EL CAMÍ CAP A NOSALTRES...

“CINZIA,
MIL GRÀCIES PER FER MÉS AMPLE AQUEST CAMÍ!”

AQUESTA ÉS LA DEDICACIÓ QUE M’HA FET EL CANTAUTOR CESCK FREIXAS SOBRE EL DISC:
“EL CAMÍ CAP A NOSALTRES”.
DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE A LES 22 DE LA NIT, EL CESCK VA FER UNA ACTUACIÓ A LA SALA DE L’OBRA CULTURAL DE L’ALGUER,PRESENTANT EL SEU SEGON TREBALL DISCOGRÀFIC.
VA PARTICIPAR A LA TROBADA TAMBÉ EL CANTAUTOR ALGUERÈS CLAUDI SANNA , AMB DUES CANÇONS DEL SEU NOU DISC:SANTA MARE LLENGUA I L’ESFRATAT (DESALLOJAT). JUNTAMENT HAN ANIMAT EL FINAL LA TARDA AMB “BELLA CIAO” ,FETA EN ALGUERÈS O SIGUI BELLA TXAU.
BELLA LA MÚSICA, LA POESIA, L’ATMOSFERA I LA IRONIA.
LES MEVES FELICITATS AL JOVE I VALENT CESCK!
AQUESTA CANÇÓ DE SEGUIDA ÉS LA QUE DÓNA EL TITOL AL DISC:

EL CAMÍ CAP A NOSALTRES
(lletra i música Cesk Freixas/arranjament Magí Batalla)

VA ARRIBAR L’ESTIU AMB EL CAFÉ D’AQUELL MATÍ,
ESCOLTANT SERRANO I JARA DAVANT DEL QUADRE QUE VAS PINTAR A JENÍN.
VALÈNCIA ES DESBORDAVA DE TENDRESA AQUELLA NIT, COMENÇAVA A SORTIR EL SOL AMB EL TRAMVIA DE CAMÍ CAP A ABERDEEN. DESPRÉS DE PARAR A NIÇA ON VAIG A FER NIT PER DESCANSAR, EN ALGUN QUIOSC DE SÀSSER VAIG COMPRAR EL BITLLET CAP A GÜÍMAR. AMB AJACCIO A LA MIRADA VAIG FER ESCALA A BILBAO,DESPERTAVA A UN ALTRE CEL DINS LA VESPRADA, I SANTIAGO E VEIA IMMENS.
EN EL CAMÍ CAP A NOSALTRES NO HI HA MÉS MÓN QUE EL QUE VOLEM,NO HI HA MÉS LLOC DEL QUE TRACEM. EL CAMÍ CAP A NOSALTRES EL SOMRIURE SERÀ L’ARMA,EL NORD, EL LLOC I L’ABRAÇADA. L’ULTIMA BATALLA LA VAM PERDRE EN EL PRIMER COMIAT.
GAIREBÉ AL MATEIX TEMPS QUE AMB TU LLISCAVA EL PINZELL,CONEIXIA GALEANO I JEAN-PAUL SARTRE FENT DEL MAIG UN LLOC ETERN. VA SER PROP D’EL AAIUN,ALLÀ, ON VAIG PERDRE EL COMPTE, JA, DE LES VOLTES, DELS CAMINS, FINS ARRIBAR A LES PORTES DE JENÍN.
EN EL CAMÍ CAP A NOSALTRES…………..

NAUFRAGI...

NAUFRAGI

AL VOLTANT ÉS BOIRA OPACA,
EL COS JEU A LA VORA DE LA MAR,
MÍSERS ESQUINÇALLS RIUEN A LA VIDA.
PERÒ L’ÀNIMA NO, L’OCEÀ ENCARA L’ENVOLTA
DINS LA RÀBIA DEMOLIDORA DE LES ONADES.
LA MAR CRIDA AMB BRAMS DE FERA,
SOBRE LA SORRA, ULLS ENCÈS DE TERROR
LLUITEN CONTRA EL TEMPS.
BAIXARÀ LA NIT FOSCA SOBRE
L’IMMENS MIRALL DE CEL.
BRAÇOS ALLARGATS VERS L’ABISME
INVOQUEN L’ÀNIMA PERDUDA.
CONTESTA L’ULULACIÓ DEL VENT
I VEUS LLUNYANES D’AIGUA,
PARAULES I NOTES D’UN HIMNE DOLORÓS.

EXCURSIÓ AL MONTE RUSSU...

