dimecres, de setembre 28, 2016


ATESTAT DE FINALISTA AL XXXIII
PREMI DE POESIA I PROSA RAFAEL SARI
PER LA POESIA "He dançat amb a nit"





HE DANÇAT AMB LA NIT


SOBRE L'ASFALT RIUEN ELS MEUS PASSOS
AL RITME D'UN SEMÀFOR INTERMITENT.
EL CALOR D'UNA DANÇA GITANA
TRENCA LA MALENCONIA D' UNA TARDA PLUJOSA.
LO FOSC SAP QUE TENC POR DE LA FELICITAT,
M'ALLONGA LA MÀ OLTRA ELS SEUS CONFÍNS
I ME CONVIDA A BALLAR.
COM FULLA DESGOTANT
INCURVO L'ESQUENA EN EL VENT,
VAIG PER L'ÀRIA OBERTA COM UN REVIRO DE CORRENTA,
CRISTALL PLE DE INCONSCIÈNCIA.
ALS ULLS DE L' OBSCURITAT DONO ELS MEUS,
VELATS DE VAPOR.
DINS LES SUES OMBRES ABANDONO EL MEU COS
SEMPRE ADEMÉS LLEUGER.
AMB ELS PEUS NUNS ESTIC DANÇANT AMB LA NIT
DINS EL CAMÍ BOSCÓS DELS MEUS PENSAMENTS.

ANNA CINZIA PAOLUCCI


dimarts, de juliol 19, 2016



TEMPORAL


EL CRIT OFEGAT EN EL NÚVOL
TRENCA EL PERÍMETRE DENS I SE PROPAGA.
S'ABANDONA EL CEL EN UN PLOR FRAGORÓS
LOS SOUS LLAVIS, PESANTS D'AMARGURA,
S'ACOSTEN A LA TERRA.
S'AFERREN ONDA I ESCOLL EN EL CLAPOTEIG DE VEUS.
LA MARINA AVANҪA I SE RETIRA EN PERPÈTUA DANҪA
LO COR RESSONA DEL SOU VIBRANT ESQUITX





TEMPORALE


L'URLO SOFFOCATO NEL NEMBO
ROMPE IL DENSO PERIMETRO E DILAGA.
S'ABBANDONA IL CIELO IN FRAGOROSO PIANTO.
LE SUE LABBRA , PESANTI D'AMAREZZA,
SFIORANO LA TERRA.
S'AVVINGHIANO ONDA E SCOGLIO NELLO SCIABORDIO DI VOCI.
IL MARE AVANZA E SI RITIRA IN PERPETUA DANZA
IL CUORE ECHEGGIA DEL SUO VIBRANTE FIOTTO.


ANNA CINZIA PAOLUCCI

PH  ELIO CIOL


dilluns, de juliol 11, 2016


2° PREMI ALCONCURS DE POESIA VINISCOLA 2016
(SINISCOLA) SARDENYA



SEM ESTATS PA I SEM ESTATS VI



T'HE DONAT FORMENT PERFUMAT
SÓN REVUDITS SOMRÍSOS
LLEVATS ARDITS
EN ELS ANYS ODORÓSOS DE MOST
DEDINTRE LA TASSA OLTIDA DELS MEUS ULLS
HA BULLIT L'UNIVERS
ESQUINQUIDES CROMÀTIQUES
DINS LA BRUMA DE L'ATUNJO
MAÇOS DE SILENCI I
BRANQUES DE MALENCONIA
COM VINYA
SAQUEJADA
INVOCO ENCARA
LLUNA
EL DOLÇ ARC DE LA TUA MÀ


ANNA CINZIA PAOLUCCI


  ph Georg Flegel 

dijous, d’octubre 01, 2015

SEGON PREMI SECCIÓ C 
PER LA POESIA MADRIGA(L)
PREMI DE POESIA I PROSA RAFAEL SARI 
L'ALGUER, 29 DE SETEMBRE 2015





MADRIGA(L)

He estrenyit
dins la mà
un record.
Farina
entre los dits.
La sal de
una llàgrima
dóna vida
a l'impast.
Hi dansa
lo forment madur
plegat
vencit.
He estrenyit
dins la mà
un somrís
un fianco del cor.
Lo falxet
entre la mà
s'empasta
de mort i de vida.
Lo ventre
custodi d'amor
panifica
esquivant les mirades.
Dansaré
sempre
com llavor
dins lo còncavo pam
de la memòria.

