NUA ÉS LA NIT
Baixa
nua la tarda
relliscant
sobre ombres d'humitat.
Lo
malson de la nit m'abraçarà aviat dins la posento,
embolicada
dins lo no-res,
a
punt per reclinar lo cap...
Perfum
de poma i canyella sobre los meus cabells.
T'he
preparat la torta de poma,
encara
una volta...una volta encara...
Assaja,
acariciant amb la tua llama dolça i aspra,
les
mies mans tèbies
com
sucre en pols que tenyeix la foscor.
NUDA
È LA NOTTE
Scende
nuda la sera
scivolando
su ombre di umidità .
L'incubo
della notte m'abbraccerà presto nella stanza,
avvolta
nel nulla,
preparata
a reclinare il capo...
Profumo
di mela e cannella sui miei capelli.
Ti
ho preparato lo strudel,
ancora
una volta...una volta ancora...
Gustalo, accarezzando con la tua lama dolce e aspra,
le mie tiepide mani,
le mie tiepide mani,
come
zucchero a velo che tinge l'oscurità.
3 comentaris:
M'agrada el poema. Ja feia temps que no et llegíem.
A primera vista pot ser una imatge inquietant, però també ho veig com estimar a la tardor.
Publica un comentari a l'entrada