HE DANSAT AMB LA NIT

ATESTAT DE FINALISTA AL XXXIII
PREMI DE POESIA I PROSA RAFAEL SARI
PER LA POESIA "He dançat amb a nit"

HE DANSAT AMB LA NIT

SOBRE L'ASFALT RIUEN ELS MEUS PASSOS

AL RITME D'UN SEMÀFOR INTERMITENT.

EL CALOR D'UNA DANÇA GITANA

TRENCA LA MALENCONIA D' UNA TARDA PLUJOSA.

LO FOSC SAP QUE TENC POR DE LA FELICITAT,

M'ALLONGA LA MÀ OLTRA ELS SEUS CONFÍNS

I ME CONVIDA A BALLAR.

COM FULLA DESGOTANT

INCURVO L'ESQUENA EN EL VENT,

VAIG PER L'ÀRIA OBERTA COM UN REVIRO DE CORRENTA,

CRISTALL PLE DE INCONSCIÈNCIA.

ALS ULLS DE L' OBSCURITAT DONO ELS MEUS,

VELATS DE VAPOR.

DINS LES SUES OMBRES ABANDONO EL MEU COS

SEMPRE ADEMÉS LLEUGER.

AMB ELS PEUS NUNS ESTIC DANÇANT AMB LA NIT

DINS EL CAMÍ BOSCÓS DELS MEUS PENSAMENTS.

HO DANZATO CON LA NOTTE

Sull'asfalto ridono i miei passi al ritmo d'un semaforo lampeggiante.

Nella sera piovosa il calore di una salsa cubana rompe la malinconia.

Il buio lo sa che ho paura della felicità, mi tende la mano oltre i suoi confini, mi invita a danzare.

Come foglia sgocciolante inarco la schiena nel vento,

Volteggio come turbine sereno, cristallo traboccante di incoscienza.

Agli occhi della notte, affido i miei,

Velati di condensa.

Nelle sue ombre abbandono il mio corpo sempre più leggero.

A piedi nudi ho danzato con la notte

ANNA CINZIA PAOLUCCI

TEMPORAL

TEMPORAL

EL CRIT OFEGAT EN EL NÚVOL

TRENCA EL PERÍMETRE DENS I SE PROPAGA.

S'ABANDONA EL CEL EN UN PLOR FRAGORÓS

LOS SOUS LLAVIS, PESANTS D'AMARGURA,

S'ACOSTEN A LA TERRA.

S'AFERREN ONDA I ESCOLL EN EL CLAPOTEIG DE VEUS.

LA MARINA AVANҪA I SE RETIRA EN PERPÈTUA DANҪA

LO COR RESSONA DEL SOU VIBRANT ESQUITX

TEMPORALE

L'URLO SOFFOCATO NEL NEMBO
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.

ANNA CINZIA PAOLUCCI

PH  ELIO CIOL

SEM ESTATS PA I SEM ESTATS VI

2° PREMI ALCONCURS DE POESIA VINISCOLA 2016

(SINISCOLA) SARDENYA

SEM ESTATS PA I SEM ESTATS VI

T'HE DONAT FORMENT PERFUMAT

SÓN REVUDITS SOMRÍSOS

LLEVATS ARDITS

EN ELS ANYS ODORÓSOS DE MOST

DEDINTRE LA TASSA OLTIDA DELS MEUS ULLS

HA BULLIT L'UNIVERS

ESQUINQUIDES CROMÀTIQUES

DINS LA BRUMA DE L'ATUNJO

MAÇOS DE SILENCI I

BRANQUES DE MALENCONIA

COM VINYA

SAQUEJADA

INVOC  ENCARA

LLUNA

EL DOLÇ ARC DE LA TUA MÀ

FUMMO PANE E FUMMO VINO

Ti donai grano profumato

germogliarono sorrisi

lieviti arditi

negli anni odorosi di mosto

nel calice acerbo dei miei occhi

ribollì l'universo

scintille cromatiche

nella bruma d'autunno

bouquet di silenzio e

tralci di malinconia

come vigna saccheggiata

invoco ancora

luna

il dolce arco della tua mano.

