Poemes des de l'Alguer

diumenge, de juliol 25, 2010

EMPARA DEL VENT

Empara del vent,
libera el corp estrac
dels vels de malenconia.
Empara del vent,
excava sotaveu la pedra
i afonda amb mans ràbioses l’ànima.
Empara del vent,
menja a petites mossegades la nit
que invadeix de silenci la vida.
Empara del vent,
bufa carícies sobre el corp apagat
besant les sues cicatrices.
Empara del vent,
espergina perfum dins l’aire
de fulles, cel, flors i desig.
Empara del vent,
desperta el corp en letargia
tatuant la paraula renaixença.
Empara del vent,
juga sobre dansadores d’olvidament
i terranynes de fol.lia.
Empara del vent,
volant planar com un gavinàs
que obri les ales a l’ombra d’un somrís.

IMPARA DAL VENTO

Impara dal vento,
libera il corpo stanco
da veli di malinconia.
Impara dal vento,
scava con sussurri la pietra
e affonda con mani rabbiose nell’anima.
Impara dal vento,
divora a piccoli morsi la notte
che invade di silenzio la vita.
Impara dal vento,
soffia carezze sul corpo spento
baciando le sue cicatrici.
Impara dal vento,
cospargi profumo nell’aria
di foglie,cielo, fiori e desiderio.
Impara dal vento,
sveglia le membra dal torpore
tatuando la parola rinascita.
Impara dal vento,
dondola su altalene d’oblio
e ragnatele di follia.
Impara dal vento,
volando planare come un gabbiano
che apre le ali sull’ombra d’un sorriso.

dimecres, de juliol 07, 2010

BAIXA LA TARDA/ SCENDE LA SERA

SCENDE LA SERA

Scende la sera sulla tela di un tramonto,

s'insinua nel silenzio il mormorio dell'onda

BAIXA LA TARDA

Baixa la tarda sobre la tela d'un capvespre,

s'insinua dins el silenci el murmuri de l'ona.

dimarts, de juny 22, 2010

Lo viatge del Retrobament

Del 23 al 26 de juny de 2010, se celebra el 50 aniversari del "viatge del Retrobament". L’any 1960 un centenar de catalans, alguns d’ells reconeguts intel·lectuals i destacades personalitats de la societat civil, van decidir organitzar un vaixell per viatjar a la ciutat de l’Alguer, on feia poc que s’havia redescobert que s’hi parlava català. Al port de l'Alguer els esperava tota la ciutat, expectant, onejant banderes catalanes, per "retrobar-se" amb els germans de ponent. Un esdeveniment històric que enguany compleix 50 anys.L'Ajuntament de l'Alguer, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha organitzat una sèrie d'activitats culturals, lúdiques, acadèmiques, literàries, turístiques, gastronòmiques i festives amb l'objectiu de celebrar aquesta important data, que va obrir una nova etapa de relacions entre l’Alguer i Catalunya. Aquí podreu trobar una informació més detallada del programa, així com el pla de viatge adreçat a totes les persones interessades en participar en aquest "nou" viatge del Retrobament.

http://www.retrobamentalguer.cat/

dimecres, de juny 16, 2010

TEMPORAL

TEMPORAL

Am la pluja

que arpegia dins l’aire

sobre acords de torbament.

Los núvols que

enguixen lo cel

amb esquitxos de fol·lia.

La veu aspre del vent

que regala la passió

del sou cant selvàtic.

La tempesta que turmenta

lo silenci de la monotonia.

El llamp que tenyeix

de vermell resplendor

lo cel deprimit.

I l’afan dins el pit

d’un respir curt

a l'espera de l’olvidament infernal…

després l’electro-xoc del tro.

TEMPORALE

Amo la pioggia
che arpeggia nell’aria
su accordi di inquietudine.
Le nuvole che
scarabocchiano il cielo
con schizzi di follia.
La voce rauca del vento
che regala la passione
del suo canto selvaggio.
La tempesta che tormenta
il silenzio della monotonia.
Il lampo che tinge di
rosso bagliore
il cielo depresso.
E l’affanno nel petto
d’un respiro corto
nell’attesa dell’oblio infernale…
poi l’elettroshock del tuono.

dissabte, de juny 05, 2010

SOLITUD/ SOLITUDINE

SOLITUD
La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.

SOLITUDINE
La brezza corre nella sera,
i miei pensieri son scintille nel buio.
Assaporo la solitudine
come un frutto dal gusto nuovo
e nelle sue braccia m’abbandono.
Mastico illusioni
e ascolto la vita.
È strano…brilla più della luna,
una lacrima.

dimecres, de maig 19, 2010

BON ANIVERSARI ANTONI CANU!

http://web.tiscali.it/antonicanu/

un poema d'Antoni Canu

L'altre cel

La falç talla les testes grogues

del forment.

Esverades

miren les sàvies rugues de la terra

i l'infinit.

