diumenge, d’octubre 01, 2017

LO RESSÒ DELS PÀMPOLS

UNA MULTITUD DE PARDALS ALEGRES
ENTRA EN EL CONFÍ HÚMIT DE LA NIT,
EN LA BAVA DE LA SON.
TU IAIO, TREBALLES EN SILENCI
EN UN ÀNGUL DE LA MIA MENT.
CONSTRUEIXES LA TANCA PER ENGUIRIAR L' HORT,
LES PARRES DE LA VINYA I AQUELLOS DE L'AMOR.
VAIG AVANT I ENDRERA AMB LA DANSADORA
LLIGADA A L'ARBRE DE CRABOFIGO,
SOBRE LES BARDISSES TESTIMONIS DEL NOSTRE PASSAT.
FLORS D'ARBRE DE CARIASA
EN EL DESERT DELS MEUS ULLS.
LLÀGRIMES
DURANT EL VOL TOQUEN EL CEL.
DANSO AMB LA BELLA DE DIA PÚRPURA
ENTRE LES CASETES DE LES ABELLES I L'OMBRA DE L' ENCENS TOU,
TU ME MIRES I SOMRIUS DEMENTRES LLAURES LA TERRA.
PERFUMA DE MEL I GRAPA EL NIU DELS RECORDS.
M'ENVOLTA UNA ESSÈNCIA DE CERA,
SUAVE, HERBÀCIA...
TE CERCO EN UN BODRONI DE RAÏM, EN UNA FLOR DE CAMAMILLA,
EN LA CALENTA OLOR DE LA TERRA,
AQUELLA FORTA I ASPRA DEL MOST,
ENTRE LA IL.LUSIÓ DELS PÀMPOLS
I L'ALEGRIA DEL VI.
INFINITS CAMINS DE TENDRESA,
LES TUES MANS, ENDURIDES COM ESCORJA DE NOU
FERMEN A DINTRE DEL REPARO CARNÓS .

L'ECO DEI PAMPINI

UNA MOLTITUDINE DI UCCELLI FESTANTI
IRROMPE NEL CONFINE UMIDO DELLA NOTTE,
NELLA BAVA DELSONNO.
TU NONNO, LAVORI IN SILENZIO
IN UN ANGOLO DELLA MIA MENTE.
COSTRUISCI LO STECCATO PER RECINTARE L'ORTO,
I FILARI DELLA VITE E QUELLI DELL'AMORE.
DONDOLO SU E GIÙ SULL'ALTALENA
APPESA ALL'ALBERO DI FICO SELVATICO,
SUI ROVI TESTIMONI DEL NOSTRO PASSATO.
FIORI DI CILIEGIO
NEL DESERTO DEI MIEI OCCHI.
LACRIME
NEL VOLO SFIORANO IL CIELO.
BALLO COL VILUCCHIO PORPORA
TRA LE CASETTE DELLE API E L'OMBRA DEL TUO INCENSO,
TU MI GUARDI E SORRIDI MENTRE ARI LE ZOLLE.
PROFUMA DI MIELE E GRAPPA IL NIDO DEI RICORDI.
MI AVVOLGE UN SENTORE DI CERA,
MORBIDO, ERBACEO...
TI CERCO IN UN GRAPPOLO D'UVA, UN FIORE DI CAMOMILLA,
NELL'ODORE CALDO DELLA TERRA,
QUELLO FORTE E ASPRO DEL MOSTO,
TRA L'ILLUSIONE DEI PAMPINI
E L'ALLEGRIA DEL VINO.
INFINITI SENTIERI DI TENEREZZA,
LE TUE MANI, INDURITE COME GUSCI DI NOCE
TRATTENGONO NEL CARNOSO MALLO


A. Cinzia Paolucci


tercer premi ex aequo amb Enzo Sogos

al Premi de Poesia i Prosa Rafael Sari XXIV EDICIO'
L'Alguer 28/09/17


dissabte, de gener 21, 2017

LES TUES MANS

Tot era al propi lloc, salvo que tu.
Era l'estiu i lo froment onejava lleuger en els camps,
lo gra dorat era prompt per ésser posat al reparo.
Les arbres regalaven fruits,
l'hort en flor reposava sota l'ombra del llorer perfumat.

