dimecres, d’octubre 29, 2008

DERROTA/SCONFITTA



DERROTA

Plouen ulls sobre la terra
ja humida de derrota.
El cel és tancat i boirós,
fusells ressonen dins la vall
i parlen de tardor.
Ànimes salvatges s’uneixen
Dins l’abraçada del bosc.
La derrota atemoreix,
la sensació d’impotència trasbalsa
i la tristor senyala
l’avançada de l’enemic.
Proejctils travessen el cor,
paraules trencan els somnis,
tiràns capturen respirs.
Vindrà l’hivern que congelarà el dolor,
sereu miserables i despullats com la terra.
Oblidarem les joies desil.lusionades
quan sobre els vostres passos pesats
tornaran a créixer les flors.




SCONFITTA

Piovono occhi sulla terra
già umida di sconfitta.
Il cielo è chiuso e nebbioso,
fucili risuonano nella valle
e parlano d’autunno.
Anime selvagge si uniscono
nell’abbraccio del bosco.
La sconfitta intimorisce,
il senso di impotenza sbigottisce,
la tristezza scandisce
l’incedere del nemico.
Proiettili attraversano il cuore,
parole spezzano i sogni,
tiranni catturano respiri.
Verrà l’inverno che congelerà il dolore,
sarete squallidi e nudi come la terra.
Oblieremo le deluse gioie
quando sui vostri passi pesanti
cresceranno nuovamente i fiori.
Enviat d'en Onatge :
De la derrota en naixerà
la llavor de l'esperança
d'una nova vida,
una nova il·lusió.
Els fusells sempre
són una mala aixada
només caven tombes de mort...
Totes les ànimes bones
faran una gran abraçada
i encerclaran a l'enemic.
Després de l'hivern
vindrà la nostra primavera
fondrà neus i freds.
Serem veu i clam
sembrat en terra bona.
La tristesa també
tindrà la seva tardor.
Serem flama del mateix foc...
Enviat de Cèlia:
de l'esperança nascuda
s'uniran les cordes
contra els miserables.
Cels enfosquits
cridaran noves ànimes
hivernals i solitàries
fins que arribi,de nou,
seguint el seu cicle,
la primavera,el sol,la pluja,
l'amor,la solitud,la pluja.
De nou, els projectils
capturaran l'angoixa- oprimida
encara-dels vostres cors.
I una flor vermella
s'obrirà de cop.
Enviat del Rockpoeta:
CORAZONES DE TRAPO
No hay Esperanza
Derrota y muerte
Com en corazones de trapo
No hay esperanza
E ti preleveranno dal nulla
Senza potersi voltare indietro.
E senza più poter alzare lo sguardo
Verso il futuro.
Un soffio
Il Buio.
DANIELE VERZETTI, ROCKPOETA

dimecres, d’octubre 22, 2008

TXAU ANGELA/CIAO ANGELA


TXAU ANGELA

EL PÈNDOL TRENCA EL PROFUND SILENCI,
PER RITMAR EL TEMPS QUE PASSA.
FORA, LA NATURA S’INQUIETA,S’AGITA
EN EL VENT D’AQUEST DIA TARDORENC.
L’ONA ENRABIADA MOSSEGA LA SORRA,
MENTRE UNA GRAN PENA M’OMPLE EL COR.
I TU ANGELA,AJEGUDA EN AQUELL LLIT,
AMB ELS ULLS PRIVATS DE LLUM I PENSAMENT,
NO CONTESTES MÉS A LES MEVES PARAULES.
EM DEIES SEMPRE: “BELLA DE OR!” “BEN MEU!”I ARA……
EL PÈNDOL CONTINUA MARCANT HORES, MINUTS, SECONDS,
SUBTIL RATLLA QUE DIVIDEIX LA VIDA DE LA FOSCOR,
PASSAT I PRESENT, JOIA I DOLOR.
T’HE ESTIMAT MOLT ANGELA,I VULL ENCARA DIR-T’HO,
MENTRE LA MORT ARRIBA A PASSES LLARGUES,
MENTRE EL MAL ET CONSUMA, ET GASTA, T’ESPEDAÇA.
AQUEST PUTO MAL QUE TRENCA LA NOSTRA UNIÓ,
EM DEIXA AQUÍ SENSE PARAULES EN EL VEURE’T DE TOTA MANERA AIXÍ SERENA.
ACARICIO LA TEVA CARA DE VELLUT,I EM PREGUNTO SI EN EL TEU PROFUND SON,
ADVERTEIXES ENCARA LA VIDA O ETS JA AMB EL TEU ESTIMAT ESPÒS,
DINS L’INESCRUTABLE PROFUNDITAT DE LA NIT.
SURTO DE L’HOSPITAL I T’ADREÇO EL MEU SALUT
DE CARA AL CEL LÍVID I AL MAR NEGRE,
LLIURANT EL MEU TRIST POEMA AL VENT, UN QUADRE D’AMOR QUE DESCOLORA AL CREPUSCLE




CIAO ANGELA
IL PENDOLO ROMPE IL CUPO SILENZIO,
PER SCANDIRE IL TEMPO CHE PASSA.
FUORI LA NATURA FREME, SI AGITA
NEL VENTO DI QUESTO GIORNO D’AUTUNNO.
L’ONDA RABBIOSA MORDE LA SABBIA,
MENTRE IL DOLORA MI COLMA IL CUORE.
E TU ANGELA, DISTESA IN QUEL LETTO,
CON GLI OCCHI PRIVI DI LUCE E PENSIERO,
NON RISPONDI PIÚ ALLE MIE PAROLE.
NON MI DICI PIÙ :”BELLA DE OR” O “BEN MEU!”……
E IL PENDOLO CONTINUA A SEGNARE ORE, MINUTI, SECONDI,
SOTTILE LINEA CHE DIVIDE LA VITA DAL BUIO,
PASSATO E PRESENTE, GIOIA E DOLORE.
TI HO AMATO TANTO ANGELA, VOGLIO DIRTELO ANCORA ,
MENTRE LA NERA SIGNORA GIUNGE A GRANDI PASSI,
MENTRE IL MALE TI CONSUMA, TI ESAURISCE, TI SPEZZA.
QUESTO MALEDETTO MALE CHE SPEZZA ANCHE LA NOSTRA UNIONE
E MI LASCIA QUI SENZA PAROLE,
NEL VEDERTI COMUNQUE COSÍ SERENA.
ACCAREZZO IL VOLTO VELLUTATO
E MI CHIEDO SE NEL TUO SONNO PROFONDO,
AVVERTI ANCORA LA VITA O SEI GIÀ CON IL TUO AMATO SPOSO
NELL’IMPERSCRUTABILE PROFONDITÀ DELLA NOTTE.
ESCO DALL’OSPEDALE E TI RIVOLGO IL MIO SALUTO
IN FACCIA AL LIVIDO CIELO E AL MARE NERO,
CONSEGNANDO LA MIA POESIA AL VENTO,
UN QUADRO D’AMORE CHE TRASCOLORA AL TRAMONTO.
Poema d'Onatge
Les llàgrimes faran
néixer roses i de
cada pètal en
floriran noves il·lusions.
La mort és la caducitat
de la nostra vida,
però no pas del nostre record.
I és veritat que cada
dia surt el sol i la lluna...
i els éssers estimats
que van marxar
ja no ho veuen,
però nosaltres
som els fidels
guardians del seu record.
La mort és la
lladre més lladre,
ja que ens roba la vida.