Una bandera de calandries

s'agita en el cel,

vola sobre l'humiliada esperança

que vaga entre els rostolls

i el cruixir del sol.

En l'aire el fresc olor de la palla

pareix purificar les ànimes

que vanen vers l'altre cel

on no hi ha germà de matar,

on la secreta llum

ostenta tot el seu poder

a segellar la Veritaten el silenci.

divendres, de maig 07, 2010

L'amor pansit

L’AMOR PANSIT

Pau, un home d’uns trenta anys, ateu, treballador i una mica bleda, va arribar al poble on havia de fer-se càrrec d’un nou treball.
El caràcter salvatge del jove rossenc , limitava les seves relacions socials. Tenia orígens nobles però havia assecat tota la limfa del patrimoni heretat dels avis. Durant el recorregut accidentat de la joventut, no havia estat mai capaç de cap sentiment. Con un paràsit s’havia aprofitat dels amics i parents, com una heura que s’enrama pertot arreu.No s’havia preguntat mai el motiu que l’allunyava de les persones que l’estimaven. En el seu cor germinava la indiferència i l’arrogància.
La gent d’aquest poble però era diferent, regalimava alegria i simplicitat. Pau va quedar-se sorprès en veure com sempre hi havia solidaritat entre els pagesos. Ells li donaven atenció encara que ell els rebutgés.
Passava les tardes a prop del foc ballant i cantant sota el cel estrellat.
La fotosíntesi dels elements va fer que s’enamorés de la Rosa, una flor de noia que però estava compromesa amb Joan Roure.
La Rosa començà a jugar amb ell per tastar quelcom de nou. Pau no havia vist mai tanta candor i no havia olorat mai un perfum tan suau.Tenia el cap als núvols pensant en els besos robats dins el vell graner.
Cada abraçada era una tortura, cada adéu una espina dins el cor.
Essent un amor impossible, ell va enfrontar-se amb la frustració de no poder cultivar cap il.lusió i despullat de totes les esperances , decideix anar-se’n a treballar a lluny.
Després d’un temps va tornar al poble mantenint la seva pena per l’amor no correspost.
Aquest sofriment constant va degastar la seva moral i el seu ànim.
A l’horta dels seus somnis van trobar-lo pansit amb un punxó d’abella dins el cor.

dimecres, d’abril 21, 2010

excursió a Punta Catirina

La darrera excursió del centre escursionista de l’Alguer va ser diumenge passat al Mont Albo al centre de l’illa de Sardenya a prop del poble de Lula (Nu).
Vam pujar des d’una alçaria de 600 mt fins a Punta Catirina 1127 mt. al llarg d’un recorregut que pareixia un paisatge llunar.Llàstima que a dalt hi fos la boira que ens va amagar l’espectacle del mirador de la sencera cadena muntanyenca. A la tornada vam agafar un camí colorat per les flors que ens va conduir a un altre paisatge més vert i selvatge com un’ oasi encantadora al mig d’un desert.
Vam consumar els nostres entrepans sobre pedres gigants amb el gust de saborejar també el nostre voltant de roques càlcaries sota un cel que a poc a poc va desdevenir blau.
Durant el recorregut vam veure també unes Pinnette ( cases dels pastors) i moltes cabres. En aquesta zona hi viuen els mufloni o cabres selvatges i la rara àguila del Bonelli.
Vam acabar l’excursió amb la visita a l’antic santuari de S.Francesc a la falda del mont on al setembre s’hi festeja nostra Senyora del miracle.

dijous, d’abril 15, 2010

TOTES LES SORTIDES DIGNES

HAVIA COMENçAT AIXI:

JESUS TIBAU ens convida a"Una sortida digna"
Jesus Tibau,ens convida a escriure poemes per fer un nou recull amb el titol "Una sortida digna"Ens explica això:"Una de les iniciatives de més èxit que vaig tenir l'any passat i que es va compartir amb més il·lusió fou l'edició del llibre Totes les baranes dels teus dits. Per tant, enguany hi torno i us convido a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Entre tothom que participi sortejaré un exemplar del llibre homònim i, sobretot, el recull de poemes s'editarà gràcies a Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost.O sigui que poseu-vos a la feina, i envieu-me els versos abans del 14 de febrer. Evidentment, si teniu un blog, us proposo que difongueu la idea i que hi aneu penjant els poemes.El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que m'ha cedit com a títol del meu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com/ Més informació a : http://jmtibau.blogspot.com/2010/01/versant-una-sortida-digna.html

jO VAIG ENVIAR AQUEST POEMA:

EL DIA DE LA MEMÓRIA

Des del cel negre

plouen gotes d’aigua fosca

com llàgrimes centenàries

que troben desfogament

en una sortida digna.

Els homes necessiten

d’un món nou…

de sortir del gel de la solitud,

de la foscor de la indiferència.

