diumenge, de juliol 20, 2008

JO NO SÉ PARLAR D’AMOR


JO NO SÉ PARLAR D’AMOR

Perquè amor fas així mal?
Meta anhelada i temuda,
cremes l’ànima a qui fregues,
congeles els llavis
de qui vols fugir.
Meta somiada i renegada,
incendies els cossos dels destinats,
apagues la mirada
als allunyats.
Perquè fas així mal?
Sobres les cendres de la passió
gastada appressadament,
camines indiferent
i cants i plors i rialles i crits
et fan d’estela
en el joc cruel
del dir-se “Ti amo”

dijous, de juliol 10, 2008

DAVALLAREM ENSIEME


Podeu llegir aquest poema també al blog Personatges itinerants de Carme Rosanas.
Forma part d'una roda poetica d'uns blocaires catalans
http://personatgesitinerants.blogspot.com/


DAVALLAREM ENSIEME

Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà d’aquells monts blaus
que limiten l’horitzó.
Veurem l’alternar-se
de sols i llunes,
atravesarem la nit
per gosar la dolçor del dia que naix.
Les mans sempre unides,
les estajons diferents
com lo color de la nostra pell,
com la nostra terra.
Davallarem ensieme,
aniguerem a lluny,
més enllà del mur del plor,
més enllà d' un llit de joia.
Les mans unides
les cares diferents,
transfigurades en rugues
de somni i nostàlgia.
Sentirem el desig de sobreviure al viscut
excavant tombes als records.
Remors d’ondes dins les orelles,
fulgor de llum dins els ulls.
Sospirarem i davallarem sempre enesieme…

DISCENDEREMO INSIEME
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre quei monti azzurri
che limitano l’orizzonte.
Vedremo l’alternarsi
di soli e lune,
attraverseremo la notte
per assaporare la dolcezza del giorno che nasce.
Le mani sempre unite,
le stagioni differenti
come il colore della nostra pelle,
come la nostra terra.
Discenderemo insieme,
andremo lontano,
oltre il muro del pianto,
oltre un letto di gioia.
Le mani unite
i volti differenti,
trasfigurati in rughe
di sogno e nostalgia.
Sentiremo il desiderio di sopravvivere al vissuto
scavando tombe ai ricordi.
Rumore di onde nelle orecchie,
fulgore di luce negli occhi.
Sospireremo e discenderemo sempre insieme…

dissabte, de juliol 05, 2008

PELS CAMPS A LA TARDA


PELS CAMPS A LA TARDA

Pels camps a la tarda
sota el cel viola
es difon la pau.
Canten els grills entre els meus cabells
dins l’hora beata del silenci.
Quina dolcesa el trepig
de les fulles sobre el cor…
la brisa que frega la pell
després d’haver esfullat pètals de flors.
Perles de suor dins la humitat de l’aire
fan pessigolles al meu esperit
i cauen gota a gota
tocant fils d’herba.
Pels camps a la tarda
es calma la terra inflamada,
la nit escampa els seus perfums
i encén la lluna dins els meus ulls.



PER I CAMPI DI SERA
Per i campi di sera
sotto il cielo viola
si diffonde la pace.
Cantano i grilli tra i miei capelli
nell’ora beata del silenzio.
Quale dolcezza il fruscio
delle foglie sul cuore…
La brezza che sfiora la pelle
dopo aver sfogliato petali di fiori.
Perle di sudore nell’umidità dell’aria
pizzicano il mio spirito
e cadono goccia a goccia
suonando fili d’erba.
Per i campi di sera
si calma la terra infiammata,
la notte sparge i suoi profumi
e accende la luna nei miei occhi.

diumenge, de juny 22, 2008

SOMNIS


SOMNIS

Saludo la nit enguiriada
de  frescos llençols.
Despag la llum i…
s'hi veig encara.
Imatges
tènues en la cursa
dels  pensaments  abusen
del cos ara ja cansat.
La luna sobre la pell,
mentres notes flèbils d’un violí
pispien el cor.
Contesten  gemecs de flauta
als dits savis que esliten
a damunt d’un piano.
És fosc, però jo puc encara veure
 un camí entre les tenebres,
la simfonia nocturna
 dins lo cel  gemat de robins:
somnis prohibits fugits al  control.

Sogni

Saluto la notte avvolta
in fresche lenzuola.
spengo la luce e...
ci vedo ancora.
Immagini sfocate nella corsa
dei pensieri abusano
del corpo ormai stanco.
La luna sopra la pelle,
mentre note flebili d'un violino,

                        innaffiano il cuore.
Rispondono gemiti di flauto
alle sagge dita che scivolano
su di un piano.
E' buio, ma posso ancora vedere...
un varco nelle tenebre,
la sinfonia notturna 
nel cielo gemmato di rubini:
sogni proibiti fuggiti al  controllo.


diumenge, de juny 15, 2008

LE PASSANTI /LES PASSANTS


http://it.youtube.com/watch?v=XFT29VuKLkw




LE PASSANTI


Io dedico questa canzone

ad ogni donna pensata come amore

in un attimo di libertà

A quella conosciuta appena

non c'era tempo e valeva la pena

di perderci un secolo in più

A quella quasi da immaginare

tanto di fretta l'hai vista passare

dal balcone a un segreto più in la

E ti piace ricordarne il sorriso

che non ti ha fattoe che tu le hai deciso

in un vuoto di felicità

Alla compagna di viaggio

i suoi occhi il più bel paesaggio

fan sembrare più corto il cammino

E magari sei l'unico a capirla

e la fai scenderesenza seguirla

senza averle sfiorato la mano

A quelle che sono già prese

e che vivendo delle ore deluse

con un uomo ormai troppo cambiato

ti hanno lasciato inutile pazzia

vedere il fondo della malinconia

di un avvenire disperato

Immagini care per qualche istante

sarete presto una folla distante

scavalcate da un ricordo più vicino

Per poco che la felicità ritorni

è molto raro che ci si ricordi

degli episodi del cammino

Ma se la vita smette di aiutarti

è più difficile dimenticarsi

di quelle felicità intraviste

Dei baci che non si è osato dare

delle occasioni lasciate ad aspettare

degli occhi mai più rivisti

Allora nei momenti di solitudine

quando il rimpianto diventa abitudine

una maniera di viversi insieme

Si piangono le labbra assenti

di tutte le belle passanti

che non siamo riusciti a trattenere



LA MEVA TRADUCCIÓ DE LA CANçÓ DE FABRIZIO DE ANDRÈ

“LES PASSANTS”

