LA TUA ASSENZA
Cosa rimane
nel pugno
della sabbia rovente
che cogliemmo?
Dell’acqua che evapora
sulla pelle imperlata?
Cosa rimane negli occhi
dopo giochi di luce
e scie di gabbiani?
Dei fiori che brillavano
nei nostri sorrisi
e del bacio ch annunciava il silenzio?
La tua assenza si è fatta parola.
Ora sei luce, verbo, oro.
LA TEVA ABSÈNCIA
Què resta
dins el puny
De la sorra roent
que vam collir?
De l’aigua que evapora
sobre la pell emperlada?
Què resta dins els ulls
després jocs de llum
i deixants de gavines?
De les flors que brillaven
dins els nostres somriures
i del bes que anunciava el silenci?
La teva absència s’ha fet paraula.
Ara tu ets llum, verb, or.
2 comentaris:
Malgrat l'absència un poema ple de llum i com l'anterior, adaptar-nos al ritme de l'estiu i la seva marina.
llumeres i ombres de la vida, Rafel!
una abraçada...:)
Publica un comentari a l'entrada