dilluns, d’octubre 20, 2008

ESCURSIONE A SEDINI/ VALLE DEL SILANIS






















ESCURSIONE A SEDINI/ VALLE DEL SILANIS

Sedini è un paesino di 1400 abitanti che si trova al centro dell’Anglona, regione del nord Sardegna,all’interno rispetto alla costa del golfo dell’Asinara.Il territorio è collinare con tratti di pianura. Lungo il tragitto si trova la roccia dell’elefante, una delle tante rocce presenti nell’isola che l’erosione dei venti ha trasformato in sculture di animali.
Nella valle del rio Silanis sono presenti testimonianze d’importanza storica ed artistica. Fra queste, la chiesa di S. Nicola di Silanos(XI sec.) è seminascosta in fondo alla valle tra la rigogliosa vegetazione.
S.Barbara espressione del romanico in Sardegna. S. Pancrazio esempio di chiesa fortificata .Posta sulla cima del colle, volge le spalle alla strada.Fu donata da un nobile ai monaci guerrieri medievali noti come Templari.Del grande Monastero non è rimasta alcuna traccia.
Sulla collina di “Lu Padru” si trovano i resti dell’omonimo nuraghe sullo splendido panorama della Valle Concaniedda e Silanis.
Sulla strada principale di Sedini è ubicata la DOMUS DE JANAS risalente al neolitio recente 3500/2700a.c.
Scavata in un enorme masso calcareo, stata anticamte utilizzata come prigione spagnola, successivamente come abitazione civile e attualmente come museo etnografico.
EXCURSIÓ CAP SEDINI/ VALL DEL SILANIS

Sedini és un poblet de 1400 habitants que es troba al centre de l’Anglona, regió del nord Sardenya a l’interior respecte a la costa del golf de l’Asinara.El territori és de pujols amb braços de planura.
Al llarg del trajecte es troba la roca de l’elefant, una de les moltituds de roques a l’illa que l’erosió dels vents ha transformat en escultures d’animals.
A la vall del riu Silanis hi ha la presència de testimonis d’importància històrica i artística. Entre aquestes l’esglesia de S.Nicola de Silanos (XI sec.) amagada al fons de la vall entre la florida vegetació. S. Barbara expressió del romànic a Sardenya. S. Pancrazio exemple d‘esglesia fortificada. Situada sobre un puig, dóna l’esquena al carrer. Va ser donada per un noble als monjos guerrers medievals coneguts com Templars.Del gran monestir avui no n’hi ha rastres. Sobre el puig de “Lu Padru” es troben les restes de l’homònim nurac amb el mirador cap la vall de Concaniedda i Silanis.
Al carrer major del poble de Sedini hi ha la DOMUS DE JANAS del neolític recent 3500/2700 a.c. ,excavada dins una roca calcària. Antigament ha estat utilitzada com presó espanyola, després com habitació civil i ara com museu etnogràfic.




dissabte, d’octubre 18, 2008

SIMFONIA D’OCTUBRE




SIMFONIA D’OCTUBRE

Esquitxos d’ondes cansades
 atraversen los meus pensaments,
gavinàs  juguen amb los núvols,
corbs riuen sobre troncs de pi.
L'arena és fresca
sota lo meu corp calent.
Passa una serp esvelta,
sospira de lluny una civèta aguardant la lluna
ja penjada al cel blau.
L’aigua és fresca
sobre los meu trèmits.
Acords de vent entre los cabells,
notes lleugeres dins el cor,
harmonia de sol i sal entre les mans,
pentagrama lo meu corp relaxat...
Una pinya rodola al gran final
d'una  simfonia autumnal.






SINFONIA D’ OTTOBRE

 Uno sciabordio di onde stanche
attraversa i miei pensieri,,
gabbiani giocano con le nuvole,
corvi  ridono su tronchi di pino.
La sabbia è fresca
sotto il mio corpo caldo.
Passa una serpe frettolosa,
sospira un gufo aspettando la luna
già appesa nel cielo blu.
L’acqua è fresca
sui miei brividi.
Accordi di vento fra i capelli,
note leggere nel cuore,
armonia di sole e sale tra le mani,
pentagramma il mio corpo rilassato...
Una pigna rotola sul gran finale
di una sinfonia autunnale.

Comentaris en poesia:

Resposta de Onatge:
Els meus pensaments
semblen avions,
amb les cames cansades
sec a ran de les onades
i en cada núvol hi
veig el teu somriure
Resposta de Novesflors:
En cada núvol
veig el teu somriure
i la veu de les gavines,
harmonia discordant,
m'omple el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Resposta de Carme:
M'omplo el cor de paraules,
concert miraculós dels teus ulls.
Simfonia de l'aigua sobre la pell,
lleugeresa d'una trobada d'octubre
sota les teves paraules.
Resposta de Cèlia:
Notes de lleugeresa al cor
que batega en groc,
en marró, en vermell...
tonalitats de la felicitat de tardor!
Resposta del Rockpoeta Daniele Verzetti :
ARCHIVOLTI DI LUCE"
Scivolano note sull'acqua
Attraversano paure
Purificano dolori
Ed annientano foglie morte
Di un autunno cadente
Mai esistito.
Per avere speranza
Voci nella notte
Come un gospel sussurato
Dentro archivolti di luce.

dimecres, d’octubre 15, 2008

CORRI PER LA TUA VIDA

http://www.youtube.com/watch?v=tF23fzBTdeU


CORRI PER LA TUA VIDA

He demolit murs
d’avorriment i hipocresia.
He desfet vidres que
oprimien el respir.
A poc a poc senteix sospirs
entre les ruïnes i
passatges me condueixen vers la llum.
Demà corriré nua en el vent,
perderé la mirada en el sol.
Mai més cintures als fiancos,
mai més cadenes al cor.
He renegat també el desig i la passió
per por de l’amor.
Quan la lluna sospira,
me poguerives arrobar un bas
profund com la nit,
me poguerives mira en silenci per hores i hores
i des dels meus ulls relliscar en el cor.
A l’alba però corriré nua en el vent,
i només els meus ulls se perderan en el sol.