Jo dedico aquesta cançó
A cada dona pensada com amor
En un instant de llibertat
A aquella coneguda fa poc
No hi havia temps i no valia la pena
Perdre-s’hi un segle de més.
A aquella quasi d’imaginar
Així de pressa l’has vista passar
Del balcó a un secret més enllà
I t’agrada recordar-ne el somriure
Que no t’ha fet i que tu li has decidit
En un buit de felicitat.
A la companya de viatge
Els seus ulls el més bo paisatge
Fan semblar més curt el camí
I tan de bo ets l’únic a comprender-la
I la fas baixar sense seguir-la
Sense haver-li fregat la mà.
A aquelles que ja són preses
I que vivint de les hores desillusionades
Amb un home ara massa canviat
T’han deixat, inútil bogeria,
veure al fons de la malenconia
d’un futur desesperat.
Imatges estimades per pocs instants
Sereu aviat una gentada distant
Descavalcada d’un record més a prop
Per poc que la felicitat se’n torni
És molt rar que s’hi recordi
Dels episodis del camí.
Però si la vida acaba d’ajudar-te
És més difícil oblidar-te
D’aquelles felicitats entrevistes
Dels petons que no s’ha gosat donar
De les ocasions deixades a esperar
Dels ulls mai més vistos.
Aleshores en els moments de solitud
Quan l’enyorança desdevé habitud,
una manera de viure’s junts,
es ploren els llavis absents
de totes les belles passants
que no hem pogut entretenir
.

divendres, de juny 13, 2008

EL COR D'OR


EL COR D’OR

Buscava el cor d’or
en un gest senzill,
dins la carícia de la tarda.
Aquell llevat que serveix per panificar,
aquell tió que escalfa la llar.
Buscava el cor d’or
aquella llavor
que germina la terra,
en un batec d’ales,
dins uns dels astres
que d’allà a dalt ens queden a mirar.
Buscava el cor d’or
dins el dolor i l’angoixa,
en l’ardiment de pensar
si viure és un poc com morir.
Buscava el cor d’or,
he col.lecionat
llàgrimes i pedres.


dimecres, de juny 11, 2008

Vincent Estelles

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/
servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=79


Aquesta tarda a la seu de l'Ateneu alguerès el professor Iban Leon Llop ha tingut una conferència sobre el poeta escriptor Vincent Estellés" El tractat de les maduixes".

Un poeta que ha escrit coses profundes amb una manera molt senzil de veure la vida diaria en tots els seus sentits.

Aqui de seguida uns dels poemes més conegut

"ELS AMANTS"

La carn vol carn.


Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."



Vocabulari
Cast: Net de luxúria

Peçó: Extrem carnós de l'orella

Arrap: Ferida superficial feta amb les ungles

Muscle: Espatlla

diumenge, de juny 08, 2008

NOTES SENSE TEMPS


NOTES SENSE TEMPS
Hi són notes afogades
en fondo de l’estany,
reprimides  pel timor,
amagades pel fang.
Hi  són notes oprimides
per l’aigua verda i torba,
privades del respir
i d'un pentagrama.
Hi   són notes trainades
pel rebullir rabiós de la vida,
vencides per la foscor.
Són gemmes precióses encastrades
en la estraquitud d'una llàgrima.
Tràgic és el silenci
d’una nit sense temps,
d’un temps sense vida,
una vida sense una melodia,
d’una partitura sense tu.


NOTE SENZA TEMPO

Ci sono note affogate
in fondo allo stagno,
represse dal timore,
nascoste dal fango.
Ci sono note oppresse
dall'acqua verde e torbida,
private del respiro
e di un pentagramma.
Ci sono note trascinate
 nel ribollire rabbioso della vita,
vinte dal buio.
Sono gemme preziose incastonate
 nella stanchezza di una lacrima.
Tragico è il silenzio
di una notte senza tempo,
di un tempo senza vita,
di una vita senza melodia,
di uno spartito senza di te. 

divendres, de juny 06, 2008

QUEEN OF RAIN




QUEEN OF RAIN

La mirada es perd
dins la familiar malenconia.
Carícies de pluja sobre la pell,
esquitxos de fang sobre el cor.
Corren els núvols dins la meva opaca fantasia,
riu el vent dins els ulls,
crida la lluna en el meu crani
amb un fragor de trons.
Vindrà la quietud després de la tempesta?
Espero aquell raig de sol
que es trenca sobre placides ones,
que es posa com bes daurat
sobre la meva front.

dimarts, de juny 03, 2008

LES PORTES DEL SOMNI




http://it.youtube.com/watch?v=AKCEkKa2gMw&feature=related



LE PORTE DEL SOGNO Sergio Cammariere

(parole di Roberto Kunstler)

