dissabte, de novembre 24, 2012






NUA ÉS LA NIT

Baixa nua la tarda
relliscant sobre ombres d'humitat.
El malson de la nit m'abraçarà aviat dins la cambra,
embolicada dins el no-res,
a punt per reclinar el cap...
Perfum de poma i canyella sobre els meus cabells.

T'he preparat el strudel,
encara una vegada...una vegada encara...
Assaboreix-ho acariciant tèbi les meves mans
amb la teva fulla dolça i aspra,
com sucre en pols que tenyeix la foscor.


NUDA È LA NOTTE

Scende nuda la sera
scivolando su ombre di umidità .
L'incubo della notte m'abbraccerà presto nella stanza,
avvolta nel nulla,
preparata a reclinare il capo...
Profumo di mela e cannella sui miei capelli.

Ti ho preparato lo strudel,
ancora una volta...una volta ancora...
gustalo accarezzandomi tiepido le mani
con la tua lama dolce ed aspra,
come zucchero a velo che tinge l'oscurità.

3 Comments:

Blogger novesflors said...

M'agrada el poema. Ja feia temps que no et llegíem.

6:33 p. m.  
Blogger Rafel said...

A primera vista pot ser una imatge inquietant, però també ho veig com estimar a la tardor.

12:03 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

12:33 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home