EXCURSIÓ AL MONTE RUSSU
18 DE NOVEMBRE 2007

MONTE RUSSU ÉS UN PROMONTORI AMB SINGULARS ROQUES VERMELLES.
EL SEU TERRITORI S’ESTÉN AL LLARG DE LA COSTA NORD-OCCIDENTAL DE LA GALLURA, ENTRE LES LOCALITATS DE VIGNOLA I RENA MAJORE.
L’ASPECTE DEL TERRITORI, A MÉS D’EVOCAR IMATGES VISIVES DE FORT EMOCIÓ, MOSTRA UNA GRAN VARIETAT D’AMBIENTS. AQUÍ T’ENCANTA LA NATURA MÀGICA DE LES VERDES I PERFUMADES PINEDES QUE ORLEN ELS CAMINS AL LLARG DE LA MAR, DELS ARBUSTS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA, DELS TROSSOS DE DESERT I DE LES ESCULLERES INTERROMPUDES PER PLATGES PINTORESQUES.
EL VENT AQUÍ NO FALTA MAI , MOU LES ONES AMB JOCS D’AIGUA SUGGERENTS, AGITA ELS ARBRES, DÓNA FORMES ESTRANYES A LES ROQUES I SOBRETOT DESPENTINA ELS CABELLS!

VOLGUERIA ANAR-ME'N,BARCELONETA.

VOLGUERIA ANAR-ME’N, BARCELONETA.

Un dia volgueria anar-me'n. Un dia lluny d'aqueix.

Ara no tenc lo coratge...m'he enamorat de tu, que nimanco me coneixes!

Mira'm si pots! Petit punt blanc al mig de la tua llum,

bufada de vent, contra la força del tou maestral

desapareixo al tou immens horitzont, submossant en l'algua

i dissenyant remolins que vincin la quietud.

Si, un dia volgueria anar-me'n, un dia a lluny d'aqueix.

Mira'm si tens gana! Vull arrobar los tous colors,

los reflexos d'or que lo sol te dona al matí

i t'aguarda a la nit,

seure a la muralla per respirar la mar

resistint a l'impuls ferotge de besar la tua boca salida.

Però un dia volgueria anar-me'n, un dia a lluny d'aquest.

Amor meu, tu sés això que no he tengut mai!

La mia boca estranya parla la tua llengua,

afonda los morros contra los tous

per donar-te un senyal de vida, abans d'un a mos veure!

Faré bordell perquè t'adonis de mi i brillaré com mai

al mig de l'obscurigor.

Lo vent canta lo meu amor per a tu amb una rara sonoritat.

La lluna me dona lo tou cos que ixi de l'algua argentada

mentres núvols intenten amagar-lo amb jocs d'ombres!

A poc a poc, s'apaguen les llums i baixa la nit misteriosa

sobre les cases, los camins,les iglesies, la cúpula pintada.

lo port, la muralla, l'imponent frontoni.

Baixa al meu cor un silenci omplit de tantes veus,

una pena lenta i dolça on s'aboquen

totes les sensacions que mai més tornaran.

CLOENDA DEL CORRELLENGUA.

CLOENDA DEL CORRELLENGUA
PERPINYÀ 3 DE NOVEMBRE 2007

PROU REPRESSIÓ SOLIDARITAT AMB EL JOVENT

VOLUNTAT DE CONSTRUIR UN PAÍS SOCIALMENT JUST I NACIONALMENT LLIURE

LA MANIFESTACIÓ CIVICA I REIVENDICATIVA, VA PARTIR A LES 4 DE LA TARDA DES DE LA PLAÇA CATALUNYA FINS AL CASTELLET, RECLAMANT UNA MAJOR CONSCIENCIACIÓ A LA POBLACIÓ EN GENERAL ENTORN A L’EXTENCIÓ DE L’ÚS DE LA LLENGUA I DEMANAR A LES ADMINISTRACIONS UNA MAJOR PRESÈNCIA D’AQUESTA EN TOTS ELS ÀMBITS.
AL VESPRE FANTÀSTIC CONCERT AL” FESTIVAL PER LA LLENGUA “AMB TRES GRUPS “PEPET I MARIETA-LA CARRAU-GOUMALAS’K .

NO PERDEM ELS SOMRIURE!!!!

31è Aplec Excursionista dels Paїsos Catalans.

31è APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS
DEL 01 AL 04 DE NOVEMBRE PRATS-DE MOLLÓ-LA PRESTA.

