dimarts, de juliol 31, 2012
ELS COLORS DEL CAPVESPRE
diumenge, de juliol 08, 2012
A LUCA SCOGNAMILLO
Mai he sabut si
dins la poesia de la tarda
Non seppi mai se
le ali si fossero dispiegate
sulle mie orme,
diumenge, de juny 10, 2012
RADIACIONS
RADIAZIONI
Seguint l'eixia d'un avió...
Lo sou goig és la il.lusió
Sulla scia di un aereo
diumenge, de juny 03, 2012
LOS PARA-SOL
GLI OMBRELLONI
diumenge, de maig 27, 2012
L' arena allibera...
s’harmonitza amb el cel.
La sabbia libera
diumenge, de maig 13, 2012
Tu que has begut el cristal.lí dels meus ulls
Tu che bevesti il cristallino dei miei occhi,
diumenge, de febrer 26, 2012
He delineat la mia vida...

ma no lo dolor…
Ho tracciato la mia vita
ma non il dolore…
diumenge, de febrer 12, 2012
*Embolicament de raguines...
diumenge, de febrer 05, 2012
LA MÀGIA DE L’ARC DE SANT MARTÍ

dijous, de febrer 02, 2012
* Conos de llum...
diumenge, de gener 15, 2012
El cristall filtra la meva llum

Il cristallo filtra la mia luce,
bevi anche tu dal calice freddo
e sfiora con lo sguardo la neve.
Labbra danzanti in cerca di un approdo.
Bolle di sapone giocano negli occhi
cerchi di vapore disegnano la fronte …
ardua l’ascesa sui miei capelli,
deponi le tue braccia sui mie angoli di luna
e lascia che scivoli a terra il mantello.
El cristall filtra la meva llum,
beu també tu un calze fred
i frega la neus amb la mirada.
LLavis dansant busquen un atracament.
Bombolles de sabó juguen dins els ulls
cercles de vapor dibuixen el front…
àrdua la pujada als meus cabells,
deposa els teus braços sobre els meus angles de lluna
i deixa que rellisqui l’abric al terra.
dimecres, de desembre 21, 2011
NADAL/ NATALE

NADAL
En el meu pobre Nadal
és poca cosa això que puc donar.
Aquest capvespre negre
amb un estrip de cel vermell .
Un núvol de cristall
que flota dins
el murmuri del vent.
El meu turment
d’espines punyents i silenci.
La tebior d’una mà
sobre l’ala frustada per la gelor.
I una nit de vida
lluita i pregària,
paraules com flames…
el somriure mateix de les estrelles
NATALE
Nel mio povero Natale
è poca cosa ciò che posso donare.
Questo tramonto nero
con uno squarcio di rosso cielo
Una nuvola di cristallo
che galleggia nel
bisbiglio del vento.
Il mio tormento
di spine pungenti e silenzio.
Il tepore di una mano
sull’ala frustata dal gelo.
E una notte di vita
lotta e preghiera,
parole come fiamme…
il sorriso stesso delle stelle.
diumenge, de desembre 18, 2011
Dialogare col buio/ Dialogar amb la foscor

diumenge, de desembre 11, 2011
RUGGISCE IL CIELO RUGEIX EL CEL

RUGGISCE IL CIELO IN QUESTA NOTTE DAGLI UMIDI PENSIERI.
DI ROSSO BAGLIORE SI TINGE IL CAMPANILE NASCOSTO.
BREVE LA DURATA DEL FRAGORE CHE INONDA IL MIO PETTO.
BRANDELLI DI RICORDI ROSSEGGIANO NEI CUPI PENSIERI.
CORVI NERI SPAZIANO DALLA MIA MENTE AL CIELO.
LE MIE ALI, LA TUA OMBRA.
RUGEIX EL CEL EN AQUESTA NIT DE PENSAMENTS HUMITS.
DE VERMELL RESPLENDOR ES TENYEIX EL CAMPANAR AMAGAT.
BREU LA DURADA DEL FRAGOR QUE INUNDA EL MEU PIT.
ESQUINÇALLS DE RECORDS S’ENROGEIXEN DINS ELS FOSCOS PENSAMENTS.
CORBS NEGRES VOLETEGEN DES DE LA MEVA MENT AL CEL.
LES MEVES ALES, LA TEVA OMBRA.
divendres, de setembre 30, 2011
LO MEU SENTIR/ IL MIO SENTIRE


2° CLASSIFICADA AL PREMI RAFAEL SARI 2011
LO MEU SENTIR
Un crit trenca lo silenci.
Un cant de llibertat
d’una nova vida
que saluda la llum.
Un pèndol vacil.la
al ritme constant
d’una pena lenta
que mos amonesta.
Un batec cruel
de notes desentonades
viola lo fluir de l’existència.
Un, dos. tres…mil passos
de petites formigues
que conquesten el seu futur.
Vacil.lem, mos perdem
dins foscos recorreguts
per tornar a la il.lusió
d’una llum de redenció.
Mirades que s’envolen al cel,
perfectes i netes
com pura paraula,
com l’alè d’un nou respir…
primer vagit
esclau del prejudici.
IL MIO SENTIRE
Un grido rompe il silenzio.
Un canto di libertà
di una nuova vita
che saluta la luce.
Un pendolo oscilla
al ritmo costante
di una pena lenta
che ci ammonisce.
Un battito crudele
di note stonate
viola lo scorrere dell’esistenza.
Uno, due, tre…mille passi
di piccole formiche
che conquistano
il proprio futuro.
Vacilliamo, ci perdiamo
in oscuri meandri
per tornare alla illusione
di una luce di redenzione.
Sguardi che s’innalzano al cielo,
perfetti e immacolati
come pura parola,
come l’alito di un nuovo respiro…
primo vagito
schiavo del pregiudizio.
dijous, de setembre 01, 2011
FILS D'HERBA DINS LO COR

i lo cant d’una abella
FILI D'ERBA NEL CUORE
Le inquiete stanze/ Les inquietes habitacions

Le inquiete stanze
Nelle inquiete stanze della mia mente
si affollano spettri rumorosi
come un cavallo selvaggio scalpitante.
Nelle inquiete stanze della mia bocca
un ingorgo di soffici sogni
dal sapore di manna e albicocca
Nelle inquiete stanze del mio cuore
un subbuglio di sangue
lame di luce ed amore..
Dins les inquietes habitacions de la meva ment
s’apleguen espectres sorollosos
com un cavall selvatge piafant.
Dins les inquietes habitacions de la meva boca
un embús de suaus somnis
amb el sabor de mannà i albercoc.
Dins les inquietes habitacions del meu cor
un aldarull de sang
llames de llum i amor.
dissabte, d’agost 20, 2011
Cràters de sal
divendres, de juliol 22, 2011
conchiglia/ conquilla

Lo senti il canto del mare? –dissi.
Poi ti presi la mano
e la conficcai nel mio cuore.
Tu ed io anfratti di conchiglia.
L’onda restituì perle
ai nostri sogni.
Pots sentir el cant de la mar? vaig demanar.
Després et vaig prendre la mà
i la vaig clavar dins el cor.
Tu i jo gorges de conquilla.
L’ona va tornar perles
als nostres somnis.