Così l’autunno é già tra i rami E il vento batte sulle porte Sarà vero che mi ami? Ma l’amore è così strano Certe volte non è come immaginiamo C’é qualcosa nei tuoi occhi Che non mi fa più dormire Mentre il cielo del mattino Mi crollerà addosso Lasciando un segno del tempo che passa Che cambia con te E cambia l’anima dentro me Giro, giro Sento i tuoi passi, solo i tuoi passi Tremo, tremo Su questa strada che porta lontano e tu non ci sei E quanto ancora dovrò stare Qui seduto ad aspettare Le mani a reggermi la fronte E poi sentirmi più solo ogni volta che parlo di te Così diversa ed uguale a me Amica e compagna tu questo sei sempre per me Giro, giro Camminerò e ti cercherò Finché avrò respiro Perché da solo non vivo Stanotte ho bisogno di te In questo sogno impossibile Giro, giro Sento i tuoi passi, solo i tuoi passi Tremo, tremo Mentre la notte ora scende e nel sogno ritorni da me Seguo i tuoi passi Solamente i tuoi passi Seguo l’anima


LES PORTES DEL SOMNI (la meva traduccio')

Així la tardor és ja entre les branques
I el vent pica sobre les portes.
Serà ver que m’estimes?
Però l’amor és estrany
A vegades no és com l’imaginem
Hi ha quelcom dins els teus ulls
Que no em fa dormir més
Mentre el cel del matí
Em caurà a sobre
deixant un senyal del temps que passa
que canvia amb tu.
Giro, giro
Sento els teus passos, només ls teus passos.
Tremolo, tremolo
Sobre aquest carrer que condueix a lluny i tu no hi ets.
I quant encara hauré d’estar
Aquí assegut a esperar
Les mans a sostenir-me la front
I després sentir-me encara més sol cada vegada que parlo de tu.
Així diferenti i igual a mi
Amiga, companya això ets sempre per a mi.
Giro, giro
Marxaré i et buscaré
Fins a què tindré respir
Perquè de sol no visc
Aquesta nit et necessito
En aquest somni impossibile.
Giro, giro
Sento els teus passos, només els teus passos
Tremolo, tremolo
Mentre la nit baixa i dins el somni tornes cap a mi
Segueixo els teus passos
Només els teus passos
Segueixo l’ànima.

dilluns, de juny 02, 2008

EXCURSIÓ A CAP MARARJU





























EXCURSIÓ A CAP MARARJU

Entre la costa de l’Alguer i aquella de Bosa hi ha un promontori de roques volcaniques morfològicament aspre que es diu cap Mararju. Aquest és un dels més interessants recorreguts costaners de l’illa de Sardenya.
Avui hem baixat al km 21 de la carretera, a prop de Cuili Seddari fins a la cala Bernardu i a la cala S.Maria,passant pel mont de les Bagasses i per molts pujols entre camins bastant dificultósos. Aquest espectacle es ofereix només a qui és disposat a caminar per dreceres fetes per les cabres entre muntanyes i vall.
Després hem pujat travessant pel gual d’un riu relliscant, mullant-nos i rient com bojos fins a arribar a una cascada a la vora de la qual antigament hi havia una mina.Prosseguint en un costerut hem arribat a la platja de Port Managu on hem fet el bany i pres el sol en front d’un esplèndid mirador .
Hem acabat la nostra última i singular excursió amb les notes de la guitarra d’en Francesc i amb les gotes d’aigua d’un núvol passatger.
Tot això ha estat molt divertit per la varietat del paisatge selvatge i únic en el seu gènere,per l’ànim que tothom tenia en aquesta cita abans de la pausa estiva.
Uns moments bonics per saludar-nos i ara per saludar-vos virtualment…

diumenge, de juny 01, 2008

POSIDONIA


“POSIDONIA”

Alga que respingida del mar
reposes vencida sobre l'arena
evaporant la tua essència
sota el pes del trepig humà
…
Quant similar a tu
és la paraula  no escoltada
que ninada dins les aigües torbes de la vida
acabarà per s'assecar sota els raigs cruels del sol.

POSIDONIA

Alga che respinta dal mare
riposi sconfitta sulla sabbia,
evaporando la tua essenza
sotto il peso dell'umano calpestio
...
Quanto simile a te
è la parola inascoltata
che cullata nelle torbide acque della vita
finirà per seccare  sotto i raggi del sole.

dijous, de maig 29, 2008

EL ROSTRE DE LA SOLITUD


EL ROSTRE DE LA SOLITUD

En dies grisos com aquest
si tanques els ulls
pots veure el rostre de la solitud.
Et destrossa la carn a trossos
i després escampa les cendres als núvols.
I jo em quedo en el silenci
amb la mirada perduda en el buit,
les notes d’una teva cançó penjades a la gola,
els colors de les teves paraules
esfumats en el vent.
I no hi ha res de comprendre
en aquesta cambra sense vista,
en aquest cor sense meta,
en aquesta mirada sense amor.

dimarts, de maig 27, 2008

FUGA D'UN SOMNI


FUGA D’UN SOMNI

He baixat de la lluna
per encontrar una teva mirada,
per recollir una carícia.
Marxant sobre escalinates d’estrelles,
he deixat a l’esquena
la blanca i crua claror lunar
per assaborir el teu ample somriure.
El perfum de la terra és el meu respir,
els seus colors el meu torbament.
Barreja de veus, murmuris,
mans que s’uneixen,
llavis que se separen.
Reflectida dins el mirall només la meva imatge
i aquella del fosc silenci.
Tremola l’argent lunar
sobre les aigües de la mar.
La nit fresca aplaca el foc
que hi ha dins el meu cor.
Crideu corbs de la nit,
acompanyeu la meva tornada cap a la lluna
on m’espera la melangiosa quietud.
Crideu sempre més fort
i , batent les ales, aparteu
una mica més enllà
aquesta ombra opriment.
I més fort crideu
que jo l’estimo,
trencant la torpor i la indiferència
que ha posat en fuga el somni i l’esperança.

CADENES


CADENES

He fatigat per me liberar de les cadenes.
He lluitat fins a la fi per respirar
la paraula llibertat.
Lliures mans i bulxos,
lliure la paraula
lliure el somrís,
però só restada  presonera de mi mateixa.