CORRI PER LA TUA VITA

Ho demolito muri
di noia e ipocrisia.
Ho infranto vetri che
opprimevano il respiro.
A poco a poco sento sospiri
fra le macerie e
cunicoli mi riportano alla luce.
Domani correrò nuda nel vento
e perderò il mio sguardo nel sole.
Mai più cinture ai fianchi,
mai più catene nel cuore.
Ho rinnegato anche
il desiderio e la passione
per paura dell’amore.
Quando la luna sospira,
potresti rubarmi un bacio
profondo come la notte,
potresti guardarmi in silenzio per ore ed ore
e dai miei occhi scivolare nel cuore.
All’alba però correrò nuda nel vento
e solo i miei occhi si perderanno nel sole.

dijous, d’octubre 09, 2008

DINS L’ÀNIMA


DINS L’ÀNIMA
( Al meu pare 10 de octubre 1996***)

Avui vull encara parlar amb tu,
home únic, preciós angel.
Etern amor que resisteix
a llunyania i temps.
El meu cor derrota el silenci
i batega fort també per a tu.
I tu desplega les ales blegades,
i fes-me encara volar en alt.
Com volava de nena
per refugiar-me dins els teus braços calents,
com volava ja dona
per afferrar-me als teus consells.
Aquell octubre que va privar-me del teu somriure,
torna cada any a presentar-se,
amarg amb els seus dolços colors,
tendre en els més dolorósos records.
Amb el seu most que riu en el sol evasiu
és tot un bullir de pensaments i emocions.
Ets la consolació de la lluna
en la fosca solitud,
ets la carícia dins l’ànima
en la nit més llarga.





NELL’ANIMA
( A mio padre 10 ottobre 1996***)


Oggi voglio ancora parlare con te,
uomo unico, prezioso angelo.
Eterno amore che resiste
a lontananza e tempo.
Il mio cuore sconfigge il silenzio
e batte forte anche per te.
Tu dispiega le ali raccolte
e fammi ancora volare in alto.
Come volavo da bimba
per rifugiarmi nelle tue calde braccia,
come volavo già donna
per afferrarmi ai tuoi consigli.
Quell’ottobre che mi privò del tuo sorriso
si ripresenta ogni anno,
amaro nei suoi dolci colori,
tenero nei più dolorosi ricordi.
Col suo mosto che ride nel sole sfuggente
è tutto un ribollire di pensieri ed emozioni.
Sei la consolazione della luna
nella cupa solitudine.
Sei la carezza nell’anima
nella notte più lunga.
Un poema enviat d'en Onatge dedicat al seu pare:
Pare...
Els teus ulls
fa temps queno em miren
però jo encara et veig,
no has mort,el teu record va amb mi.
Sóc arrels de les teves arrels.
Recordo les teves mans
rudes pel dur treball,
encara sento el dringar del mall
a l’enclusa del ferrer de tall.
Recordo la festa major
passejant amb tu i la mare,
i anar a les roques a fer musclos,
i a buscar aigua i verdura
a les sínies que el progrés ha fet desaparèixer:
amb els anys hem anat perdent tots els veïns.
Els teus discos d’en Gardel
resten guardats i callats.
Les teves anades i vingudes amb la bicicleta...
Encara sento l’asma que no et deixava respirar...,
sempre pensaré que et va ofegar molt aviat.
No et vinc a dur flors,
ja saps que aquest teatre no m’agrada,
és més natural parlar una estona amb tu,
recordar el teu bon treball;
vida viscuda
.El teu bon tarannà el vas deixar sembrat.
Fins ara pare...

dissabte, d’octubre 04, 2008

ELS SILENTS


ELS SILENTS

Lenta marxa
de gel i foscor vestida.
Opaca com boira
que envolta, obscura , espanta.
Passos confegits
entre vapors i laments.
Amb el seu avançar destina tempesta,
el seu bes decideix la fi.
Desesperat el nàufrag
s’aferra a la vida
i li nega la mirada.
Dins el gemec borbollant
la por ofegada
d’una sort ja senyada.
Silents van els homes
com en un seguici fúnebre.
El regal de la nit prepara al silenci.
Cervells empedreïts
i cors confosos.
Veuen el so en l’aire,
el raig dins l’obscuritat.
Es nodreixen d’aromes de vida,
de gotes de mort.
Escruten el món amb
la curiositat d’un bes negat,
d’un desig ofegat,
d’un cor apagat.
Els silents dibuixen trames de somnis
on Ella marxa,
de gel i foscor vestida.










I SILENTI

Lenta cammina
di gelo e buio vestita.
Opaca come nebbia
che avvolge, oscura, spaventa.
Passi scanditi
tra vapori e lamenti.
Col suo incedere destina tempesta,
il suo bacio decide la fine.
Disperato il naufrago
si avvinghia alla vita
e le nega lo sguardo.
Nel rantolo gorgogliante,
la paura soffocata di
una sorte già segnata.
Silenti vanno gli uomini
come in un corteo funebre.
Il regalo della notte
li prepara al silenzio.
Cervelli impietriti
e cuori confusi.
Vedono il suono nell’aria,
il raggio nell’oscurità.
Si nutrono di effluvi di vita,
di gocce di morte.
Scrutano il mondo con
la curiosità di un bacio negato,
di un desiderio soffocato,
di un cuore ovattato.
I silenti disegnano trame di sogno
dove Lei cammina,
di gelo e buio vestita.


dimarts, de setembre 30, 2008

Premi de poesia i prosa Rafael Sari 2008



http://www.obracultural.cat/news.asp?idnews=1235

http://www.obracultural.cat/Rafaelsari/imatges/textos/2008.htm

http://cat.alguer.it/noticies/n?id=19884


PASSOS EN LA NIT

Aquest mur blanc
refugi de la meva ànima,
gelós custodi de la meva malenconia,
avui empresona la pallidesa d’una cara cansada.
A ell dedico la mirada i ell
reflecteix suaus reminiscències.
Busco la joia que confina amb el dolor,
la calma i la follia,
el somriure i el plor.
Parlen els nostres passos en la nit silenciosa.
Baixa lleugera la pluja
com si no volgués destorbar.
Brilla dins els teus ulls
l’encant d’una lluna amagada.
Instants de deliciós turbament
on flueixen mil pensaments
desitjosos de la teva bellesa.
Digues que n’hi has prou d’una meva mirada
sota aquest cel negre
per aturar el temps,
per buscar les paraules més adequades
a ofegar el cor enfollit.
Però el mur és eixut
com els meus ulls
ja sense més llàgrimes.
Al voltant tot és vida,
frenesí, soroll,
primavera rient de flors,
fruita i papallones.
Primavera dins els teus ulls negres,
sobre els teus llavis frescos de perfums,
dins les teves paraules
que regalen esllanguiment a l’aire,
i al meu cel gris i infinit
que reclina la mirada
com un velari profund.


