Teranyines dins la nit/ Ragnatele nella notte

TERANYINES DINS LA NIT

Esquerdes sobre els murs
dins el fosc silenci.
Paraules callades,
respirs ofegats…
L’afany dins el pit
d’una tremolor cansada.
El lliri selvàtic
estripat a la sorra,
reclina el cap derrotat.
El mussol ara riu
dins la nit inquieta.
Teranyines de llàgrimes dins els ulls.
Es bressa l’aranya
sobre un raig de lluna.
L’incertesa del demà
és la mossegada que destrossa la carn.
Els pensaments són
esquerdes sobre els murs
dins el silenci més amarg.

RAGNATELE NELLA NOTTE

Crepe sui muri
del nero silenzio.
Parole taciute,
respiri soffocati…
l’affanno nel petto
di un brivido stanco.
Il giglio selvatico
strappato alla sabbia,
reclina il capo sconfitto.
Il gufo ora ride
nella notte inquièta.
Ragnatele di lacrime negli occhi.
Dondola il ragno
su un raggio di luna.
L’incertezza del domani
è il morso che dilania la carne.
I pensieri son crepe sui muri
nel silenzio più amaro.

identitat/ identità

IDENTITAT

Rebel jo,
que per ser mi mateixa
ric al front dels
compromisos.
Un poc santa I maleïda,
bes, bufec , després carícia.
Llesta, savia i un poc ignorant,
obedient i reservada,
si tu vols desinhibida
i encara controlada.
Aquest cor té un moviment,
complicat de gestionar,
però si pitges el comandament
puc ser això que vols…
calma, dòcil, ponderada,
irriverent i arriscada.
Boira, pluja,
fang i foc.
Muller, amant,
mare i pare.
Blanc, negre,
deler i buit.
Rebel jo,
que per estimar-me
vull ser mi mateixa,
sola i muda dins la cambra,
darrere núvols de fum
em dissolc en una dansa.

IDENTITÀ

Ribelle io,
che per essere me stessa
rido in faccia ai
compromessi.
Un po’ santa e maledetta,
bacio, schiaffo e poi carezza.
Furba, saggia e un po’ ignorante,
obbediente e riservata,
se tu vuoi disinibita,
poi di nuovo controllata.
Questo cuore ha un movimento
Complicato da gestire
Ma se premi il telecomando
Posso esser ciò che vuoi…
Calma mite, ponderata,
irriverente ed azzardata.
Nebbia, pioggia,
fango e fuoco.
Moglie, amante,
madre e padre.
Bianco e nero,
appagamento e vuoto.
Ribelle io,
che per amarmi
voglio essere me stessa,
sola e muta nella stanza,
dietro nuvole di fumo
mi dissolvo in una danza.

Nàufrag de la nit

NÀUFRAG DE LA NIT

Caic dins la foscor si
sobre les ales de la nit
No aconsegueixo arribar fins a tu.
No hi ha terra sota els peus,
no hi ha paraula que consoli.
Ànsies, dubtes i malenconies
escampats en el cel
com incens de pètals negres.
El meu cos és música,
és la força oculta
que arriba fins a tu.
La veu del ràpid llamp
que penetra el silenci,
l’ardor que s’encén
dins la teva mirada de lluna.
Caic dins la foscor
si dins l’incendi de les estrelles
no aconsegueixo arribar fins a tu.

NAUFRAGO DELLA NOTTE

Precipito nel buio se
sulle ali della notte
non riesco ad arrivare a te.
Non c’è terra sotto i piedi,
non c’è parola che consoli.
Ansie dubbi e malinconie
sparsi nel cielo
come incenso di petali neri.
Il mio corpo è musica,
è la forza occulta
che arriva a te.
La voce del rapido fulmine
che penetra il silenzio,
l’ardore che si accende
nel tuo sguardo di luna.
Precipito nel buio
se nell’incendio delle stelle
non riesco ad arrivare a te.

Premi A la barana dels teus dits

Jesús M. Tibau ha organitzat el premi

" A LA BARANA DELS TEUS DITS":

http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Relluu la passió
a la barana dels teus dits
Senyals de vida
imploren la ràbia del vent
que espanti l’estàtica pols.

MONT SIXERI

Monuments oberts a L’Alguer

EXCURSIó del CEALGUER AL MONT SIXERI

DISSABTE 15.30

DIUMENGE AL MATI' A LES 10 I A LA TARDA A LES 15.30

La ciutadella nuragica de mont Sixeri a prop de L’Alguer ,encara que sigui desconeguda a la moltitud, és sense dubte la més gran de Sardenya. Va ser contruida a l’antigor sobre un desnivell de 14 metres, cosa que la feia un punt d’observaciό pels habitants. Al voltant es pot veure una vasta vila formada de nombroses cabanes. A més o menys 30 passos de la torre es poden mirar dos recintes destinats amb probabilitat a ús cerimonial i col.lettiu.