CATENE

Ho faticato per liberarmi dalle catene.
Ho lottato sino alla fine per respirare
la parola libertà.
Liberi mani e polsi,
libera la parola,
libero il sorriso,
ma sono rimasta prigioniera di me stessa.

dilluns, de maig 26, 2008

CENTRE EXCURSIONISTA DE L'ALGUER
















PROPERA E I ULTIMA TROBADA ABANS DE LA PAUSA D'ESTIU EL 2 DE JUNY
"CAP MARRARJU" PROMONTORI ENTRE L'ALGUER I BOSA

dilluns, de maig 19, 2008

EXCURSIÓ A CAPO FALCONE




EXCURSIÓ A CAPO FALCONE

L’itinerari d’aquesta excursió ens ha conduit a la península de Stintino al nord ovest de l’illa de Sardenya.
Un recorregut de més o menys 16 km. Surtint de la cala “Coscia di donna” (cuixa de dona) fins al promontori de “Capo Falcone” ( cap del falcó), un paradís salvatge i incontaminat.Es diu així per què en les seves cavitats nidifica el falcó pelegrí ( n’hem vist diferents exemplars). Aquí s’eleva una torre de la qual es pot admirar tota la costa occidental fins al Cap de la Caça. Des del promontori hem baixat a la cèlebre platja de la Pelosa (una de les més belles de l’illa) que mira una mar turquesa i transparent on es troben l’Asinara, l’illa Piana i una petita illa amb la torre aragonesa de la Pelosa que dona el nom al lloc. La sorra d’aquesta platja és blanca i fina cosa que contrasta amb les roques fosques del voltant.
Aquest recorregut ha estat un clamor de colors: sorra blanca, gavines blanques, vaques blanques,núvols blancs, mar i cel blau, el verd de la vegetació, el rosa de les flors i fins i tot l’argent d’unes roques precioses en un paisatge del sabor llunar tant especial per a mi!!!

dimecres, de maig 14, 2008

PASSOS EN LA NIT...


PASSOS EN LA NIT

Aquest mur blanc
refugi de la mia ànima,
gelós custodi de la mia malenconia,
avui empresona la pallidesa d’una cara cansada.
A ell dedico la mirada i ell
reflecteix suaus reminiscències.
Busco la joia que confina amb el dolor,
la calma i la fol.lia,
el somriure i el plor.
Parlen els nostrus passos en la nit silenciosa.
Baixa lleugera la pluja
com si no volguessi destorbar.
Brilla dins los tous ulls
l’encant d’una lluna amagada.
Instants de deliciós turbament
on flueixen mil pensaments
desitjosos de la tua bellesa.
Digui que és bastant una mia mirada
sota aquest cel negre
per aturar lo temps,
per buscar les paraules adaptes
a afogar lo cor enfollit.
Però el mur és eixut
com los meus ulls
ja sense més llàgrimes.
Al voltant tot és vida,
deliri, bordell,
primavera rient de flors,
fruita i mariposes.
Primavera dins los tous ulls negres,
sobre los tous morros frescos de perfums,
dins les tues paraules
que regalen llangor a l’aire,
i al meu cel gris i infinit
que reclina la mirada
com un velari profund.




PASSI NELLA NOTTEQuesto muro bianco,
rifugio del mio animo,
geloso custode della mia malinconia
oggi imprigiona il pallore di un volto stanco.
A lui dedico il mio sguardo
e lui riflette reminiscenze soavi.
Cerco la gioia che confina col dolore,
la calma e la follia,
il sorriso ed il pianto.
Parlano i nostri passi nella notte silenziosa.
Scende leggera la pioggia,
quasi non volesse disturbare.
Brilla nei tuoi occhi
l’incanto di una luna nascosta.
Istanti di delizioso turbamento,
dove scorrono pensieri bramosi della tua bellezza.
Dimmi che ti basta un mio sguardo,
sotto questo cielo nero,
per fermare il tempo,
per cercare le parole più adatte
a soffocare questo cuore impazzito.
Ma il muro è asciutto come i miei occhi
ormai privi di lacrime,
mentre tutt’intorno è vita,
frenesia, rumore,
primavera ridente di fiori frutti e farfalle.
Primavera nei tuoi occhi scuri,
nelle tue parole fresche di profumi
che regalano languore all’aria e
al mio cielo grigio ed infinito
che reclina lo sguardo
come un velario profondo.

Prima classificata nella sezione catalano standardal Premio di poesia e prosa
 Rafael Sari
Alghero 29 settembre 2008

diumenge, de maig 11, 2008

TURMENT...


TURMENT


Perquè no t’adormis?
Perquè la nit baixa
i s’apodera del meu cor.
El fa dansar en l’ombra
i jo em quedo inerme a mirar
entre somriures de mussols
i ratpenats ensopits.
Perquè la nit baixa,
turmenta el meu cos,
arrossega la seva blancor a les fosques,
entre carícies i sospirs de plaer,
mentre jo em quedo inerme a mirar.
Tanco els ulls en la terranyina nocturna,
tanco les portes al torbament.
Però la nit s’apodera dels meus ulls
i s’immergeix dins l’iridià.
L’ombra que canta acaronant les pestanyes,
fixa la mirada cap la immensitat
i pinta de blau una tímida llàgrima.