AMB MOLTA IL.LUSIÓ, HE PARTICIPAT A L’APLEC DE TOTS ELS CENTRES EXCURSIONISTES CATALANS.
JO ,I UNS COMPONENTS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE L’ALGUER ,VAM SORTIR AMB L’AVIÓ EL 31 D’OCTUBRE DE LA NOSTRA BARCELONETA CAP GIRONA .
EL MEU VIATGE HA COMENÇAT MOLT BÉ, PODENT GAUDIR D’UN TROS DEL CONCERT DE GERARD QUINTANA A L’ESCENARI DE LA COPA.
AL MATÍ SEGÜENT, VAM SORTIR D’HORA CAP L’ALT VALLESPIR (CATALUNYA NORD), ON VAM TROBAR UNA FANTÀSTICA ACOLLIDA,PER QUÈ FEIEN ALMENYS 30 ANY S QUE UNA DELEGACIÓ DE L’ALGUER NO HI PARTICIPAVA. I ÉS UNA LLÀSTIMA PER QUÈ , AQUESTES SÓN TROBADES DE PERSONES ALEGRES, QUE COMPARTEIXEN UNA LLENGUA, UNA HISTÒRIA, UNES TRADICIONS CULTURALS. ENCARA QUE SIGUI ALGUERESA NOMÉS D’ADOPCIÓ,HI HE PARTICIPAT AMB ORGULL, AMB LA SATISFACCIÓ DE CONEIXER NOUS AMICS, DE DESCOBRIR AQUESTA COMARCA BONICA, AIXÍ LLUNY DE SARDENYA.
HE PUJAT AMB GOIG SOBRE LES MAJESTUOSES MUNTANYES,PELS GUSTOSOS CAMINAIRES. TINC ENCARA ALS ULLS EL PAISATGE QUE ES VEIA DES DE LA TORRE DEL MIR I LES CAMES DESTROSSADES!
HE AGRAÏT DE LA CUINA SINGULAR DEL LLOC, DE LES VISITES GUIDADES, DELS ESPECTACLES. DE LA MÚSICA FOLK CATALANA DE LA COBLA MIL.LENARIA QUE HA TINGUT UN ÈXIT SOBRETOT AL MOMENT DE TOCAR “PAQUITO CHOCOLATERO” (UNA MARXA SACRA DEL VALENCIÀ), DE LES DANSES POPULARS ETC.
TXAU PRATS I ENCARA GRÀCIES I A LA PROPERA VEGADA. VISCA!
ACABO AMB LES PARAULES DEL PRESIDENT JOSEP DUNYACH
“ENDAVANT, ENTRE TOTS HO FAREM TOT!”

COM UNA ESTÀTUA...

COM UNA ESTÀTUA

AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
PER LLARG TEMPS HE RESPIRAT ÀRIDES PARAULES,
ENVÀ HE ESPERAT UN GEST, UNA EMOCIÓ.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
COM UNA ESTÀTUA DE PEDRA TINC UN ESPAI AL MÓN….
LA POLS SE’N RIU DE MI I AMB MENYSPREU VA COBRINT EL COR.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
JUGUEN EL VENT I LA PLUJA
I GOTES DE LLUM CORREN AL RIU
LLUNY DELS ULLS, LLUNY DEL SOL.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
ÉS EL BUIT, UN NO RES, FOSCOR, SOLITUD
QUE S’AMAGA DARRERE OBERTS LLAVIS VERMELLS
QUE MAI DENEGUENUN SOMRIURE.
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!
CADA LLÀGRIMA ÉS GEL,
CADA MÚSICA ÉS SOROLL,
CADA SOMNI ÉS GRISOR,
CADA DIA UN AMARG HORITZÓ .
AQUESTA NO ÉS UNA CANÇÓ D’AMOR!

COME UNA STATUA

Questa non è una canzone d’amore!

Per lungo tempo ho respirato aride parole,

invano ho aspettato un gesto, un’emozione.

Questa non è una canzone d’amore!

Come una statua di pietra ho uno spazio nel mondo.

La polvere ride di me e con disprezzo mi sta coprendo il cuore.

Giocano il vento e la pioggia

e gocce di luce corrono al fiume,

lontano dagli occhi lontano dal sole.

Questa non è una canzone d’amore!

È il vuoto, un niente, buio ,solitudine

che si nascondono dietro spalancate labbra rosse

che mai negano un sorriso.

Questa non è una canzone d’amore!

Ogni lacrima è ghiaccio,

ogni musica è rumore,

ogni sogno è grigiore,

ogni giorno un amaro orizzonte.

Questa non è una canzone d’amore!

“CHE” GUEVARA...

“CHE” GUEVARA
…………………………………………………
EN UN DIA D’OCTUBRE EN TERRA DE BOLÍVIA
AMB CENT COPS HA MORT ERNESTO “CHE” GUEVARA…….
EL TERCER MÓN PLORA, ARA TOTHOM SAP
QUE “CHE” GUEVARA HA MORT, MAI MÉS RETORNARÀ.
PERÒ QUELCOM CANVIAVA, VAN ACABAR ELS DIES D’AQUELLES EMOCIONS
I TORNAREN A ALÇAR EL CAP CONTRA LES REBEL.LIONS ELS NEMICS DE SEMPRE…..
“CHE” GUEVARA ERA MORT I TOTHOM HO COMPRENIA
QUE UN HEROI ES PERDIA, QUE QUELCOM ACABAVA……
I QUELCOM AL LLARG DELS ANYS VA ACABAR DE DEBÓ,
TOPANT CONTRA ELS ENGANYS DEL VIURE DIARI:
ELS COMPANYS D’UN TEMPS O S’HAN MARXAT O S’HAN VENUT,
SEMBLA QUE GIRI AL VOLTANT DE POCS SOBREVIVENTS…….
PER AIXÒ ARA JO VOLDRIA ESCOLTAR UNA VEU
QUE ALTRA VEGADA COMENCI A CANTAR:
EN UN DIA D’OCTUBRE, EN TERRA DE BOLÍVIA
AMB CENT COPS HA MORT ERNESTO “CHE “ GUEVARA…….
EL TERCER MÓN PLORA, ARA TOTHOM SAP
QUE “CHE” GUEVARA HA MORT, POTSER NO TORNARÀ….
PERÒ REACCIONARIS TREMOLEU, NO S’HAN ACABAT LES REVOLUCIONS
I VOSALTRES A DESENES, QUE USEU PARAULES DIFERENTS I LES MATEIXES PRESONS,
EN ALGUN LLOC UN DIA, NO SE SAP ON,
ON NO L’ESPEREU, EL “CHE” TORNARÀ!!