Monumenti aperti ad Alghero

ESCURSIONE DEL CEALGUER AL MONTE SIXERI

SABATO ORE 15.30

DOMENICA ORE 10 E ORE 15.30

La cittadina nuragica di monte Sixeri, sebbene sia ancora a molti sconosciuta, è una delle più grandi della Sardegna.Fu costruita nell’antichità su un dislivello di 14 metri, cosa che la rendeva un buon punto d’osservazione per gli abitanti. Nella zona circostante si può notare un vasto borgo formato da numerose capanne. A circa 30 passi dalla torre si possono scorgere due recinti adibiti con molta probabilità ad uso cerimoniale e collettivo

Auguri Mamma!

MAMA

Estimo la tardor que
ha oït el so de la
teva veu aplacar
el meu plor dins el bressol.
Estimo la tarda que
inunda l’ànim
de suaus malenconies i
pàl.lides visions.
Estimo les ombres del bosc
que envolten l’abisme
de les meves fantasies.
Estimo la casa de pedra
i les veus dels pagèsos
que pugen al cel turquí.
Estimo el temporal i
la pluja que fa soroll sobre
els meus pensaments desordenats.
Estimo l’horta simple i curada
on les flors xiuxiuen
a cada alè de brisa.
Estimo el rierol que canta
a la vall el seu
ímpetu de libertat.
Estimo el bes del sol
que em recorda la teva calor,
el somriure de la lluna reflectit
dins la tendresa de la teva cara.
T’estimo MAMA..

MAMMA

Amo l’autunno che
ha udito il suono della
tua voce placare
Il mio pianto nella culla.
Amo la sera che
inonda l’animo
di dolci malinconie
e pallide visioni.
Amo le ombre del bosco
che avvolgono l’abisso
delle mie fantasie.
Amo la casa di pietra
e le voci dei contadini
che salgono al cielo turchino.
Amo il temporale e
la pioggia che scroscia sui
miei pensieri disordinati.
Amo l’orto semplice e curato
dove i fiori sussurrano
ad ogni alito di brezza.
Amo il ruscello che
canta alla valle
il suo impeto di libertà.
Amo il bacio del sole
che mi ricorda il tuo calore,
il sorriso della luna riflesso
nella tenerezza del tuo viso.
Ti amo MAMMA…

3° concorso di poesia sarda CIRCOSCRIZIONE n.2 di Sassari

Amb molt plaer avui a Sàsser he rebut una mencio' d'honor per aquest meu poema que parla de llibertat:

Corre per la teva vida

He demolit murs
d’avorriment i hipocresia.
He desfet vidres que
oprimien el respir.
A poc a poc sento sospirs
entre les ruïnes i
passatges em condueixen cap a la llum.
Demà correré nua en el vent,
perdré la mirada en el sol.
Mai més cinturons als flancs,
mai més cadenes al cor.
He renegat també el desig i la passió
per por de l’amor.
Quan la lluna sospira,
podries robar-me un bes
profund com la nit.
Podries mirar-me en silenci per hores i hores
i des dels meus ulls relliscar en el cor.
A l’alba però correré nua en el vent,
i només els meus ulls es perdran en el sol

Corri per la tua vita

Ho demolito muri
di noia e ipocrisia.
Ho infranto vetri che
opprimevano il respiro.
A poco a poco sento sospiri
fra le macerie e
cunicoli mi riportano alla luce.
Domani correrò nuda nel vento
e perderò il mio sguardo nel sole.
Mai più cinture ai fianchi,
mai più catene nel cuore.
Ho rinnegato anche il desiderio e la passione
per paura dell’amore.
Quando la luna sospira,
potresti rubarmi un bacio
profondo come la notte.
Potresti guardarmi in silenzio per ore ed ore
e dai miei occhi scivolare nel cuore.
All’alba però correrò nuda nel vento
e solo i miei occhi si perderanno nel sole.

musica consigliata dall'amico Pierluigi Zanata:

http://www.blogger.com/profile/04055609347515024496



Aquest poema és un regal d'Onatge:

Penyora d’amor...

Els murs
sempre oprimeixen,
l’avorriment és un càncer,
i la hipocresia
és un mal vestit...

Respira, que sempre
hi ha un alè d’aire,
i una flama per
acompanyar el teu foc.

Vés nua de tot
el que et lliga,
t’esclavitza i et
nega com a dona-persona...

Que els cinturons
només siguin per
acompanyar la teva cintura.

I les cadenes, ni al cor
ni enlloc, ni
que siguin d’or...

La por de l’amor
només és un pol·len
que passada l’al·lèrgia
tot és llibertat.

Quan la lluna respira
que et robi tot
el que tu vulguis,
però que sigui
amb penyora d’amor...

onatge, maig 2009