Primer premi en la secció català estandard al Premi de poesia i prosa Rafael Sari
L’Alguer 29 de settembre 2008









PASSI NELLA NOTTE

Questo muro bianco,
rifugio del mio animo,
geloso custode della mia malinconia
oggi imprigiona il pallore di un volto stanco.
A lui dedico il mio sguardo
e lui riflette reminiscenze soavi.
Cerco la gioia che confina col dolore,
la calma e la follia,
il sorriso ed il pianto.
Parlano i nostri passi nella notte silenziosa.
Scende leggera la pioggia,
quasi non volesse disturbare.
Brilla nei tuoi occhi
l’incanto di una luna nascosta.
Istanti di delizioso turbamento,
dove scorrono pensieri bramosi della tua bellezza.
Dimmi che ti basta un mio sguardo,
sotto questo cielo nero,
per fermare il tempo,
per cercare le parole più adatte
a soffocare questo cuore impazzito.
Ma il muro è asciutto come i miei occhi
ormai privi di lacrime,
mentre tutt’intorno è vita,
frenesia, rumore,
primavera ridente di fiori frutti e farfalle.
Primavera nei tuoi occhi scuri,
nelle tue parole fresche di profumi
che regalano languore all’aria e
al mio cielo grigio ed infinito
che reclina lo sguardo
come un velario profondo.

Prima classificata nella sezione catalano standard
al Premio di poesia e prosa Rafael Sari
Alghero 29 settembre 2008



dimecres, de setembre 24, 2008

UNA MIRADA



UNA MIRADA

En el vent he trobat
una mirada.
Alternança de
silenci i confusió,
de apatia i desig.
Juguen el tremolors sobre la pell
mentre lluito amb mi mateixa
per no caure dins els teus ulls.
El cor perd la seva batalla,
ferit jeu dins l’iridià de foc.
Xiula el vent sobre nosaltres…
Sobre llavis muts
alegen corbs que
ennegreixen el vespre.


UNO SGUARDO



Nel vento ho incontrato
uno sguardo.
Alternanza di silenzio e confusione,
di apatìa e desiderio.
Giocano i brividi sulla pelle
mentre lotto con me stessa
per non cadere nei tuoi occhi.
Il cuore perde la sua battaglia,
ferito giace nell’iride di fuoco.
Fischia il vento su di noi…
Su labbra mute
aleggiano corvi che
anneriscono la sera.

diumenge, de setembre 14, 2008

TEMPESTA





TEMPESTA

Lo cel se fa fosc,
los núvols se són enfoltits ràpidament
com un plotó d’execució.
Lo vent envesteix tot amb ràfegues de metralla.
Després, llamps  solquen los núvols,
trons trenquen l’angoixa
i rius d’aigua inunden la vida.

Vida, és una alternança
de calma i tempesta,
joia i dolor.
Morir un poc per sentir encara
tunxar el vent
i l’aigua sobre la pell.


El cel, encordonat de tritxes plorants,
 baixa a damunt de la terra.
Després l'ira se placa i quedan al terreny només  ruïnes,
flors seques
olvidades a un  campsant..



TEMPESTA

Il cielo si oscura,
le nuvole si addensano rapide
come un plotone d’esecuzione.
Il vento investe tutto con raffiche di mitra.
Poi, lampi solcano le nubi,
tuoni rompono l’angoscia
e fiumi d‘acqua inondano la vita.

Vita è un’alternanza
di calma e tempesta,
di gioia e dolore.
Morire un poco per  poter  sentire ancora
gemere il vento
e l’acqua sulla pelle.
I


Il cielo, aggrovigliato di trecce  piangenti,
scende sulla terra.
poi , l'ira si placa e restano al suolo soltanto le rovine,
 fiori appassiti 
dimenticati in un camposanto.




divendres, de setembre 12, 2008

presta'm una vida


GIANNI ZANATA, FILL DEL MEU AMIC BLOGGER PIER LUIGI ZANATA
http://utilizerapagain.blogspot.com/

HA PUBLICAT LA SEVA PRIMERA NOVEL.LA

PRESTAMI UNA VITA

Autore Gianni Zanata

Titolo Prestami una vita

Collana Legenda metropolitana

Formato 106 x 178 x 10

ISBN 978-88-901448-5-1

Pagine 288Prezzo € 14,50



Il libro:

Quante vite ci occorrono per imparare dai nostri errori? O, se preferite, quanti errori ci vogliono per imparare a vivere? Duilio Settembrini, inquieto musicista di una rock-band in crisi di identità, spende buona parte della propria, di vita, nel tentativo di attribuirle un senso, un ordine soddisfacente, di colmare il vuoto dal quale si sente avvolto. Con esiti risibili, peraltro. Vita disordinata la sua, irrimediabilmente e non in senso metaforico, quantomeno non solo. L’appartamento che divide con Teresa, che, tanto per essere chiari fin da subito, è lesbica e intrattiene con il suo coinquilino una profonda ma bizzosa amicizia, ne è lo specchio fedele. Trovare qualsiasi cosa là dentro corrisponde a una scommessa dall’esito scontato come una puntata al gioco delle tre carte. L’ultimo litigio tra i due si consuma a causa di un vinile di Neil Young, resosi improvvisamente e ostinatamente irreperibile. La porta quel giorno sbatté violenta alle spalle di Teresa.Solo, la testa persa dietro a ricordi lontani, nel caldo afoso di un pomeriggio di inizio estate, Duilio udì squillare il telefono. Uno sconosciuto, dall’altro capo, bussò alla sua vita: ne aveva una seconda da offrirgli in prestito.Questo romanzo colpisce e rapisce per le sorprendenti capacità narrative evidenziate da Zanata. Arguzia e ironia, sapientemente dosate, condiscono una storia che appassiona.


L’autore:Gianni Zanata è nato a Cagliari, classe millenovecentosessantadue. Giornalista professionista, scrittore perseguitato dai dubbi, chitarrista appassionato di blues. Gli esordi musicali risalgono alla fine degli anni settanta in piccole e sconosciute rock band. Le prime esperienze lavorative agli inizi degli anni ottanta a Radio Alter e Radio Studio 96. Quindi la tv: notiziari, reportage, inchieste, documentari, rubriche di spettacoli, cultura e musica. Prestami una vita è il suo primo romanzo.