ANNA CINZIA PAOLUCCI

  ph Georg Flegel 

MADRIGA(L)

SEGON PREMI SECCIÓ C 
PER LA POESIA MADRIGA(L)
PREMI DE POESIA I PROSA RAFAEL SARI 
L'ALGUER, 29 DE SETEMBRE 2015

MADRIGA(L)

He estrenyit

dins la mà

un record.

Farina

entre los dits.

La sal de

una llàgrima

dóna vida

a l'impast.

Hi dansa

lo forment madur

plegat

vencit.

He estrenyit

dins la mà

un somrís

un fianco del cor.

Lo falxet

entre la mà

s'empasta

de mort i de vida.

Lo ventre

custodi d'amor

panifica

esquivant les mirades.

Dansaré

sempre

com llavor

dins lo còncavo pam

de la memòria.

MADRIGA(L)

Ho stretto

nella mano

un ricordo,

farina

tra le dita.

Il sale di

una lacrima

dona vita

all'impasto.

Vi danza

il grano maturo

piegato,

vinto.

Ho stretto

nella mano

un sorriso,

un fianco del cuore.

La falce

nella mano

s'impasta

di morte e di vita.

Il ventre

custode d'amore

panifica

eludendo gli sguardi

Danzerò

sempre

come chicco

nel concavo palmo

della memoria.

Homes estèrils esquetges d'asfalt

Homes

estèrils

esquetges d'asfalt

oscil ·len

en pensaments

de núvols i pols.

Homes

fumosos

cels de malenconia

esvanits

en ombres

de incomprensió.

Deserts de

crepadures i paraules.

Parèntesi

de encontres i escontres.

Soliloqui

Guiatxo

Uomini, 

sterili 

schegge d'asfalto

vacillano 

in pensieri

di nuvole e polvere.

Uomini, 

fumosi

cieli di malinconia 

dissolti

in ombre

di incomprensione.

Deserti di

crepe e parole

Parentesi 

di incontri scontri

Soliloquio

Ghiaccio

ANNA CINZIA PAOLUCCI

LA MAGRANA

LA MAGRANA

Los basets vermells de Side

esposa d'Orione

pertorben la quietud de la tarda.

La boca flor de magrana 

té l'afanu del mitjorn taciturn 

i sospira com insecte estrac 

entre les branques provades

per la pressa de les estajions.

Fulles esparginades del mòrbid antunju,

rams al cel en pregària fins a enjoiellar-se

i treure botons rubiconds.

A dintre la gola oberta

del fruit succós 

dansen junts fecunditat i mort.

Dents petits color carmí brillen com

granets d'un sacre rosari.

Gotes de sang destil·len

sobre los dits

la lletania del dia que mor.

3° premi ex aequo Seccio C

al Premi de poesia i prosa Rafel Sari de L'alguer

LA MELAGRANA

I rossi baci di Side sposa di Orione

turbano la quiete della sera.

La bocca fior di melograno

ansima nell'afa taciturna

e sospira come insetto esausto

tra le fronde provate

dalla fretta delle stagioni.

Sparse foglie del morbido autunno,

rami al cielo in preghiera,

sino al gemmarsi a festa

con gioielli rubicondi.

Nelle fauci spalancate del frutto succoso

danzano insieme fecondità e morte.

Vermigli dentini brillano

come grani d'un sacro rosario.

Gocce di sangue stillano sulle dita

la litania del giorno che muore

AVUI TAMBÉ EL CEL ÉS POESIA

AVUI TAMBÉ EL CEL ÉS POESIA

Avui també el cel és poesia.

Pareix breu el camí

en el viatge entre ànima i cor.

Tempestes de vent,

camineres de glaç

i mates de ru plenes d’espines.

Albes i postes del sol,

los teus dies nets,

les mies anònimes nits.

Avui el cel és en les mies mans.

Pareix gris el recorregut

entre passat i present.

Gemecs de pedres,

tions ja apagats

i silencis plens d’oblit.

Lents los dies,

en el teu ressorgir,

en el meu crepuscle.