dimecres, de maig 07, 2008

ELL ÉS L’AMOR


ELL ÉS L’AMOR

Ell és l’amor,
marxa segur
entre pàlpits i flors.
Rossegen al cel
els cors enamorats.
Bell, damnat, indiferent
marxa segur
entre espines i dolors.
S’escampen al vent
ardents passions…
Perquè ell és l’amor
i marxa segur
entre pensaments i paraules.
Evasiva la mirada,
agraciat el seu cos,
apreciats els membres.
Ell és l’amor,
un llamp fugaç,
bufada que perd el perfum,
flor que busca el seu color

diumenge, de maig 04, 2008

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ

LECTURA DRAMATITZADA: ESCRITS DES DE LA PRESÓ



L'any 1997 sortia publicat als Estats Units el recull de textos This prison where I live, a cura de Siobhan Down i amb un pròleg del premi Nobel de literatura Joseph Brodsky. El llibre era un encàrrec del PEN Internacional per celebrar el seu 75è aniversari. Tots els escrits tenien un denominador en comú: havien estat dibuixats per escriptors que havien estat empresonats.Ara el PEN Català conjuntament amb l'editorial Aresta, n'ha fet una tria d'aquells esfereïdors escrits afegint-hi textos d'escriptors catalans que havien deixat testimoni de com se'ls havia privat de la llibertat més absoluta. Un colpidor aplec que s'ha titulat Escrits des de la presó.Transitar per aquest univers de reixes, de privacions, de fam, de fred, d'impotència, no és un viatge agradable. Per un escriptor, que el tanquin en una cel·la, és molt més que un robatori de la llibertat, és trencar les ales a la veu, esbotzar la paraula per fer-la presonera de l'odi i del silenci imposat.Sabedors que aquesta veu no ha de quedar en l'oblit, que ha de ressonar per tots els àmbits de la nostra consciència, el PEN Català ens demanà a mi i a l'actriu i ballarina Eva Roig, que les diguéssim aquestes paraules, que esverléssim, mot a mot, el silenci que indueix a l'oblit, al triomf de l'odi, acompanyant a l'acte de presentació de l'esmentat volum.De moment les presentacions confirmades són les següents:
A Barcelona, dimecres dia 7 de maig a les 19:00 h. a l'Ateneu Barcelonès
A Torroella de Montgrí, el dissabte dia 10 de maig.
A Girona, el dimecres dia 14 de maig a les 19:30 al Centre Cultural la Mercè

Serà un plaer poder comptar amb la vostra companyia.

dijous, de maig 01, 2008

ELS “CANTAMAGGIO”...


ELS “CANTAMAGGIO”

Al meu país de Liguria, Varese Ligure (SP), el primer dia de maig, un grup espontani de gent de cada edat vestida d’una manera colorada,extravagant, amb branques i flors, anomenats “Cantamaig”, alegren el poble amb dances i cançons populars per anunciar l’arribada de la primavera i per propiciar una fecunda estació.
Els pagesos li donen el benvingut amb ous, vi, pa i formatge i dolços…Fa molts d’anys vaig ser una canta maggio……..llàstima o sort que no podeu sentir la meva veu…….

De seguida us dedico a tothom el text del cant propiciatori del ‘600 :


È qui ridente maggio
È qui quel nobil mese
Che sveglia ad altre
imprese
i nostri cuori.
È carico di fiori Di rose e di viole
Dipinge come suole
Ogni riviera

RIT.
E se non ci credete
Che maggio sia arrivato
Eccolo qui piantato
E se non ci credete
Che maggio sia arrivato
Eccolo qui fiorito.

È qui la primavera
È qui il tempo novello
Torna mai più che bello
E più giocondo
Acciò che tutto il mondo
Sia colmo di allegrezza
Di gaudio, di dolcezza
E di speranza

dimecres, d’abril 30, 2008

FORMIGUEIG DEL TEMPS...


FORMIGUEIG DEL TEMPS


Brot de tendresa,
volàtils divertits
escampen joia.

Concert de vida,
notes pintades volen
com papallones.

De cara al sol
badalla la pagesa,
xerren cigales.

Dansa de pluja
borratxera de boira,
llac oblidat.

La fulla al terra
descorajada jeu,
plora la branca.

La font murmura
de savis pensaments,
flor ofegada.

Calla la terra
amb cos inanimat,
suor de gel.

divendres, d’abril 25, 2008

RECITAL DE POESIA




DIADA MONDIAL DEL LLIBRE A L’ALGUER


La delegació alguerès de l’associació Omnium Cultural ,en ocasió del dia de S. Jordi patró de Catalunya, ha convidat Pere Lluis Alvau per tenir un recital dedicat a la llengua catalana.

En aquesta ocasió Alvau, des de sempre ocupat en la salvaguarda , recuperació i difusió del català de l’Alguer i en el valorar qui escriu en aquesta llengua, ha decidit de llegir uns meus poemes.

M’ha fet un regal preciós llegint i interpretant magistralment una tria de versos feta per ell mateix.
Comprenent la meva timidesa m’ha presentat personalment al public i ho ha fet amb paraules afalagadores de tanta estimació que contracavio de cor.
He escoltat les meves poesies en la foscor de la sala per uns 50 minuts amb ulls tancats i em pareixia una mica estrany que a la gent hagués pogut interessar això que havia escrit.

Vull agrair personalment l’associació Omnium Cultural per haver organitzat aquesta cita i per haver-me permis d’estudiar català mitjançant els seus curs.
Tota la gent que ha acorrit..amics,professors de català, coneixents i desconeguts..…tothom m’ha demostrat tota la seva admiració i m’ha abraçat amb paraules de calor.
Vull també agrair tots els diaris , tv locals , sitis web que han divulgat la noticia i en particular l’entrenyable periodista de la pagina de la cultura de “Il Sardegna” Anna Brotzu que s’ha anat a llegir els meus poemes al meu blog ( a la majoria desconegut) i m’ha fet una recensió per a mi emocionant…gràcies de tot cor.

L’he tingut per últim ,però ell és EL PRIMER….parlo de Pere Lluis Alvau, un amic preciós que ha cregut en mi,perfecta desconeguda i m’ha fet viure un somni. GRÀCIES!!!!!

