pena lenta

che ci ammonisce.

Un battito crudele

di note stonate

viola lo scorrere dell’esistenza.

Uno, due, tre…mille passi

di piccole formiche

che conquistano il proprio futuro .

Vacilliamo, ci perdiamo

in oscuri meandri

per tornare all’illusione

d’una luce di redenzione.

Sguardi che s’innalzano al cielo,

perfetti e immacolati,

come pura parola,

… come l’alito d’un nuovo respiro…

primo vagito

d’uno schiavo del pregiudizio.

A la meva illa

A LA MEVA ILLA

Un jardí preciós la meva illa
la quietud i el perfum selvatge
d’un entorn tancat que brilla
un sol que pinta d’or el paisatge.

Memòries d’antiga gent gronxades
en el vent de maestral com un estel
que no siguin oblidades
i per sempre reflectides al mirall del cel.

Dins el cor d’aquesta serra
ploren pedres de soledat
la veu de boca de la terra
desperta l’intima veu de llibertat.

Miro amb respecte aquest encant
el seu cos generós d’herba blonda
amb l’ull curiós d’un enfant
llum d’esperança dins la calma de l’onda.

ALLA MIA ISOLA

( la traduzione purtroppo non rispetta la rima)

Un giardino prezioso la mia isola
la quiete e il profumo selvaggio
d’un intorno che brilla
un sole che dipinge d’oro il paesaggio.

Memorie d’antica gente dondolate
nel vento di maestrale come un aquilone
che non siano mai dimenticate
e per sempre riflesse nello specchio del cielo.

Nel cuore di questa catena di monti
piangono pietre di solitudine
la voce di bocca della terra
risveglia l’intima voce di libertà.

Guardo con rispetto questo incanto
il suo corpo generoso d’erba bionda
con l’occhio curioso di un bimbo
luce di speranza nella calma dell’onda.

Mencio' d'honor al premi de poesia sarda Sedilo duemizaenoe

Chiesa di S. Antonio SEDILO

SOBRE LES ALES DELS PENSAMENTS

He vist els meus pensaments erigir-se en vol

sobre distensions d'azur i xafogor...

el meu cor ara és més blanc i lleuger.

Gavines gallardes com somnis d'estiu

juguen dins el blau dels meus ulls...

Dins els reflexos del sol hi ha el tresor de la vida

que rellisca preciosa sobre la meva pell...

Dins l'argent de la lluna hi ha la passio'

que rellisca preciosa en la paraula...

He vist les meves paraules erigir-se en vol

sobre distensions d'azur i xafogor

i replegar les ales dins el bressol de la nit.





SULLE ALI DEI PENSIERI



Ho visto i miei pensieri ergersi in volo

su distese d'azzurro e afa...

il mio cuore ora è più bianco e leggero.

Gabbiani leggiadri come sogni d'estate

giocano nel blu dei miei occhi...

Nei riflessi del sole c'è il tesoro della vita

che scivola preziosa sulla mia pelle.

Nell'argento della luna c'è la passione

che scivola preziosa nella parola...

Ho visto le mie parole ergersi in volo

su distese d'azzurro e afa

e ripiegare le ali nella culla della notte.