Avui el cel fa remor en la mia ment.

Respiro el blau,

i l’esperança fanfarrona

amb el seu pas impetuós.

Flueix la primavera en les mies mans,

llavis calents de roses i espines

i esquitxos de llum sobre el cos

aferrat a gemmes de cel.

ANNA CINZIA PAOLUCCI

Oggi anche il cielo è poesia.

Sembra breve il cammino 

nel viaggio tra anima e cuore.

Tormente di vento,

sentieri di ghiaccio

e rovi colmi di spine.

Albe e tramonti,

i tuoi giorni tersi ,

le mie anonime notti .

Oggi il cielo è nelle mie mani.

Sembra grigio il percorso

tra passato e presente. 

Gemiti di pietre,

ceppi oramai spenti

e silenzi ricolmi d’oblìo.

Lenti i giorni, 

nel tuo risorgere , 

nel mio tramonto.

Oggi il cielo fa rumore nella mia mente.

Respiro il blu,

e la spavalda speranza

col suo passo prorompente.

Scorre la primavera nelle mie mani,

calde labbra di rose e spine

e sprazzi di luce sul corpo

avvinghiato a gemme di cielo.

article donzelles de l'any 2000

IL·LUSIÓ

IL·LUSIÓ

T' atraversava en pa ral·lel

un raig del sol de setembre.

Guanyaves l' immortalitat

dins l'ombra fosca sobre la muralla,

penjat suavement al tou respir admiració.

Creievess d'ésser una tulipa,

eres només un pobre llantió.

ILLUSIONE

Ti trafiggeva in parallelo

un settembrino raggio di sole.

Guadagnavi l'immortalità

nell'ombra scura sulla muraglia,

appeso lievemente al tuo respiro d'ammirazione.

Credevi d'essere un tulipano,

eri solo un povero lampione.

NADAL

NADAL

Só caminant vers  Nadal

a bon pas lleuger que besa l'asfalt.

La palma humiliada se plega al vent,

los sous llongs braços m'acaricien lo cap.

Densos de núvoles los pensaments s'esparginen dins l'aire,

remunten les frondes com vapors d'estrelles malaltes.

Una cara pàl.lida de lluna se reflecteix dins los ulls de la nit

barrats i silenciosos com llacs ombrosos.

Cauran les mies defeses...com fulles fràgils

sota les fuetades del vent.

Restaran dins la foscor, com esfrontades decoracions,

només fragments de vida, trossos de lluminàries.

NATALE

Cammino incontro al Natale

col passo svelto e leggero che bacia l'asfalto.

La palma umiliata si piega nel vento 

le sue lunghe braccia mi carezzano il capo. 

Densi di nuvole i pensieri si spargon nell'aria,

risalgono le fronde come vapori di stelle malate.

Un pallido volto di luna si riflette negli occhi della notte

sbarrati e silenziosi come cupi laghi .

Cadranno le mie difese...come fragili foglie 

sotto le sferzate del vento.

Rimarranno nell'oscurità, come insolenti decorazioni,

solo frammenti di vita, brandelli di luminarie.

NUA ÉS LA NIT

NUA ÉS LA NIT

Baixa nua la tarda

relliscant sobre ombres d'humitat.

Lo malson de la nit m'abraçarà aviat dins la posento,

embolicada dins lo no-res,

a punt per reclinar lo cap...

Perfum de poma i canyella sobre los meus cabells.

T'he preparat la torta de poma,

encara una volta...una volta encara...

Assaja, acariciant amb la tua llama dolça i aspra,

les mies mans tèbies

com sucre en pols que tenyeix la foscor.

NUDA È LA NOTTE

Scende nuda la sera

scivolando su ombre di umidità .

L'incubo della notte m'abbraccerà presto nella stanza,

avvolta nel nulla,

preparata a reclinare il capo...

Profumo di mela e cannella sui miei capelli.

Ti ho preparato lo strudel,

ancora una volta...una volta ancora...

Gustalo, accarezzando con la tua lama dolce e aspra,
le mie tiepide mani,

come zucchero a velo che tinge l'oscurità.