25 d'abril

25 APRILE 1945 – 25 APRILE 2008

Difendiamo i valori
di libertà e giustizia, solidarietà e pace
che hanno animato la lotta di liberazione
e sui quali si fonda la Costituzione della Repubblica


Quando i primi partigiani scelsero la via della lotta e salirono sulle montagne per combattere il nazifascismo, rischiarono e spesso offrirono la loro vita per affermare i principi stessi sui quali costruire la convivenza civile: la libertà, l’uguaglianza, la giustizia, la democrazia.
Il prezzo pagato fu altissimo: decine di migliaia di partigiani uccisi, feroci rappresaglie contro la popolazione civile che sosteneva il movimento di Liberazione, oltre 40 mila tra cittadini e lavoratori deportati nei campi di concentramento, eccidi, come a Cefalonia, di soldati che rifiutarono di consegnarsi ai tedeschi, 600 mila internati in Germania, 87 mila militari caduti nella guerra di Liberazione.
Da quella lotta che vide combattere fianco a fianco uomini e donne, operai e intellettuali, contadini e liberi professionisti di diversa fede politica e religiosa, nacque la nostra Costituzione.
Una Costituzione ancora attuale e vitale, fra le più avanzate tra quelle esistenti, non a caso difesa dalla stragrande maggioranza dei cittadini italiani nel referendum del giugno 2006, quando si cercò di snaturarne la sostanza e i valori.
Ma a sessant’anni dal 1° gennaio 1948, da quando essa entrò in vigore, l’Italia sta correndo nuovi pericoli. Emergono sempre più i rischi per la tenuta del sistema democratico, come evidenti si manifestano le difficoltà per il suo indispensabile rinnovamento.
Per questi motivi, per difendere nuovamente le conquiste della democrazia, il 25 APRILE anniversario della Liberazione assume il valore di una ricorrenza non formale.
Nel ricordo dei Caduti ci rivolgiamo ai giovani, ai democratici, agli antifascisti, per una mobilitazione straordinaria in tutto il Paese.
Il 25 aprile è oggi una data più viva che mai, in grado di unire
tutti gli italiani attorno ai valori della democrazia.


http://it.youtube.com/watch?v=55yCQOioTyY





O BELLA CIAO (versió algueresa d’en Claudi Sanna treta del seu últim CD TERRER MEU)


Un bel maití me’n só aixecat
Oh bella ciao
Un bel maití me’n só aixecat
I he trobat l’invasor.

Oh partisà porta’m amb tu
Oh bella ciao
Oh partisà porta’m amb tu
Que me senteix de morir.

I si jo mor de partisà
Oh bella cia
I si jo mor de partisà
Tu me tens d’enterrar.

M’enterraras a la muntanya
Oh bella ciao
M’enterraras a la muntanya
Sota l’ombra de una flor.

Tota la gent que passarà
Oh bella cia
Tota la gent que passarà
Me dirà –qui bella flor!-

És l flor del partisà
Oh bella ciao
És la flor del partisà
Mort per la llibertat.

dijous, d’abril 24, 2008

LA CATOSFERA LITERÀRIA.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

“LA CATOSFERA LITERÀRIA”
Primera antologia de blogs en català

Dissabte 17 maig 19 h.
Casal de Vallromanes
HISTÒRIA DEL LLIBRE
Arran de les I Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27
de gener de 2008, dins la Taula Rodona Blogs & Literatura, va sorgir la idea
d’elaborar un llibre fet a partir de les aportacions de tots els blogaires lletraferits que hi
volguessin col.laborar. 140 blogaires catosfèrics van enviar “el seu millor post” i un
comitè en va fer la selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts
havien de ser de caràcter literari o referents a la literatura), deixant-ne finalment 100,
que són els que conformen aquesta primera antologia de la catosfera literària,
publicada per Cossetània Edicions. Els autors han cedit els drets sobre el text i els
beneficis que s’obtinguin seran destinats a fins solidaris (“La Bressola” de la Catalunya
Nord).
Es tracta d’un llibre pioner a casa nostra, el primer blook (blog que esdevé book)
col.laboratiu en català. Com diu Biel Mesquida, autor del pròleg, “a la xarxa s’està fent
una part essencial de la literatura del present”. Literatura 2.0. Creació compartida.
Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats
que dóna el format digital. Escriure en català a internet. La Catosfera literària.
100 blogaires d’arreu dels Països Catalans s’uneixen en un sol volum que
demostra que la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.

PRESENTACIÓ
El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Volem fer una
presentació multitudinària i original, una gran festa en la qual els autors que
han participat al llibre puguin “desvirtualitzar-se” i compartir una vetllada agradable.
Recordeu:
Dissabte 17 de maig a les 19 h.
al Casal de Vallromanes
A banda dels autors i tota la gent que vulgueu acompanyar-los, comptarem amb la
presència de:
Saül Gordillo, director de l’ACN i autor del llibre Nació.cat
Marc Vidal, organitzador de les I Jornades de la Catosfera
Toni Ibañez, promotor i coordinador del llibre
Jordi Ferré, editor de Cossetània
Jaume Comas, actor
Marina Martori serà la directora artística de l’acte. Hi haurà piscolabis i moltes
sorpreses…
L’editorial Cossetània, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de
Vallromanes, us conviden a participar en la presentació del primer llibre català de
Literatura 2.0.
No us la podeu perdre.