( FRANCESCO GUCCINI, STAGIONI 1999)

http://www.youtube.com/watch?v=OYYKNnEMrG0

OMBRES...

OMBRES

-“Quina hora serà?”- Es preguntava Clara en silenci.
El temps passa tan lentament quan un té por.
-“Perquè hi ha foscor?” La nit m’aterroritza!”-
Clara estava al seu llit amagada sota les flassades. Des del llençol sortien uns ulls ben oberts que no podien agafar el son.
A fora plovia a bots i barrals i arribaven una multitud de sorolls. L’aigua batia el terra pertot arreu; sobre els vidres, rodolava per la façana de la casa, i de la teulada fluїa a la canal com un riu en crescuda.
De sobte un llamp il.luminava la cambra i el seu cor s’aturava per l’espant. Desprès tronava i el seu ànim tornava a batre fort.
-“Esperem que no es tanqui la llum!”- pensava suant.
Ella dormia sempre amb el llum encés i tenia, a més una llànti de seguretat sobre la qual posava la seva atenció.
Hauria mort de por si s’hagués retrobat sola aquella fosca nit!

Sort que la seva cambra era a prop d’aquella dels seus pares, que dormien tranquil.lament com a bons àngels custodis.
-“Preserveu-me del perill, preserveu-me de l’ignot!”- deia mentre s’agitava sobre el matalàs. De sobte s’adonà d’un rumor! Guaità des del llinçol, la porta estava oberta, volia mirar cap al passadís amb preocupació.
-“Calma Clara, calma!.”-“El vent haurà fet colpejar la finestra!”…..-“No hi ha ningú, és només el vent.”- intentava de tranquil.litzar-se. No-obstant això el seu cor corria més que mai i després un altre cop i el seu batec va encara mès acceleradament.
-“Ajut!”-cridà. –“Potser que hi hagi algú aquí a prop?”- Però esperava d’equivocar-se, i no podia tancar els ulls perquè la seva imaginació galopava.
-“ I si quan li obro em veig per davant un desconegut que vol matar-me?!”-

A fora continuava a ploure, i Clara protegida pels llençols esbufegava :-“Aquí sota m’estic ofegant! No puc sortir-me’n!”.-….-“Però..què hi ha allà? Si és una ombra de veritat.
Oh noooo, no és possible..Quina por!!!-
-“L’ombra es mou lentament i ve cap a mi. Qui sap a qui pertany!”- deia al seu pensament poruc.
-“Ja no tinc forces per a mirar”- pensà mentre que l’ombra s’apropava.
Aquella taca fosca l’atemoria.-“Potser ara no es mou perquè s’ha adonat de ser al centre de l’atenció!”- pensava.
-“Està esperant el moment just per fer-me una emboscada!”-deia contrabatent les dents.
-“Seria una imprudència tancar els ulls ara”-raonava quieta, sense respirar, ocultant la propia presència.
Estava però molt cansada, les parpelles es feien pesades, el cos era de gel i el cor era al punt d’esclatar.

El temporal no s’aplacava, més pluja, més vent, més soroll i ara més ombres en la cambra!
Clara estava per tornar-se boja: una figura avançava cap a ella amb una cosa a la mà, seguida d’un contorn de moltes ombres que voltejaven sobre els murs amb moviments salvatges, amenaçants.
No sabia on mirar, les seves pupil.les giraven amb velocitat.
Les ombres havien occupat tota la casa i ho havien fet la nit adequada.
-“Potser, que m’han vingut a prendre? Per on? Per part de qui? Tornaré un dia a casa si em deixeran viva?”-
L’única manera per no sucumbir era aixecar-se i controlar que no fos un malson, el fruit d’una por exagerada . Esperà un minuts, després relliscà des del llit sobre la catifa, arrosegà endavant i, amb un cop de coratge, es posà en peu. De seguida s’adonà que no feia ombra!
-“On està la meva ombra? Què és tot això?”- deia irritada—“És la meva i prou, ningú me la pot robar!”-Raonà per un instant, alhora que li rondinà una idea al cap:-“Ja ho he comprès, tot! La meva ombra ha organitzat tot..està contra de mi!Què he fet per fer-la enfadar? Potser s’ha sentit abandonada!?”-
Pensava i caminava avant i enrere fins que la mare,que s’havia despertat pels sorolls dels passos, li cridà:-“Clara! Què fas aixecada? Ves a dormir!”-
-“No puc, les ombres enemigues em volen capturar! Ja han robat la meva ombra. Mama ajut! Ja no la tinc, no la tinc!”-
-“Para de fer bromes, ara no és hora!”- i pensava en què podia passar pel cap de la filla. Ja sabia que tenia por de tot, però un comportament així mai no l’havia tingut.
Estava en aprensió i abans d’anar a controlar, sentí Clara que deia:-“He capturat la meva ombra, vine a veure!”-
-“Prou, Clara. No tinc gana de bromes a les quatre de la nit! Demà al matí m’he de despertar aviat. Sisplau!”-
El silenci regnà sobirà en la casa. També el temporal s’havia acabat. El vent se n’havia anat qui sap a quin lloc i cap ombra dansava per la cambra.