Tu reposaves a l'hospital,
me demenaves dels tous estimats, de los fruits de la morera,
si les pomates eren madures.
Jo te dieva de la nostra casa a la muntanyeta,
pobre, tendre cor malalt...

Tot era al propi lloc, salvo que mi mateixa.
Era l'atunjo i el bosc era una eufòria de colors,
les castanyes eren a terra, ulls marrons oberts al cel.
Les ginestres regalaven grogues poesies,
l'hort no emprat, reposava sota les branques despullades de la pomera.

Tu no has vist més los meus ulls, los tous estimats,
ni manco les pomates vermelles, les mores,
de les tues roses han restat solament les espines.
L'octubre t'ha empresonat als núvols,
en els colors del bosc.

Tot era al propri lloc, salvo que nosaltres.
De l'hospital sem baixats al país al mig de la vall
en un sèguit dens com riu de llàgrimes.
Les tues mans regalaven fruits a la mia vida,
ara en los meus ulls solament somnis de paper.

Tot és al propi lloc pare meu,
són passats tants anys d'aquell dia,
octubre me regala encara los tous somriures en les postes del sol,
trèmits a l'esquena i demés les espines en el cor
d'una rosa en l'hort en pregària.

LE TUE MANI

Tutto era al proprio posto, tranne tu.
Era d'estate e il frumento ondeggiava leggero nei campi,
il grano dorato era pronto per essere messo al riparo.
Gli alberi regalavano frutti,
l'orto in fiore riposava sotto l'ombra dell'alloro profumato.

Tu riposavi in ospedale,
mi chiedevi dei tuoi cari, delle more di gelso,
se i pomodori erano maturi.
Ti parlavo della casa in collina,
povero, tenero cuore malato...

Tutto era al proprio posto, tranne io.
Era d'autunno e il bosco era una tavolozza di colori,
le castagne erano a terra, occhi marroni aperti al cielo.
Le ginestre regalavano gialle poesie,
l'orto riposava incolto sotto i rami spogli del melo.

Non vedesti più i miei occhi, i tuoi cari,
né i pomodori rossi, le more di gelso,
delle tue rose rimasero soltanto le spine.
Ottobre ti ha imprigionato nelle sue nuvole,
nei colori del bosco.

Tutto era al proprio posto, tranne noi.
Dall'ospedale in collina scendemmo al paese nella valle
in un corteo denso come fiume di lacrime.
Le tue mani regalavano frutti alla mia vita
ora nei miei occhi solo sogni di carta.

Tutto è a posto padre mio,
sono trascorsi molti anni da allora,
ottobre mi regala ancora i tuoi sorrisi nei tramonti della sera,
brividi lungo la schiena e le spine nel cuore
di una rosa nell'orto in preghiera.

ANNA CINZIA PAOLUCCI
1° CLASSIFICATA AL PREMIO DI POESIA PIETRO CASU DI BERCHIDDA 20/01/2017




dimecres, de setembre 28, 2016


ATESTAT DE FINALISTA AL XXXIII
PREMI DE POESIA I PROSA RAFAEL SARI
PER LA POESIA "He dançat amb a nit"





HE DANÇAT AMB LA NIT


SOBRE L'ASFALT RIUEN ELS MEUS PASSOS
AL RITME D'UN SEMÀFOR INTERMITENT.
EL CALOR D'UNA DANÇA GITANA
TRENCA LA MALENCONIA D' UNA TARDA PLUJOSA.
LO FOSC SAP QUE TENC POR DE LA FELICITAT,
M'ALLONGA LA MÀ OLTRA ELS SEUS CONFÍNS
I ME CONVIDA A BALLAR.
COM FULLA DESGOTANT
INCURVO L'ESQUENA EN EL VENT,
VAIG PER L'ÀRIA OBERTA COM UN REVIRO DE CORRENTA,
CRISTALL PLE DE INCONSCIÈNCIA.
ALS ULLS DE L' OBSCURITAT DONO ELS MEUS,
VELATS DE VAPOR.
DINS LES SUES OMBRES ABANDONO EL MEU COS
SEMPRE ADEMÉS LLEUGER.
AMB ELS PEUS NUNS ESTIC DANÇANT AMB LA NIT
DINS EL CAMÍ BOSCÓS DELS MEUS PENSAMENTS.