MADRIGA(L)


Ho stretto
nella mano
un ricordo,
farina
tra le dita.
Il sale di
una lacrima
dona vita
all'impasto.
Vi danza
il grano maturo
piegato,
vinto.
Ho stretto
nella mano
un sorriso,
un fianco del cuore.
La falce
nella mano
s'impasta
di morte e di vita.
Il ventre
custode d'amore
panifica
eludendo gli sguardi
Danzerò
sempre
come chicco
nel concavo palmo
della memoria.






dijous, de juliol 02, 2015


Homes
estèrils
esquetges d'asfalt
oscil ·len
en pensaments
de núvols i pols.
Homes
fumosos
cels de malenconia
esvanits
en ombres
de incomprensió.
Deserts de
crepadures i paraules.
Parèntesi
de encontres i escontres.
Soliloqui
Guiatxo

Uomini, 
sterili 
schegge d'asfalto
vacillano 
in pensieri
di nuvole e polvere.
Uomini, 
fumosi
cieli di malinconia 
dissolti
in ombre
di incomprensione.
Deserti di
crepe e parole
Parentesi 
di incontri scontri
Soliloquio
Ghiaccio

ANNA CINZIA PAOLUCCI

dilluns, de setembre 29, 2014


LA MAGRANA

Los basets vermells de Side
esposa d'Orione
pertorben la quietud de la tarda.
La boca flor de magrana 
té l'afanu del mitjorn taciturn 
i sospira com insecte estrac 
entre les branques provades
per la pressa de les estajions.
Fulles esparginades del mòrbid antunju,
rams al cel en pregària fins a enjoiellar-se
i treure botons rubiconds.
A dintre la gola oberta
del fruit succós 
dansen junts fecunditat i mort.
Dents petits color carmí brillen com
granets d'un sacre rosari.
Gotes de sang destil·len
sobre los dits
la lletania del dia que mor.

3° premi ex aequo Seccio C

al Premi de poesia i prosa Rafel Sari de L'alguer


I rossi baci di Side sposa di Orione
turbano la quiete della sera.
La bocca fior di melograno
ansima nell'afa taciturna
e sospira come insetto esausto
tra le fronde provate
dalla fretta delle stagioni.
Sparse foglie del morbido autunno,
rami al cielo in preghiera,
sino al gemmarsi a festa
con gioielli rubicondi.
Nelle fauci spalancate del frutto succoso
danzano insieme fecondità e morte.
Vermigli dentini brillano
come grani d'un sacro rosario.
Gocce di sangue stillano sulle dita
la litania del giorno che muore


divendres, d’agost 01, 2014



AVUI TAMBÉ EL CEL ÉS POESIA

Avui també el cel és poesia.
Pareix breu el camí
en el viatge entre ànima i cor.
Tempestes de vent,
camineres de glaç
i mates de ru plenes d’espines.
Albes i postes del sol,
los teus dies nets,
les mies anònimes nits.
Avui el cel és en les mies mans.
Pareix gris el recorregut
entre passat i present.
Gemecs de pedres,
tions ja apagats
i silencis plens d’oblit.
Lents los dies,
en el teu ressorgir,
en el meu crepuscle.
Avui el cel fa remor en la mia ment.
Respiro el blau,
i l’esperança fanfarrona
amb el seu pas impetuós.
Flueix la primavera en les mies mans,
llavis calents de roses i espines
i esquitxos de llum sobre el cos
aferrat a gemmes de cel.

ANNA CINZIA PAOLUCCI



Oggi anche il cielo è poesia.
Sembra breve il cammino 
nel viaggio tra anima e cuore.
Tormente di vento,
sentieri di ghiaccio
e rovi colmi di spine.
Albe e tramonti,
i tuoi giorni tersi ,
le mie anonime notti .
Oggi il cielo è nelle mie mani.
Sembra grigio il percorso
tra passato e presente. 
Gemiti di pietre,
ceppi oramai spenti
e silenzi ricolmi d’oblìo.
Lenti i giorni, 
nel tuo risorgere , 
nel mio tramonto.
Oggi il cielo fa rumore nella mia mente.
Respiro il blu,
e la spavalda speranza
col suo passo prorompente.
Scorre la primavera nelle mie mani,
calde labbra di rose e spine
e sprazzi di luce sul corpo
avvinghiato a gemme di cielo.