IL BELLO DEI DEBUTTANTI:

EDIZIONIREBUS A “PAROLE NEL TEMPO” 2008

La Edizionirebus di La Spezia per la prima volta partecipa alla mostra - mercato “Parole nel Tempo” che si svolgerà presso il Castello di Belgioioso (PV) il 27 e 28 Settembre 2008. La mostra, giunta al suo diciottesimo anno, costituisce ormai un vero e proprio punto di riferimento per la piccola editoria di qualità e non poteva, quindi, che rappresentare un appuntamento irrinunciabile per la casa editrice.Durante la due giorni saranno presentati quattro nuovi volumi, di cui tre romanzi di autori esordienti:- Polp Fiction, di Massimo “Polpo” Neriotti, Susanna Raule e Armando Rossi.
Fumetto dedicato a chi ha l’enduro nel sangue, ispirato alle avventure motociclistiche dell’ormai famoso “Polpo” e della sua mitica “Bombarda”. Sabato 27 Settembre ore 18,00 Sala B, primo piano.- Low Cost, Torino – Dublino sola andata di Mauro Fiorio Plà.
Un trentenne italiano, laureato e di buona famiglia, si trasferisce a Dublino per cercare lavoro e si ritrova tra situazioni imbarazzanti, menzogne tipicamente italiane e fiumi di Guinnes.



Prestami una vita,
di Gianni Zanata


Come Pirandello insegna, quando la propria vita non è quella che vorremmo può darsi che ci venga data l’opportunità di viverne una seconda.


Benvenuti a Valleaurora,
di Veronica Pollini

Un terribile destino unisce gli abitanti di un minuscolo paese di montagna. Un romanzo ispirato a storie realmente accadute, di cui nessuno osa parlare. Domenica 28 Settembre ore 14,00 Sala B, primo piano.Gli autori saranno lieti di incontrare i lettori, oltre che nel corso delle presentazioni ufficiali, anche presso il nostro stand (19/A al piano terra).Per la Redazione: le immagini delle copertine, inviti per la fiera e copie gratuite dei libri sono disponibili su richiesta. E’ possibile intervistare gli autori previo appuntamento telefonico.


EDIZIONIREBUS


UN NUOVO PROGETTO EDITORIALE CHE INVESTE NEL FUTURO


Volete sapere chi siamo? Siamo un gruppo di persone che lavorano insieme in una città sul mare. Un gruppo di lavoro che, come tutti, ha obiettivi, scadenze, doveri. Ogni tanto, però, ci piace guardare oltre tutto ciò che serve per sopravvivere e ci concediamo di sognare un po’.Grazie a persone sognatrici come noi e, soprattutto, grazie ai loro manoscritti cerchiamo di costruire un mondo in cui non abbiano sempre ragione i pirati, i banditi, i pesci più grossi. Crediamo che nel mare ci sia spazio per tutti e che coloro che amano leggere abbiano voglia di qualcosa di nuovo, senza dover sempre sottostare al volere dei grandi Gruppi Editoriali. Si trovano sempre i soliti autori e i soliti titoli in libreria, sugli scaffali degli ipermercati e alle Poste, ma a noi poco importa. Perché per fortuna adesso ci sono altre vie, altri mezzi (Internet ad esempio) e d’ora in poi saranno i lettori a comandare, a scegliere cosa leggere.Noi pubblichiamo opere di autori esordienti che hanno qualcosa di importante o, semplicemente, di bello da dire senza alcuna spesa per l'autore (neanche sotto forma di obbligo di acquisto di un certo numero di copie).Facendo questo, abbiamo la speranza di regalare di volta in volta una riflessione, uno spunto, o anche solamente un sorriso ai nostri lettori.

dilluns, de setembre 08, 2008

ADÉU


ADÉU

Em quedo inerme esperant,
no sé qui, no sé cosa.
El temps que passa
mossega la meva pell.
Jo immòbil miro el mar
que inunda els meus ulls,
immòbil miro el cel
que envaeix els meus ulls.
Esperançada l’arena
desitja el bes de l’ona.
Jo en canvi em quedo inerme esperant,
no sé qui, no sé cosa.
Ara sóc mar i cel.
Ofego i volo,
m’ensorro i m’aixeco.
Si tu fossis aquí, aquella ona
besaria també la meva pell,
l’esperança es gronxaria en el vent.
Vibra en l’aire el meu adéu per a tu
i esquitxos d’aigua dansen
el ritme de la malenconia ,
mentre em quedo inerme
escoltant l’efímera inquietud
dels meus pensaments.





ADDIO

Resto inèrme ad aspettare,
non so chi, non so cosa.
Il tempo che passa
morde la mia pelle.
Immobile guardo il mare
che allaga i miei occhi,
immobile guardo il cielo
che invade i miei occhi.
Speranzosa l’arena brama
il bacio dell’onda.
Io invece resto inerme ad aspettare,
non so chi, non so cosa.
Ora sono mare e cielo.
Annego e volo,
sprofondo e mi rialzo.
Se tu fossi qui , quell’onda
bacerebbe anche la mia pelle,
la speranza si dondolerebbe nel vento.
Vibra nell’aria il mio addio per te
e schizzi d’acqua danzano
il ritmo della malinconia,
mentre resto inerme
ad ascoltare l’effimera inquietudine
dei miei pensieri
Un regal d'en Carles:
Abraço el record d’aquell cos
encara captiu de l’escuma
cadell del desig, encara atònit,
la mar desensonyant-se a l’alba


divendres, de setembre 05, 2008

CORRIN LOS OLEANDRES


CORRIN LOS OLEANDRES

Corr entre los pins i diseny
ales de vida en lo silenci del bosc.
Corrin amb mi los oleandres
seguits del perfum del mar.
La mirada se sostén a la colgada del sol
i recivi un raig dorat.
Juga el vent entre los cabells,
les cigales amb la mia paciència.
Corr entre los pins i diseny
la fi d’un dia que mori.
Corrin amb mi los oleandres
seguits del perfum de la terra.
La mirada se perd en la nit
i recivi un raig de plata.
Juguen les ombres entre els cabells,
 lo cucumiau amb les mies ànsies.



CORRONO GLI OLEANDRI


Corro fra i pini e disegno
ali di vita nel silenzio del bosco.
Corrono con me gli oleandri
inseguiti dal profumo del mare.
Lo sguardo si appoggia al tramonto
e riceve un raggio dorato.
Gioca il vento con i capelli,
le cicale con la mia pazienza.
Corro fra i pini e disegno
la fine di un giorno che muore.
Corrono con me gli oleandri
inseguiti dal profumo della terra.
Lo sguardo si perde nella notte
e riceve un raggio d’argento.
Giocano le ombre tra i capelli,
il gufo con le mie ansie.

dijous, de setembre 04, 2008

A LA MEVA AMIGA LOREDANA


PICASSO


A LA MEVA AMIGA LOREDANA
Una carícia
Entre mi i les meves llàgrimes.
Un esguard
Entre mi i els meus pensaments.
Una paraula
Entre mi i les meves pors.
Un somriure
Entre mi i la meva solitud.
Una presència
Entre mi i el meu buit.
Una rialla
Entre mi i la meva follia.
Una amistat
Entre mi i el meu no-res