Al matí següent, la mare anà a despertar Clara que s’havia adormit sobre la catifa. Tenia a la mà una cosa obscura, tancada dins el puny clos.
S’acostà per veure què era aquella presència estranya que semblava una tela, però no.
Clara es despertà sentint la veu de la mare, alhora que obria la mà per aixecar-se allò negre relliscà al terra.
L’esguard de la mare baixà i va veure l’ombra de Clara subtil i fosca.
L’havia capturada de veritat?! O havia estat una al.lucinació?
Què havia estat allò?!

PER ANDREA...

PEL MEU COSÍ ANDREA (29 ANYS) QUE AVUI HA MORT A CAUSA D’UN COP DE PUNY DONAT PER UN MALINTENCIONAT QUE L’HA FET CAURE D’UNA ESCALA . AQUESTA NO ÉS POESIA, PERÒ CRÒNICA REAL I BRUTAL

ANDREA

BUSCO LES PARAULES ADEQUADES, QUE DONEN CONSOLACIÓ, PERÓ NO LES TROBO.
VOLDRIA FER UNA MICA MEU AQUEST IMMENS DOLOR…UNA MORT AIXÍ ABSURDA T’HA PORTAT VIA,ANDREA, DEIXANT-NOS AFLIGITS I ESVERATS.
AQUESTA VEGADA HAS VOLAT MASSA ALT,HAS ANAT MASSA A LLUNY…MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA, MÉS ENLLÀ DELS NÚVOLS.
PER-QUÈ SOM POLS ,I SI UN BUFEC DE VIOLÈNCIA DECIDEIX D’ELIMINAR-NOS, UN INSTANT DESPRÉS SOM PERDUTS EN EL VENT.
DONEU-ME LES PARAULES PER ASSISTIR ELS CORS DESTROZATS D’UN PARE, UNA MARE, UN GERMÀ.
PER EIXUGAR LA PLOR DELS AVIS, PARENTS I AMICS…PER DIR-LI QUE MÉS ENLLÀ D’AQUELLA PORTA HI HA LA VIDA VERITABLE!
PERÒ, ENCARA NO HI CREC…NO M’HO IMAGINAVA….NO ESTIC ENCARA PREPARADA PER AIXÒ, I LA MEVA ÀNIMA ÉS AFLIGIDA.
VULL ALESHORES, RECORDAR COM ERES, SUAU, GENTIL, SEMPRE SOMRIENT I AFECTUÓS VERS EL PRÒXIM..UN ANGEL SOBRE AQUESTA TERRA!
PERÒ, L’AHIR ERA HISTÒRIA, L’AVUI ÉS UN REGAL I EL DEMÀ ÉS UN MISTERI..I EL TEU DEMÀ, ANDREA, SERÀ UN ENORME FAIX DE LLUM, QUE LLUIRÀ SOBRE EL CAMÍ DEL TEUS FAMÍLIARS, PER AFRONTAR ELS DIES MÉS DIFÍCILS I PESATS.
AVUI PERÒ, VEIG NOMÉS FOSCOR, EM SENTO MASSA FRÀGIL I PLORO TOTES LES MEVES INÚTILS LLÀGRIMESPER LA TEVA PREMATURA MANCANÇA.

GASTROMACHIA...