diumenge, d’abril 20, 2008

EXCURSIÓ COSTA PARADISO-ISOLA ROSSA







EXCURSIÓ COSTA PARADISO-ISOLA ROSSA

Hem començat la nostra marxa dominical surtint de “Costa Paradiso” un naixent centre balneari situat sobre una costa minuciosament accidentada amb esculleres i cales de roca vermella que posa en ressalt el blau de la mar. Durant l’itinerari hem descobert la cabana d’un ermità amagada pels arbres i he pensat que m’hauria agradat quedar-me en aquell lloc de faula (en bona companya naturalment!)
Caminant a un recorregut pintats per moltes varietats de flors com lliris blancs,ginestes grogues, ciclamens vermell viu, plantes greixoses amb grans flors rosa, hem arribats a “L’isola rossa” característica platja amb una torre castellana que s’eleva sobre una punta frontera.
Aquí el vent fa de padró i els arbusts són corbats com signe de respecte.
La meva reverència a aquest paisatge suggestiu!

dissabte, d’abril 12, 2008

LA MARIPOSA


LA MARIPOSA

En el camí de la vida,
un encontre fatal
a la cantonada del meu cor.
De cop lo  silenci calla lo  tràfic…
un sanglot, un respir i després
bàtits d'ales.
Tu fresc de joventut me mires,
 jo anhel la tua
lleugeresa.
Quantes coses hauria pogut dir….
Tu i jo en un raco' de món
penjats als núvols…
sobreviscuts a lo molioni  de la vida.
Una campana de vidre allunya les veus,
nos preserva dels perills,
 uneix lo cors
però desjuni los nostrus corps
Les mans no…no se poden tocar.
Los morros inflamats besan lo fred vidre…
Tu crisàlide  i jo
mariposa enamorada
que vola vers la colgada del sol.

LA FARFALLA

Nel cammino della vita
un incontro fatale
nel crocevia del mio cuore.
D'un tratto il silenzio zittisce il traffico...
un singhiozzo, un respiro e dopo
battiti di ali.
Tu fresco di gioventù mi guardi,
 io anelo la tua
 spensieratezza.
Quante cose avrei potuto dire...
Tu ed io, soli,
 in un angolo del mondo,
appesi alle nuvole...
sopravvissuti al vortice della vita.
una campana di vetro allontana le voci,
ci preserva dai pericoli,
 unisce i cuori ,
ma scompone i nostri corpi.
Le mani no...non si possono toccare.
Le labbra infiammate baciano il vetro freddo...
Tu crisalide ed io
farfalla innamorata che vola verso l'imbrunire.

divendres, d’abril 11, 2008

Ahir l’últim salut a Rafael Caria


Ahir l’últim salut a Rafael Caria

L’Alguer plora una de les seves màximes expressions cultural que ha dedicat tota la seva vida a la recerca i l’estudi de la llengua catalana



Txau Rafael!...i gràcies per tot això que has deixat la teva estimada ciutat


diumenge, d’abril 06, 2008

Hi ha moments...


HI HA MOMENTS

Hi ha moments
on voldria parar el temps.
Respirar el cel
per cantar-te el meu deliri
i fer fluir el riu de paraules que tinc a dins.
Focalitzar els meus ulls
dins el teu bru somriure
per robar-li frescor i profunditat.
Hi ha moments
on voldria sentir-me menys sola.
Fondre’m amb l’harmonia del creat
per cantar-te dels meus silencis.
Fregar-me amb el teu cos
per sentir tots els tremolors del món.
Aspergir perles de llum dins la foscor
i cridar èbria de tant amor.
Hi ha moments
on voldria elevar-me sobre cada pensament.
Refusar les meves pors.
Sentir-me fort i segura sota la muntanya,
abandonada dins la teva suau abraçada.
Obliar-me dins les tenebres de l’ardor
mentre la lluna plou
sobre els nostres cors
acariciant els cossos delectats.
Hi ha moments……..

dimecres, d’abril 02, 2008

Catosfera Literària...



http://entrellum.blogspot.com/2008/04/ja-tenim-la-coberta-i-contraberta-del.html

Catosfera literària
És a punt de sortir el llibre “LA CATOSFERA LITERÀRIA”editat per Cossetània.
Aquella de la foto serà la seva coberta .

Jo sóc una dels 100 blogaires afortunats que postejant en català ara fa 4 mesos s’han guanyat una pàgina d’aquest llibre .

Amb orgull represento la ciutat de l’Alguer i agraeixo Tony Ibanez http://entrellum.blogspot.com/http://entrellumpoesia.blogspot.com
http://www.freewebs.com/tonibanez/operaomnia.htm
i totes les persones implicades en aquest projecte, perquè amb aquest intercanvi cultural he pogut també coneixer nous amics catalans.
La primavera serà un’ ària amb la catosfera literària.

dimarts, d’abril 01, 2008

EXCURSIÓ A TISCALI...





EXCURSIÓ A TISCALI

Aventura, un dia de sol, una vall espectacular, un mont superb, un poble fantasma….són aquests els ingredients d’aquesta nova excursió.Travessar la vall del Lanaittu ja és una poesia de perfums i colors.
Deixem els cotxes a prop de la cova de Sa oche (la veu) i pugem al mont Tiscali ( 500 m.). Aquí, dins el cor del Supramonte, hi ha un vilatge nuràgic ( iv segle a.c.) Les ruïnes de l’establiment són a l’interior d’una gegantesca cavitat calcaria generada d’un ensorrament tectònic i representen una de les últimes fortaleses de l’obstinada resistència que els antics sards van oposar als romans durant la seva conquesta de l’illa.
Al centre de la vall s’eleva una gran roca envoltada per un bosc.
Per entrar en aquest lloc de màgia i somni (visitat al 1910 per Ettore Pais i després al 1927 per Taramelli) s’ha de pagar un bitllet i hi ha la possibilitat d’una visita guiada.
Jo crec que les creatures més màgiques són aquests guies que per fer el seu treball pugen i baixen la muntanya a peu tots els dies, que plogui o que faci sol, i passen la majoria de les nits vigilant en les ombres dels seus ascendents.

dilluns, de març 24, 2008

LA PRIMAVERA...