ALLA MIA AMICA LOREDANA

Una carezza
Tra me e le mie lacrime.
Uno sguardo
tra me ed i miei pensieri.
Una parola
Tra me e le mie paure.
Un sorriso
Tra me e la mia solitudine
Una presenza
Tra me ed il mio vuoto.
Una risata 
Tra me e la mia follia.
Un’amicizia 
Tra me ed il mio nulla.

dimecres, de setembre 03, 2008

PASSARÀ EL TEMPS


PASSARÀ EL TEMPS

Gaudeix fins que el vent
rigui entre els teus cabells.
Fins que el foc s’amagui al teu cor.
El cel desborda dels teus ulls,
cant de rierol la teva rialla.
Balla fins que la pluja
soni sobre la teva pell,
fins que la llum s‘amagui al teu cor.
El mar desborda del teu cos,
dansa de l’ona el teu desig.
Clepsidra sense pietat
jugarà amb el temps.
La tardor desflorirà les paraules,
fulles seques cobriran l’esguard
i el riu fluirà encara lliure
com aquell cor
a qui el vent haurà robat l’amor.

PASSERÀ IL TEMPO

Godi finchè il vento

ride tra i tuoi capelli.

Finchè il fuoco si nasconde nel tuo cuore .

Il cielo straripa dai tuoi occhi,

canto di ruscello la tua risata.

Balla sino a che la pioggia

suona sulla tua pelle,

sino a che la luce si nasconde nel tuo cuore.

Il mare straripa dal tuo corpo,

danza dell’onda il tuo desiderio.

Clessidra senza pietà giocherà con il tempo.

L’autunno sfiorirà le parole,

foglie secche copriranno lo sguardo

ed il ruscello scorrerà ancora libero

come quel cuore

a cui il vento avrà rubato l’amore.

divendres, d’agost 29, 2008

FRAGMENT INCOLOR


FRAGMENT INCOLOR

Só un ésser invisible
Una mirada despagada
Un gest abstracte
Un crit afogat
Un plor eixut
Una paraula callada
Un somriure olvidat
Una llibertat aparent
Una lluita constant.
Só un ésser invisible
Una pàgina grisa
Una nota ja estraca
Una fulla caiguda
Una història trencada
Un autunjo a la porta
Un cor que batega
També si tu no el veus.
Lo reflex d'un fragment incolor
 clavat al mirall

FRAMMENTO INCOLORE

Sono un essere invisibile
Uno sguardo spento
Un gesto astratto
Un grido soffocato
Un pianto asciugato
Una parola taciuta
Un sorriso dimenticato
Una libertà apparente
Una lotta costante
Sono un essere invisibile
Una pagina grigia
Una nota già stanca
Una foglia caduta
Una storia spezzata
Un autunno alla porta
Il riflesso d'un frammento incolore
inchiodato allo specchio.


un amic molt sensible en resposta al meu poema m'ha enviat el seu escrit:
"avui jo també he escrit uns versets (resposta a "Fragments incolors")

ETS
Ets feta de llum de lluna
un esguard clar
un moviment precís
un bram al vent
mil paraules rimades
cent somriures clars
una dona lliurelluitant,
sempre endavant
Ets feta de llum de lluna
tots els colors del vent a la pell
calidoscopi de l'aigua
història que comença a cada instant
mil pàgines viscudes
un milió de fulles dibuixant la tardor
un cor bategant cent vegades per minut...
tu ets
tot això també
LLUIS

diumenge, d’agost 24, 2008

Premi de poesia sarda Luigino Cossu Trinità d'Agultu/ Vignola











A la memòria de Luigino Cossu 1898/1972 veu per 50 anys del cant sard a guitarra.
Jurats:de l'esquerra Antonello Bazzu, Tonino Rubattu, la presidenta Maria Teresa Palitta, Giuseppe Tirotto. El cantant Demuro acompanyat de Puggioni.


L'organitzador Gianfranco Garrucciu amb el periodista i presentador e la tarda Mavuli


Luigino Cossu junior canta acompanyat a la guitarra de Giovanni Puggioni el cant sard d'amor del seu avi ,"LA DISISPIRATA"

Cinzia llegint el seu poema " Voldria anar-me'n Barceloneta"


Carlo Demartis llegint el seu poema "Ombra i llum"




















dijous, d’agost 21, 2008

IN ITALIA


Dilluns passat vaig anar al concert de Gianna Nannini.
Vull traduir-vos aquesta cançó que canta amb Fabri Fibra i és de Fabri Fibra.



http://it.youtube.com/watch?v=K7c_fHYzRmM





A ITÀLIA

Hi ha coses que ningú et dirà
Hi ha coses que ningú et donarà
Ets nat i mort aquí
Ets nat i mort aquí
Nat al país de les mitges veritats
On fuges?
A Itàlia pistoles al cotxe
A Itàlia Macchiavelli i Foscolo
A Itàlia els campions del món
Són a Itàlia

Benvingut
A Itàlia fes unes vacances al mar
A Itàlia millor no fer-se operar
A Itàlia i no anar a l’hospital
A Itàlia la bella vida
A Itàlia les grans nits i gales
A Itàlia fer negocis amb l’hampa
A itàlia el veí que et dispara…
A Itàlia

(RIT . x 2 vegades )
On fuges?
A Itàlia els veritables mafiosos estan
A Itàlia són els més perillosos
A Itàlia les noies a la carretera
A Itàlia menges pasta feta a casa
A Itàlia després t’entren els ladres a casa
A Itàlia no trobes una feina fixa
A Itàlia però beses el crucifix
A Itàlia els monuments
A Itàlia les esglesies amb les pintures
A Itàlia gent amb sentiments
A Itàlia el camp i els segrestos
A Itàlia

(RIT. 2 vegades)
On fuges?
A Itàlia les noies festejades
A Itàlia les dones fotografiades
A Itàlia les models coaccionades
A Itàlia aprens l’art
A Itàlia gent que llegeix les cartes
A Itàlia assassins mai descoberts
A Itàlia cares perdudes i vots segurs
A Itàlia
IN ITALIA

