dissabte, de novembre 24, 2012

NUA ÉS LA NIT






NUA ÉS LA NIT

Baixa nua la tarda
relliscant sobre ombres d'humitat.
Lo malson de la nit m'abraçarà aviat dins la posento,
embolicada dins lo no-res,
a punt per reclinar lo cap...
Perfum de poma i canyella sobre los meus cabells.

T'he preparat la torta de poma,
encara una volta...una volta encara...
Assaja, acariciant amb la tua llama dolça i aspra,
les mies mans tèbies
com sucre en pols que tenyeix la foscor.






NUDA È LA NOTTE

Scende nuda la sera
scivolando su ombre di umidità .
L'incubo della notte m'abbraccerà presto nella stanza,
avvolta nel nulla,
preparata a reclinare il capo...
Profumo di mela e cannella sui miei capelli.

Ti ho preparato lo strudel,
ancora una volta...una volta ancora...
Gustalo, accarezzando con la tua lama dolce e aspra,
le mie tiepide mani,
come zucchero a velo che tinge l'oscurità.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

M'agrada el poema. Ja feia temps que no et llegíem.

Rafel ha dit...

A primera vista pot ser una imatge inquietant, però també ho veig com estimar a la tardor.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.