GASTROMACHIA

LA COMPANYIA CÀJKA DE CÀLLER ( CIÀJKA= GAVINA EN RUS),ÉS UN CONJUNT PERMANENT DE PROFESSIONALS DEL TEATRE, QUE A L’ALGUER HA ESCENIFICAT “GASTROMACHIA”, VAUDEVILLE GASTRONÒMICA EN MÚSICA.
SET FORMIDABLES ACTORS, REGITS PER L’ASSENYADA DIRECCIÓ ARTÍSTICA DE FRANCESCO ORIGO, INTERPRETEN ELS PERSONATGES D’UNA JERARQUIA D’UNA CUINA DE CORT DEL XVII SEGLE I CUINEN UNA TRADICIONAL SOPA SARDA RECITANT, CANTANT, BALLANT I EMBOLICANT DIRECTAMENT EL PÚBLIC.
TOT AIXÒ RESPECTANT EL TEMPS QUE LA RECEPTA TÉ PER COURE A FOC LENT..I LA SOPA DINS UNA GRAN OLLA CONTINUA BULLINT I EMANANT EN L’AIRE UN INVITANT PERFUM QUE ESTIMULAL’APETIT!
PROFESSIONALS DEL TREBALL I DE LA RIALLA,ELS ACTORS HAN ARRENCATS APLAUDIMENTS JA DESPRÉS ELS PRIMERS COPS DE L’ESPECTACLE.
MOLT EMOTIU EL MONÒLEG EN DIALECTE VÈNET D’UN POBRE AFAMAT QUE ÉS L’ESSÈNCIA DE L’ESCRIT DE ORIGO, ÉS A DIR DE POSAR L’ATENCIÓ SOBRE LA ENORME DIVERSITAT ENTRE UN MÓN DE POCS, RIC I OPULENT I ARA JA OBÈS I UN ALTRE ON ES RASCA LA FAM.
ENTRE RITMES ESPANYOLS, BALLADES SARDES I NAPOLITANES, MONÒLEG EN VÈNET, S’HA ARRIBAT AL EGRAN FINAL AMB LA REPARTICIÓ DE LA SOPA ALS ESPECTADORS ENCURIOSITS.
MERAVELLÓS CONVIT ENTRE LES MURALLES ANTIGUES DEL FORT DE LA MADDALENA, BANYAT DE BON VIN NEGRE ,SOTA EL CEL ESTRELLAT I EL SOMRIC D’APROVACIÓ DE LA LLUNA PLENA.
DULCIS IN FUNDO, FAN ECO DINS LES MEVES ORELLES, LES PARAULES DE SALUT EN DIALECTE GENOVÈS, ADREÇADES GENTILMENT PEL GUIONISTA A UNES ESPECTADORES DE LIGURIA COM JO.

GASTROMACHIA (VERSIONE IN ITALIANO)

GASTROMACHIA (VERSIONE IN ITALIANO)

LA COMPAGNIA CÀJKA DI CAGLIAR I (CIÀJKA = GABBIANO IN RUSSO), È UN ENSEMBLE STABILE DI PROFESSIONISTI DEL TEATRO CHE AD ALGHERO HA PORTATO IN SCENA “GASTROMACHIA”, VAUDEVILLE GASTRONOMICA IN MUSICA.
SETTE FORMIDABILI ATTORI, DIRETTI DALLA SAPIENTE REGIA DI FRANCESCO ORIGO, INTERPRETANO I PERSONAGGI DI UNA GERARCHIA DI UNA CUCINA DI CORTE DEL XVII SECOLO E CUCINANO UNA TRADIZIONALE ZUPPA SARDA, RECITANDO,CANTANDO, BALLANDO E COINVOLGENDO DIRETTAMENTE IL PUBBLICO. TUTTO CIÒ RISPETTANDO I TEMPI DI COTTURA DELLA RICETTA, CHE DEVE CUOCERE A FUOCO LENTO…E LA ZUPPA DENTRO UN PENTOLONE CONTINUA A BOLLIRE SPRIGIONANDO NELL’ARIA UN INVITANTE PROFUMO CHE STIMOLA L’APPETITO!
PROFESSIONISTI DEL LAVORO E DELLA RISATA, GLI ATTORI HANNO STRAPPATO APPLAUSI GiÀ DALLE PRIME BATTUTE DELLO SPETTACOLO.
TOCCANTE IL MONOLOGO IN DIALETTO VENETO DI UN POVERO AFFAMATO, CHE EVIDENZIA L’ESSENZA DEL TESTO SCRITTO DA ORIGO, OSSIA POSARE L’ATTENZIONE SULL’ENORME DIVARIO TRA UN MONDO DI POCHI,RICCO, OPULENTO E ORMAI OBESO ED UN ALTRO DOVE SI RASENTA LA FAME.
TRA RITMI SPAGNOLI, BALLATE SARDE E NAPOLETANE, MONOLOGO IN VENETO,SI ARRIVA AL GRAN FINALE CON DISTRIBUZIONE DELLA ZUPPA AGLI SPETTATORI INCURIOSITI.
MERAVIGLIOSO CONVITTO FRA LE MURA ANTICHE DEL FORTE DELLA MADDALENA, BAGNATO DA BUON VINO ROSSO, SOTTO IL CIELO STELLATO ED IL SORRISO D’APPROVAZIONE DELLA LUNA PIENA.
DULCIS IN FUNDO, FAN ECO NELLE MIE ORECCHIE,LE PAROLE DI SALUTO IN DIALETTO GENOVESE INDIRIZZATE GENTIMENTE DAL REGISTA AD ALCUNE SPETTATRICI LIGURI COME ME.

A LA LLUNA...