Ci sono cose che nessuno ti dirà…
ci sono cose che nessuno ti darà…
sei nato e morto qua
sei nato e morto qua
nato nel paese delle mezza verità

dove fuggi?
in italia pistole in macchine
in italia machiavelli e foscolo
in italia i campioni del mondo sono
in italia

benvenuto
in italia fatti una vacanza al mare
in italia meglio non farsi operare
in italia non andare all’ospedale
in italia la bella vita
in italia le grandi serate e i gala
in italia fai affari con la mala
in italia il vicino che ti spara
in italia…

rit. (x2)

dove fuggi?
in italia i veri mafiosi sono
in italia i più pericolosi sono
in italia le ragazze nella strada
in italia mangi pasta fatta in casa
in italia poi ti entrano i ladri in casa
in italia non trovi un lavoro fisso
in italia ma baci il crocifisso
in italia i monumenti
in italia le chiese con i dipinti
in italia gente con dei sentimenti
in italia la campagna e i rapimenti
in italia…

rit. (x2)

dove fuggi?
in italia le ragazze corteggiate
in italia le donne fotografate
in italia le modelle ricattate
in italia impara l’arte
in italia gente che legge le carte
in italia assassini mai scoperti
in italia volti persi e voti certi
in italia

rit. (x2)

diumenge, d’agost 17, 2008

BERCHIDDA TIME IN JAZZ2008





http://it.youtube.com/watch?v=C99coGU1Jhk




BERCHIDDA TIME IN JAZZ 2008

S’ha acabat amb èxit l’edició 2008 de “Time in jazz”.
També enguany la magistral organització de Paolo Fresu ens ha regalat moments suggerents de pura màgia.
Els ingredients bons, generosos i genuins, ja sabem des de fa anys que hi són, però és saber-los treballar i amalgamar amb atenció de detalls com passió, amor i calor que dóna al resultat una sabor diferent.
Qui de vosaltres mai s’ha aturat a observar un capvespre? Però si hi posem a l’aire una música de violí i un piano tocats i jocats amb mestria de Mark Feldman i Sylvie Courvoisier, el tot viscut des dels pujols del Mont Acuto, vet aquí que aquell capvepre desdevé especial…quasi de immortalar com si fos el primer i l’últim.
I aquell cant de trompeta que acariciava la veu de Ornella Vanoni fent el seu tribut a Fabrizio De Andrè en la masia de L’Agnata, sobre una cançó de Luigi Tenco m’ha llevat el respir.hauria volgut plorar, però hi havia massa gent i he ofegat l’emoció tota a dins i encara la tinc guardada al meu cor.

Berchidda és un poble que en aquest period de l’any explota de sons i colors
Mostres de tota mena i per tots els gusts.

Necessita un petit gran home per ensenyar-nos a saborejar les cose petites de la vida, a tirar-nos a la cara tot això que s’amaga darrere de cada diversitat difícil d’acceptar i facil de no veure si relegada més enllà de cada nostre pensament i preocupació.

Gràcies Paolo Fresu, no només per la teva música que m’encanta i la teva simpatia (podria dir també bellesa però no vull fer engelosir a ningú jajajaja),no només pels artists que ens proposes,però en particular per el teu moure amb “art” les consciències .

Felicitats

Cinzia












BERCHIDDA TIME IN JAZZ2008

Si è conclusa con successo l’edizione 2008 di “Time in jazz”.
Anche quest’anno la magistrale organizzazione di Paolo Fresu ci ha regalato momenti suggestivi di pura magia.
Gli ingredienti buoni, generosi e genuini ormai sappiamo da diversi anni che ci sono, ma è il saperli lavorare ed amalgamare con dovizia di particolari come passione ,amore e calore che dona al risultato un sapore differente.
Chi di voi non si è mai fermato ad osservare un tramonto? Ma se ci mettiamo un sottofondo di violino ed un piano suonati e giocati con maestria da Mark Feldman i Sylvie Courvoisier il tutto vissuto dai pendii del Monte Acuto, ecco che quel tramonto diventa speciale…quasi da immortalare come se fosse il primo ed ultimo.
E quel canto di tromba che accarezzava la voce di Ornella Vanoni dedicante il suo tributo a Fabrizio De Andrè nella tenuta dell’Agnata, su una canzone di Tenco mi ha tolto il respiro. Avrei voluto piangere ma c’era troppa gente ed ho soffocato tutta l’emozione dentro e ancora la conservo nel mio cuore.

Berchidda un paese che in questo periodo dell’anno esplode di suoni e di colori.
Mostre di tutti i generi e per tutti i gusti.

Ci vuole un piccolo grande uomo per insegnarci ad assaporare le piccole cose della vita, a sbatterci in faccia ciò che si nasconde dietro ogni diversità difficile da accettare e facile da non vedere se relegata al di là di ogni nostro pensiero e preoccupazione.

Grazie Paolo Fresu, non solo per la tua musica che mi incanta e per la tua simpatia ( oserei dire anche BELLEZZA.. ma non vorrei far ingelosire nessuno ehehehehe),per gli artisti che ci proponi, ma in particolare per il tuo smuovere con “ arte” le coscienze.

Complimenti

Cinzia



divendres, d’agost 15, 2008

WHO’S NEXT?

WHO’S NEXT?

Estratosferes mediatiques
Saquegen les vostres ments.

Benvinguts!!!
Nosaltres aquí violentarem els vostres pensaments.
Tastarem els vostres cossos
Devorarem les vostres certeses
Us torturarem amb les vostres pors.
Vexant les vostres aspiracions.
Us caníbalitzarem!!!

Benvinguts aquesta és NEXT TV
I ningú de vosaltres es salvarà…

You are dead
You are dead, you too…are
Already dead..

Ok, who’s next?


( Daniele Verzetti, ROCKPOETA)

dijous, d’agost 14, 2008

ON ACABA L’AMOR


ON ACABA L’AMOR

Més enllà d’aquest cel net,
n’hi ha u d’un altre color.
Més enllà d’aquest mar jocós,
brollen fonts de llàgrimes.
Cap so de ones,
carícies de vent…
però bombardeigs, tiroteigs,
crits i llàgrimes.
Hi ha jocs de nens
I encara interèssos dels adults.
És una ratlla prima a l’horitzó…
Que no caiguis allà on acaba l’amor.

dilluns, d’agost 11, 2008

Concurs de poesia sarda "Luigino Cossu" Trinità D'Agultu


Avui he rebut la noticia que amb aquest poema he rebut una mencio' especial al concurs de poesia sarda "Luigino Cossu".

Les premiacions es tindran el 23 d'agost a Trinità D'Agultu


VOLDRIA ANAR-ME’N, BARCELONETA.