ANNA CINZIA PAOLUCCI


dimarts, de juliol 19, 2016



TEMPORAL


EL CRIT OFEGAT EN EL NÚVOL
TRENCA EL PERÍMETRE DENS I SE PROPAGA.
S'ABANDONA EL CEL EN UN PLOR FRAGORÓS
LOS SOUS LLAVIS, PESANTS D'AMARGURA,
S'ACOSTEN A LA TERRA.
S'AFERREN ONDA I ESCOLL EN EL CLAPOTEIG DE VEUS.
LA MARINA AVANҪA I SE RETIRA EN PERPÈTUA DANҪA
LO COR RESSONA DEL SOU VIBRANT ESQUITX





TEMPORALE


L'URLO SOFFOCATO NEL NEMBO
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.


ANNA CINZIA PAOLUCCI

PH  ELIO CIOL


dilluns, de juliol 11, 2016


2° PREMI ALCONCURS DE POESIA VINISCOLA 2016
(SINISCOLA) SARDENYA



SEM ESTATS PA I SEM ESTATS VI



T'HE DONAT FORMENT PERFUMAT
SÓN REVUDITS SOMRÍSOS
LLEVATS ARDITS
EN ELS ANYS ODORÓSOS DE MOST
DEDINTRE LA TASSA OLTIDA DELS MEUS ULLS
HA BULLIT L'UNIVERS
ESQUINQUIDES CROMÀTIQUES
DINS LA BRUMA DE L'ATUNJO
MAÇOS DE SILENCI I
BRANQUES DE MALENCONIA
COM VINYA
SAQUEJADA
INVOCO ENCARA
LLUNA
EL DOLÇ ARC DE LA TUA MÀ


ANNA CINZIA PAOLUCCI


  ph Georg Flegel 

dijous, d’octubre 01, 2015

SEGON PREMI SECCIÓ C 
PER LA POESIA MADRIGA(L)
PREMI DE POESIA I PROSA RAFAEL SARI 
L'ALGUER, 29 DE SETEMBRE 2015





MADRIGA(L)

He estrenyit
dins la mà
un record.
Farina
entre los dits.
La sal de
una llàgrima
dóna vida
a l'impast.
Hi dansa
lo forment madur
plegat
vencit.
He estrenyit
dins la mà
un somrís
un fianco del cor.
Lo falxet
entre la mà
s'empasta
de mort i de vida.
Lo ventre
custodi d'amor
panifica
esquivant les mirades.
Dansaré
sempre
com llavor
dins lo còncavo pam
de la memòria.

MADRIGA(L)


Ho stretto
nella mano
un ricordo,
farina
tra le dita.
Il sale di
una lacrima
dona vita
all'impasto.
Vi danza
il grano maturo
piegato,
vinto.
Ho stretto
nella mano
un sorriso,
un fianco del cuore.
La falce
nella mano
s'impasta
di morte e di vita.
Il ventre
custode d'amore
panifica
eludendo gli sguardi
Danzerò
sempre
come chicco
nel concavo palmo
della memoria.






dijous, de juliol 02, 2015


Homes
estèrils
esquetges d'asfalt
oscil ·len
en pensaments
de núvols i pols.
Homes
fumosos
cels de malenconia
esvanits
en ombres
de incomprensió.
Deserts de
crepadures i paraules.
Parèntesi
de encontres i escontres.
Soliloqui
Guiatxo

Uomini, 
sterili 
schegge d'asfalto
vacillano 
in pensieri
di nuvole e polvere.
Uomini, 
fumosi
cieli di malinconia 
dissolti
in ombre
di incomprensione.
Deserti di
crepe e parole
Parentesi 
di incontri scontri
Soliloquio
Ghiaccio

ANNA CINZIA PAOLUCCI