A LA LLUNA

COM ETS BELLA, OH LLUNA!
CRISTALLS DE CEL DINS ELS ULLS,
CASCADES D’ESTRELLES SOBRE EL COR.
JUGUEN LES OMBRES SOBRE EL COS
I CONFONEN LA MIRADA I LA MENT.
D’ARGENT EL TEU GRAN SOMRIURE
ES DIFON SERÈ SOBRE EL MÓN.
ET MIRES REFLECTIDA DINS LA MAR,
EN L’AIGUA QUE DANSA
SOBRE TREMORS D’ARPA.
COM ETS BELLA, OH LLUNA!
DE PELL DE LLUM VESTIDA
I FRESCOS PENSAMENTS AL PIT.
FANTASMES DE LLUM EN LA FOSCOR,
CONFONEN LA MIRADA I LA MENT.
DE PAU EL TEU GRAN SOMRIURE.
CONFORTA EL DIA QUE MOR.
ET MIRO REFLECTIDA DINS LA MAR,
MENTRE BAIXES A POC A POC D’ALLÀ A DALT,
AJUSTES ELS LLAVIS LLEUGERS
I EM TOQUES SUAU
AMB REFLEXOS DE LLUM.

EL PERFUM DEL SILENCI...

EL PERFUM DEL SILENCI
(EN MEMÒRIA DE LLUÍS XIRINACS I DAMIANS)


DINS EL PERFUM DEL SILENCI LES COSES PARLEN A L’ÀNIMA.
L’ARIDESA DE L’ESTIU HA FET CAURE LES PRIMERES FULLES A LA CAMPANYA CANSADA.
UN BUFEC DE TRISTESA ENVAEIX LA TERRA QUE A L’OMBRA DELS ARBRES ES PREPARA A LA MORT.
PER UN MOMENT AGAFA ÀNIM AMB UN FUGAÇ SOMRIURE, QUASI UN IMPETU TARDÍVOL DE NOSTÀLGIA.
I T’ACOMPANYA…….T’ACARICIA……….ARA REPOSES EN EL PEFUM DEL SILENCI QUE CANTARÀ LES TEVES PARAULES. DE PAU PARLARÀ EL VENT, DE LLIBERTAT S’ANIMARÀ EL BOSC.
ET DONAREM TOT AIXÒ QUE SIGUI NECESSARI “LLIBERTAT” PER FER-TE RESPIRAR………..
SI CALDRÀ, TAMBÉ LA VIDA!

http://www.youtube.com/watch?v=RVDbafgNRwo

TIME IN JAZZ ( VERSIONE IN ITALIANO)

TIME IN JAZZ ( VERSIONE IN ITALIANO)