UN DIA VOLDRIA ANARME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
ARA NO EN TINC EL CORATGE..M’HE ENAMORAT DE TU, QUE TAMPOC EM CONEIXES!
MIRA’M SI POTS! PETIT PUNT BLANC AL MIG DE LA TEVA LLUM,
BUFETADA DE VENT, CONTRA EL BRAÓ DEL TEU MAESTRAL.
DESAPAREIXO AL TEU IMMENS HORITZÓ,CAPBUSSANT-ME EN L’AIGUA
I DISSENYANT REMOLINS QUE VÈNCEN LA QUIETUD.
SI, UN DIA VOLDRIA ANAR-ME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
MIRA’M SI EN TENS GANA! VULL ROBAR ELS TEUS COLORS,
ELS REFLEXOS D’OR QUE EL SOL ET DÓNA AL MATÍ I T’AGUARDA A LA NIT.
ASSEURE’M ALS MURS BAIXOS PER RESPIRAR LA MAR,
RESISTINT A L’IMPULS FEROTGE DE BESAR ELS TEUS LLAVIS TOUS DE SAL.
PERÒ UN DIA VOLDRIA ANAR-ME’N. UN DIA LLUNY D’AQUEST.
AMOR MEU, TU ETS AIXÒ QUE NO HE TINGUT MAI!.
LA MEVA BOCA ESTRANYA, QUE PARLA LA TEVA LLENGUA,
ENFONSA ELS SEUS LLAVIS CONTRA ELS TEUS
PER DONAR-TE UN SENYAL DE VIDA, ABANS D’UN ARREVEURE!
FARÉ SORROLL PERQUÈ T’ADONIS DE MI I BRILLARÉ COM MAI
AL MIG DE LA FOSCOR PER CRIDAR EL MEU AMOR
QUE EL VENT ET CANTARÀ AMB UNA RARA SONORITAT.
LA LLUNA EM REGALA EL TEU COS QUE SURT DES DE L’AIGUA D’ARGENT,
MENTRE QUE NÚVOLS FUMEJANTS INTENTEN AMAGAR-LO AMB JOCS D’OMBRES!
A POC A POC, S’APAGUEN LES LLUMS I BAIXA LA NIT MISTERIOSA
SOBRE LES CASES, ELS CAMINS, EL PORT, LA MURALLA,L’IMPONENT CATEDRAL, LA CÚPULA PINTADA.
BAIXA AL MEU COR, EL TEU SILENCI PLÉ DE TANTES VEUS,
UNA ESPÈCIE DE PENA LENTA I DOLÇA ON S’ABOQUEN
TOTES LES SENSACIONS QUE MAI MÉS TORNARAN.
http://it.youtube.com/watch?v=cBeqhSfvUvc



VORREI ANDARMENE “ BARCELLONETA”

UN GIORNO VORREI ANDARMENE. UN GIORNO LONTANO DA QUESTO.
ORA NON NE HO IL CORAGGIO…MI SONO INNAMORATA DI TE CHE NEANCHE MI CONOSCI!
GUARDAMI SE PUOI! PUNTINO BIANCO IN MEZZO ALLA TUA LUCE,
CAREZZA DI VENTO CONTRO IL RIGORE DEL TUO MAESTRALE.
SPARISCO NEL TUO IMMENSO ORIZZONTE TUFFANDOMI NELL’ACQUA
DISEGNANDO MULINELLI CHE VINCONO LA QUIETE.
SI, UN GIORNO VORREI ANDARMENE . UN GIORNO LONTANO DA QUESTO.
GUARDAMI SE NE HAI VOGLIA! VOGLIO RUBARE I TUOI COLORI,
I RIFLESSI D’ORO CHE IL SOLE TI DONA AL MATTINO E TI CUSTODISCE LA NOTTE.
SEDERMI ALLA MURAGLIA PER RESPIRARE IL MARE,
RESISTENDO ALL’IMPULSO FEROCE DI BACIARE LE TUE LABBRA UMIDE DI SALE.
PERÒ, UN GIORNO VORREI ANDARMENE. UN GIORNO LONTANO DA QUESTO.
AMORE MIO, TU SEI CIÒ CHE NON HO AVUTO MAI!
LA MIA BOCCA STRANIERA, CHE PARLA LA TUA LINGUA,
AFFONDA LE SUE LABBRA CONTRO LE TUE PER DARTI
UN SEGNALE DI VITA, PRIMA DI UN ARRIVEDERCI!
FARÒ RUMORE,PERCHÉ TU TI ACCORGA DI ME E BRILLERÒ COME NON MAI
NEL MEZZO DELL’OSCURITÀ, PER CRIDARE IL MIO AMORE CHE
IL VENTO CANTERÀ CON UNA RARA SONORITÀ.
LA LUNA MI REGALA IL TUO CORPO CHE ESCE DALL’ACQUA D’ARGENTO,
MENTRE NUVOLE FUMEGGIANTI CERCANO DI NASCONDERLO CON GIOCHI DI OMBRE.
A POCO A POCO SI SPENGONO LE LUCI E SCENDE LA NOTTE MISTERIOSA SOPRA LE CASE,
I VICOLI, IL PORTO, LA MURAGLIA, L’IMPONENTE CATTEDRALE, LA CUPOLA VARIOPINTA.
SCENDE SUL MIO CUORE IL TUO SILENZIO COLMO DI TANTE VOCI,
UNA SPECIE DI PENA LENTA E DOLCE DOVE SI AFFACCIANO TUTTE LE SENSAZIONI CHE MAI PIÙ TORNERANNO

divendres, d’agost 08, 2008

Immagini ( DANIELE VERZETTI)


Per commemorar i recordar l’estrall de Bologna del 2 d’agost 1980, un poeta genovés “Daniele Verzetti”el Rockpoeta ha escrit i postat al seu blog L’Agorà, aquest poema emocionant que jo ara us tradueixo.






IMATGES

Imatges punyents
Imatges enrarides
Imatges de silenci trencat per les sirenes.
I ruïnes

Imatges irreals
però vertaderes.

Imatges
Imatges
Imatges

Imagines un futur millor…

I els altres riuen
…
(Daniele Verzetti "Rockpoeta")

diumenge, de juliol 27, 2008

T’HE PERDUT


T’HE PERDUT

El cant de les cigales
trenca la calor i el silenci
al meu voltant.
L’aire que respiro ara és tot meu.
Un regal de la senyora soledat.
Dos peixos vermells em miren
voltejant serens dins l’aigua.
Es besen i els seus moviments
hipnotitzen la meva ment.
He perdut la carícia de la tarda,
la letícia d’un somriure,
el sabor dels teus llavis.
He lligat un nus al cor,
he alliberat al cel cada emoció.
Flueix lent el boligraf
en el buit i en el silenci
I la tinta es perd dins la vivacitat
dels colors de l’estiu.
T’he perdut…
Les meves paraules gira-sols
agenollats sota el sol.

dimecres, de juliol 23, 2008

PIRATES DE L’AMOR


PIRATES DE L’AMOR

El nostres camí serà
per terres i mars desconeguts,
pirates del desig,
corsaris de la nit.
No sentirem el vent
sobre la pell
ni l’aigua a la front.
Serem l’impetu de l’ona
que no coneix fre
I aleshores ens estimarem.
Cossos insaciables
sota la lluna.

PIRATI DELL'AMORE

Il nostro cammino sarà
per terre e mari sconosciuti,
pirati del desiderio,
corsari della notte.
Non sentiremo il vento
sopra la pelle
né l'acqua sulla fronte.
Saremo l'impeto dell'onda
che non conosce freno.
E allora ci ameremo.
Corpi insaziabili
sotto la luna.