Baixa des del cel

el plor que fa soroll…

s’aplaca, sanglota.

Moviments llargs i lents

bressolen veus sobre veus

del mateix timbre i color.

Al costat del foc, un vell narra

els horrors del passat.

Dins l’espetec de la flama

ressona la seva veu feble.

Paraules que tremolen en l’aire,

que mouen la consciència.

El nen que escolta en silenci

ajupit als seus peus

dibuixa sobre un full blanc

l’esperança d’un demà millor.

IL GIORNO DELLA MEMORIA

Dal cielo nero

piovono gocce d’acqua scura

come lacrime centenarie

che trovano sfogo

in un’uscita degna.

Gli uomini hanno bisogno

di un mondo nuovo…

di uscire dal gelo della solitudine,

dal buio dell’indifferenza.

Scende dal cielo il pianto

che scroscia…rallenta,singhiozza.

Movimenti lunghi e lenti

che cullano voci su voci

d’uguale timbro e colore.

Accanto al fuoco, un vecchio narra

gli orrori del passato.

Nel crepitio della fiamma

riecheggia la sua flebile voce.

Parole che tremano nell’aria

e scuotono la coscienza.

Il bimbo che ascolta in silenzio

accovacciato ai suoi piedi,

disegna su di un foglio bianco

la speranza di un domani migliore.

ara s'ha publicat el llibre TOTES LES SORTIDES DIGNES,

un recull de poemes enviats mitjançant internet.

Ahir, obrint un link he trobat un regal que m'ha fet gràcia...

vull compartir la meva joia amb vosaltres amics:

http://www.basar.cat/

dissabte, d’abril 10, 2010

L’ALBA D’UN NOU DIA

En un moment d’amargor

amago les meves llàgrimes

cobrint la cara amb una manta.

Ajaguda al llit

intento buscar confort

dins la foscor que m’envolta.

Quin és el confí

entre viure i morir?

Ofego les meves ansies dins les tenebres

allunyant-me de la resta del món.

Però,com la nit

anhela la llum de la lluna,

també els ulls

esperen un somriure solar,

s’inebrien d’un raig lluent.

Sóc immòbil aquí

a dos passos de l’oblit,

celada dins la mata ombrívola

amb la por de la flor

que sa d’anar perdent el seu color.

Si les mans s’acaricien

encara dins la penombra,

serà més suau tremolar

en la brisa d’un nou dia

L’ALBA D’ UN NUOVO GIORNO

In un momento di amarezza

nascondo le mie lacrime

coprendo il volto con una coperta.

Sdraiata sul letto

provo a trovare conforto

nel buio che mi avvolge.

Qual è il confine

tra vivere e morire?

Affogo le mie ansie nelle tenebre

allontanandomi dal resto del mondo.

Ma,come la notte

anela la luce della luna,

anche gli occhi

aspettano un sorriso solare,

s’inebriano di un raggio lucente.

Sono immobile qui

a due passi dall’oblio,

celata nell’ombroso cespuglio,

con la paura del fiore

che sa di perdere il suo colore.

Se le mani si accarezzano

ancora nella penombra,

sarà più dolce rabbrividire

nella brezza di un nuovo giorno.

dimarts, d’abril 06, 2010

TERME DI MESUMUNDU/ SILIGO

http://it.wikipedia.org/wiki/Mesumundu

ESGLESIA DE S.LUCIA MORES

http://www.comune.mores.ss.it/?modulo=contenuti&id=8

DOLMEN DE SA COVECCADA ( MORES) ILLA DE SARDENYA

AQUEST DOLMEN éS EL MéS IMPORTANT DE L'ILLA .
ES TROBA A PROP DEL POBLE DE MORES
http://it.wikipedia.org/wiki/Sardegna_prenuragica

divendres, d’abril 02, 2010

Bona Pasqua a tots/ Buona Pasqua a tutti

MOLTA LLUM

Sepulcre és la foscor del cor.
Allà a fora és ja primavera…
ho diuen les violes,
ho canten els ocells.
El sol que juga sobre la tela
fugaç del cel i del mar.
L’angoixa és la pedra
que oprimeix la nit.
Pintures d’ombres
i agulles de pluja
dins el niu d’afectes perduts.
Campanes desentonades
agredeixen l’ordre
natural de la vida.
Vull dormir i
despertar-me demà
amb el perfum de
les flors de camp.

MOLTA LUCE

Sepolcro è il buio del cuore.
Là fuori è già primavera…
lo dicon le viole,
lo cantan gli uccelli.
Il sole che gioca sulla tela
fugace del cielo e del mare.
L’angoscia è la pietra
che opprime la notte.
Affreschi di ombre
e spilli di pioggia
nel nido di affetti perduti.
Campane stonate
aggrediscono l’ordine
naturale della vita.
Voglio dormire e
svegliarmi domani
col profumo dei
fiori di campo.