IL·LUSIÓ

Et travessava en pa ral·lel

un raig de sol de setembre.

Guanyaves l' immortalitat

dins l'ombra fosca sobre el mur,

penjada suament al meu respir.

Et creies una tulipa,

eres només un pobre fanal.

ILLUSIONE

Ti trafiggeva in parallelo
un settembrino raggio di sole.
Guadagnavi l'immortalità
nell'ombra scura sul muro,
appesa lievemente al mio respiro.
Ti credevi un tulipano,
eri solo un povero lampione.

NADAL

Camino cap el Nadal

a bon pas lleuger que besa l'asfalt.

La palma humiliada s'encorva al vent,

els llargs  seus braços acaricien el cap,

densos de núvols els pensaments s'escampen dins l'aire,

remunten les frondes com vapors d'estrelles malaltes.

Un rostre pàl.lid de lluna es reflecteix dins els ulls de la nit

barrats i taciturns com llacs ombrius.

Cauran les meves defenses...com fulles fràgils

sota les fuetades del vent.

Restaran dins la foscor com insolents decoracions,

només fragments de vida, esquinçalls de lluminàries.

ANNA CINZIA PAOLUCCI

NATALE

Cammino incontro al Natale

col passo svelto e leggero che bacia l'asfalto.

La palma umiliata si piega nel vento 

le lunghe sue braccia carezzano il capo, 

densi di nuvole i pensieri si spargon nell'aria,

risalgono le fronde come vapori di stelle malate.

Un pallido volto di luna si riflette negli occhi della notte

sbarrati e silenziosi come cupi laghi .

Cadranno le mie difese...come fragili foglie 

sotto le sferzate del vento.

Rimarranno nell'oscurità come insolenti decorazioni,

solo frammenti di vita, brandelli di luminarie.

NUA ÉS LA NIT

Baixa nua la tarda

relliscant sobre ombres d'humitat.

El malson de la nit m'abraçarà aviat dins la cambra,

embolicada dins el no-res,

a punt per reclinar el cap...

Perfum de poma i canyella sobre els meus cabells.

T'he preparat el strudel,

encara una vegada...una vegada encara...

Assaboreix-ho acariciant tèbi les meves mans

amb la teva fulla dolça i aspra,

com sucre en pols que tenyeix la foscor.

NUDA È LA NOTTE

Scende nuda la sera

scivolando su ombre di umidità .

L'incubo della notte m'abbraccerà presto nella stanza,

avvolta nel nulla,

preparata a reclinare il capo...

Profumo di mela e cannella sui miei capelli.

Ti ho preparato lo strudel,

ancora una volta...una volta ancora...

gustalo accarezzandomi tiepido le mani

con la tua lama dolce ed aspra,

come zucchero a velo che tinge l'oscurità.

ATTENDERE

SULLO SCOGLIO SOLITARIO ,

CORMORANI INNAMORATI

INTRECCIANO I LORO DESTINI

IN UN PARTO DI PIUME.

CON PASSIONE,

IL CANOTTO GIALLO S’ABBRACCIA ALL’ONDA,

IL BIMBO FELICE AL SUO SECCHIELLO.

CHELE DI GRANCHIO TRACCIANO

IL MIO PRESENTE SULL’ARENA.

LO FISSO IN EQUILIBRIO…

SUL DISORDINE ACQUATICO

VACILLA IL MIO DOMANI.

ESPERAR

SOBRE L’ESCOLL SOLITARI,

CORMORANS ENAMORATS

TRENEN ELS SEUS DESTINS

EN UN PART DE PLOMES.

AMB PASSIÓ,

EL BOT GROC S’ABRAÇA  A L’ONA,

EL NEN FELIÇ A LA SEVA GALLEDA.

PINCES DE CRANC

TRACEN EL MEU PRESENT

SOBRE LA SORRA .

HO MIRO EN EQUILIBRI…

SOBRE EL DESORDRE AQUÀTIC

VACIL.LA EL MEU DEMÀ.

I COLORI DEL TRAMONTO

PAROLE SI FRANGONO COME ONDE

 SULLO SPIGOLO DEL PREZIOSO CILINDRO.

LABBRA SUSSURRANO COLORI AL METALLO VIBRANTE.

NOTE FUGACI COME NUVOLE D’ESTATE

SUL PENTAGRAMMA DEL TRAMONTO

FRULLANO NELL’ARIA  COME UCCELLI D’ARGENTO.

ARMONICHE DITA REGALANO MAGIA AL VERBO DEL MARE.

E AMARE SEMBRA DUNQUE POSSIBILE

 QUANDO BUSSA AL CUORE L’ULTIMO RAGGIO DI SOLE

ELS COLORS DEL CAPVESPRE

PARAULES ES ROMPEN COM ONADES

SOBRE  EL CANTELL DEL PRECIÓS CILINDRE.

LLAVIS MURMUREN COLORS AL METALL VIBRANT.

NOTES EFÍMERES COM NÚVOLS D’ESTIU

SOBRE EL PENTAGRAMA DEL CAPVESPRE

ALETEGEN DINS L’AIRE COM OCELLS DE PLATA.

DITS HARMÒNICS REGALEN MÀGIA AL VERB DEL MAR.

ESTIMAR PAREIX DONCS POSSIBLE

QUAN TRUCA AL COR L’ÚLTIM RAIG DE SOL.

NO VAIG SABER MAI SI

LES ALES S’HAVIEN DESPLEGAT DINS LA TARDA

O LA FOSCA  ENVAPORAT DES DELS ULLS.

EL COS ERA UN HORITZÓ DE LLUM I OR,

L’OBSCURITAT UN ESCLAT

DE FLORS BLAU I TARONJA.

ME’N VAIG ANAR

SOBRE LES MEVES PETJADES,

DINS ELS ULLS EL SOMNI IMMORTAL,

DINS LA MÀ UNA PLOMA DE FÈNIX.

( A LUCA S.)

NON SEPPI MAI SE FOSSERO

LE ALI A DISPIEGARSI NELLA SERA

O IL BUIO AD EVAPORARE DAGLI OCCHI.

IL CORPO ERA ORIZZONTE DI LUCE E ORO,

L’OSCURITÀ UN’ESPLOSIONE

DI FIORI BLU E ARANCIO.

ME NE ANDAI SUI MIEI PASSI,

NEGLI OCCHI IL SOGNO IMMORTALE,

IN MANO UNA PIUMA DI FENICE.

( A LUCA S.)