LA PRIMAVERA

Què importa si viv de coses senzilles,
de breus intants?
Si la il.lusió
d’un raig de sol entre les branques
m'umpl d'una infinita dolçura.
Somric sobre miratges de felicitat,
redes de somni i nostàlgia.
Què importa si parlo de cels encantats
darrere tràgics núvols?
Si me  deix ninar del tebi alè
de la primavera?
Sobre lo tronc argentí
és explodida la túrgida gemma.
Sobre el meu espirit
un bordell de flors.
Què importa si avui és primavera i vull solament jugar?



LA PRIMAVERA

Cosa importa se vivo di cose semplici,
di brevi istanti?
Se l'illusione di un raggio di sole fra le fronde
 mi riempie di una infinita dolcezza .
d'un raggio di sole fra le ombre.
Sorrido su miraggi di felicità,
trame di sogno e nostalgia.
Cosa importa se parlo di cieli incantati
dietro tragiche nuvole?
Se mi lascio cullare dal tiepido alito
della primavera?
Sul tronco argentino
è esplosa la turgida gemma.
Sul mio spirito
un subbuglio di fiori.
Cosa importa se oggi è primavera e voglio soltanto giocare?

dimarts, de març 18, 2008

TE DONC UN POEMA


TE DONC UN POEMA

Te donc un poema,
ja ho sep que és poca cosa,
però és tot això que tenc a les mans.
Lleuger com una mariposa
sobre un prat florit,
serè com un aqüiló que vola
allà on refulgeix lo sol.
Te donc un poema,
carícia silenciosa i
bàlsam deliciós de paraules.
te donc la veu del vent,
ambrada de pol.len,
la sabor de la marina arrabiada,
la senzillesa de la viola.
Te donc  un poema,
un gavinàs rialler,
lo  murmuri dedins les mates de ru ,
el sol que declina i
dóna un trèmit al cor.

diumenge, de març 16, 2008

TORNAR A ÉSSER...


TORNAR A ÉSSER

La lluna plena il.luminava el silenci nocturn.
A través dels ulls buscava el camí,
a través de l’ànima buscava la pau.
He recorregut el camí escoltant
les veus de la muntanya.
He jugat amb les ombres de la nit,
amb el misteri del bosc.
El vell canut al fons de la caverna
m’ha indicat el camí.
Les seves mans cansades
m’han plasmat un cor nou.
Dins els ulls foscs
he saborejat la mirada del meu pare,
istants preciosos d’un passat feliç.

dimecres, de març 12, 2008

CAP EL NO RES...


CAP EL NO RES
Aquesta nit durant el somni,
has vingut a trobar-me
en el meu llit de flors.
Entre petals de apunts,
reflexions i records,
jeies immòbil
sense dirigir-me la mirada.
La meva mare era contenta del teu retorn…….
Entre pètals d’orgull,
rancúnia i silenci,
jeies immobil
mirant fixament el sostre.
La meva mare era contenta del teu retorn……
Entre pètals de tintes
més clares i més fosques,
jeies immobil,
sense tocar el meu cos.
La meva mare era contenta del teu retorn…..
Entre pètals d’ansietat,
por i incertesa,
el dia s’ha despertat acariciant
la meva solitud i les meves espines.
La meva mare era contenta del teu retorn…..
Jo, en canvi no he pogut
compartir la seva felicitat
i continuo peregrinant
cap el no res.

diumenge, de març 09, 2008

QUI SÓC JO?


QUI SÓC JO?
Al timó de la meva vida
condueixo i dirigeixo
emocions i sentiments.
Passen en sèrie
els meus pensaments,
memories del passat,
presagis del futur.
Però el present és un xiuxiueig,
un cristall de roca,
un fantasma lleuger.
Corren els núvols
sobre els meus pensaments,
amaguen històries viscudes,
batalles perdudes
i cascades de sol.
Són follets del passat,
són fades del futur.
Però el present és el cant rogallós
del cep que crema.
Passen en sèrie els meus pensaments,
els miro a distància,
quasi no els conec
envoltats per l’ombra……
són cos i esprit,
huracà i tendresa.
CHI SONO?

Al timone della mia vita
conduco e dirigo
emozioni e sentimenti.
Passano in serie
i miei pensieri,
memorie del passato,
presagi del futuro.
Ma il presente è un sussurro,
un cristallo di roccia,
un fantasma leggero.
Corrono le nuvole
sui miei pensieri,
nascondono storie vissute,
battaglie perse
e cascate di sole.
Sono folletti del passato,
sono fate del futuro.
Ma il presente è il canto roco
del ceppo che brucia.
Passano in serie i miei pensieri,
li osservo a distanza,
quasi non li riconosco
avvolti dall’ombra...
sono corpo e spirito,
uragano e tenerezza.

dissabte, de març 01, 2008

JOCS D’AIGUA ( recull d’HAIKUS)



JOCS D’AIGUA ( recull d’HAIKUS)

Cel iracund
de núvoles menyspreats,
llamps i follia.



Cielo iracondo
di nuvole spregevoli
lampi e follia


Cames d’aranya,
música variada
gotes de llum.

Zampe di ragno,
musica varia
gocce di luce

Enrenou d’aigua,
elements fornicants
perfum de molsa.

Confusione d'acqua,
elementi fornicanti
profumo di muschio.


En el mirall
d’esfèriques estrelles
sèpals humits.

Nello specchio
di sferiche stelle
sepali umidi.


So argentí d’arpes,
enriquiment orquestral
d’ànima angelica.

Suono argentino di arpe
arricchimento orchestrale
d'anima angelica.

Sura lleugera
papaiu que desperta
sensual oblit.

Sughero leggero
papavero che risveglia
sensuale oblio

Xàfec de veus
escampa murmuració,
notes paraules.

Acquazzone di voci
sparge mormorio,
note parole.