diumenge, de juliol 17, 2011

LA TUA ASSENZA/ LA TEVA ABSÈNCIA


LA TUA ASSENZA

Cosa rimane

nel pugno

della sabbia rovente

che cogliemmo?

Dell’acqua che evapora

sulla pelle imperlata?

Cosa rimane negli occhi

dopo giochi di luce

e scie di gabbiani?

Dei fiori che brillavano

nei nostri sorrisi

e del bacio ch annunciava il silenzio?

La tua assenza si è fatta parola.

Ora sei luce, verbo, oro.


LA TEVA ABSÈNCIA

Què resta

dins el puny

De la sorra roent

que vam collir?

De l’aigua que evapora

sobre la pell emperlada?

Què resta dins els ulls

després jocs de llum

i deixants de gavines?

De les flors que brillaven

dins els nostres somriures

i del bes que anunciava el silenci?

La teva absència s’ha fet paraula.

Ara tu ets llum, verb, or.

2 Comments:

Blogger Rafel said...

Malgrat l'absència un poema ple de llum i com l'anterior, adaptar-nos al ritme de l'estiu i la seva marina.

11:04 p. m.  
Blogger Lliri blanc said...

llumeres i ombres de la vida, Rafel!
una abraçada...:)

5:17 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home