LO SCORSO FINE SETTIMANA IO, FABIANA, IRENE, MANUELA E IBAN , SIAMO PARTITI PER BERCHIDDA PER ASSISTERE AD UNO DEGLI EVENTI PIÙ APPREZZATI NEL PANORAMA FESTIVALIERO ITALIANO.
“TIME IN JAZZ” INFATTI È CAPACE DI RICHIAMARE OGNI ESTATE MIGLIAIA DI SPETTATORI IN QUESTO ANGOLO DI SARDEGNA. MERITO DELLA FORMULA ALL’INSEGNA DELLA QUALITÀ ED ORIGINALITÀ CHE PER SEI GIORNI PROPONE MUSICA ( E NON SOLO) DAL MATTINO A NOTTE FONDA, IN PIAZZE MA ANCHE IN LUOGHI INSOLITI COME BOSCHI, GLI SCENARI DEL LIMBARA O LE CHIESETTE RUPESTRI NELLE CAMPAGNE DEI PAESI DA OZIERI A TEMPIO PAUSANIA ,DA OSCHIRI A PATTADA, DA NUGHEDU S. NICOLÒ A GOLFO ARANCI.
BEH, DICEVO CHE SIAMO PARTITE IN TRE DA ALGHERO (GLI ALTRI DA STINTINO), SU DI UNA UTILITARIA DAEWO, DOVE HO CERCATO DI CARICARE QUASI TUTTA LA CASA, SENZA CONOSCERE LA STRADA E SOPRATTUTTO SENZA UNA CARTINA STRADALE. DOPO DUE ESTENUANTI ORE DI VIAGGIO ECCOCI A BERCHIDDA A CERCARE UN CAMPING DOVE MONTARE LA NOSTRA PICCOLA TENDA. SALIAMO AL “ BELVEDERE”….SOLO ORA CAPISCO IL PERCHÉ DEL SUO NOME. SI TROVA SUL COCUZZOLO DEL MONTE E PER ARRIVARCI C’È UNA SALITA COSÍ RIPIDA CHE LA MACCHINA, TROPPO CARICA, FACEVA UN METRO AVANTI E DUE INDIETRO. UNA VOLTA LASSÙ DECIDIAMO DI ACCAMPARCI NEL CAMPING ALL’INGRESSO DEL PAESE ,IL “ TANCARÈ” E RISCENDIAMO. L,I INCONTRIAMO ANCHE GLI ALTRI AMICI, MONTIAMO LE NOSTRE TENDE SUL TERRENO VICINO ALL’INGRESSO DOVE STA IL GUARDIANO DEL CAMPING, MENTRE LE NUVOLE NERE ED IL VENTO FORTE NON PROMETTONO NULLA DI BUONO. POI PARTIAMO PER OZIERI DOVE NELLA BASILICA DI S. ANTIOCO DI BISARCIO PAOLO FRESU SI ESIBIVA NEL CONCERTO “MISTICO MEDITERRANEO” CON IL CORO DELLA CORSICA “A. FILETTA” ED IL SUONATORE DI BANDONEON DANIELE DI BONAVENTURA. ECCEZIONALE LA SCELTA DI FONDERE IL SUONO DELLA TROMBA DI FRESU CON LA TRADIZIONE DEI CANTI POLIFONICI IN UN AMBIENTE COSÍ SUGGESTIVO.
RIENTRIAMO AL CAMPEGGIO E TENTIAMO DI DORMIRE IN TRE IN UNA TENDA PER DUE PERSONE. PER FORTUNA SIAMO TUTTE MAGRE, PENSIAMO! IO PERÒ SONO UN PO’ LUNGA E SONO COSTRETTA AD ACCOVACCIARMI……UHMM, PAZIENZA! DICEVO CHE PROVIAMO A DORMIRE..PERCHÈ LA SCELTA DI POSIZIONARCI ALL’INGRESSO NON È STATA MOLTO FELICE. OLTRE AL VIA VAI DELLE AUTO E DELLE PERSONE, ANCHE I GUARDIANI FACEVANO LA LORO PARTE PER SCHIAMAZZARE CON URLA ,RISATE ED OGNI TIPO DI RUMORE. DI BUON MATTINO, CHIEDIAMO SE QUESTA SVEGLIA FOSSE COMPRESA NEL PREZZO E LORO CI RISPONDONO DI SI E CHE AVREMMO POTUTO ANCHE USUFRUIRE DI UN MASSAGGIO AI PIEDI….PUAHHH!!!VI RISPARMIO I DETTAGLI DEI PREPARATIVI, PERÒ ANCORA ADESSO DOBBIAMO CAPIRE IL PERCHÉ QUASI TUTTI CI GUARDASSERO COME FOSSIMO EXTRATERRESTRI!
ALLE 10 ERAVAMO GIÀ DALLA CHIESA DI CAMPAGNA DI S. MICHELE DOVE PAOLO FRESU E L’ATTRICE LOMBARDA LELLA COSTA SI SONO ESIBITI NEL READING “SULLA TERRA LEGGERI”, DEDICATO ALLA FIGURA E ALL’OPERA DELLO SCRITTORE SARDO SERGIO ATZENI SCOMPARSO NEL ’95 A SOLI 43 ANNI. HO PIANTO PER L’EMOZIONE E HO RISO PE LA SIMPATIA DI ENTRAMBI.
“MA PERCHÉ PRENDONO IN GIRO PAOLO FRESU A RIGUARDO DELLA SUA BELLEZZA?! IO TROVO MOLTO AFFASCINANTE QUESTO PICCOLO GRANDE UOMO!!!”
RITORNIAMO A BERCHIDDA E PROVIAMO A SALIRE IN PINETA PER MANGIARE QUALCHE PANINO. ABBIAMO SBAGLIATO STRADA, LA MACCHINA SI È RIFIUTATA DI SALIRE E SI È FERMATA….IN QUEL MOMENTO HO PERSO UN ANNO DI VITA! ( PAOLO FRESU..MI DEVI UN ANNO DI VITA!!!!!). TUTTO È BENE QUELLO CHE FINISCE BENE, COME NELLE FAVOLE E SE SONO QUI A DESCRIVERE L’AVVENTURA, SIGNIFICA CHE SIAMO SOPRAVVISSUTE!..MA SOLO PER IL MOMENTO, PERCHÉ DECIDIAMO DI PARTIRE DIREZIONE PATTADA (SEMPRE SENZA CARTINA) DOVE ARRIVIAMO DOPO UN’ORA DI VIAGGIO SOTTO IL SOLE COCENTE, SU DI UN TRAGITTO D’ASFALTO SEMI-LIQUIDO, SENZA L’OMBRA DI UN ALBERO AMICO.
ORE 18 ,CHIESA DI S.GIOVANNI, IO SONO PIÙ MORTA CHE VIVA, PERÒ MI RIANIMANO DHAFER YOUSSEF & NGUYEN LE,IL CANTO E L’OUD DEL MUSICISTA TUNISINO INCROCIATO CON I SUONI ELETTRICI DEL CHITARRISTA FRANCO-VIETNAMITA IN UN AFFASCINANTE GIOCO DI SONORITÀ E ATMOSFERE DIVERSE FRA ORIENTE ED OCCIDENTE.
IL VIAGGIO DI RITORNO È STATO PER ME UN’AGONIA.
PORTO ANCORA AL POLSO IL BRACCIALE D’IDENTIFICAZIONE DEL CAMPING E ENL MIO CUORE QUELL’ANGOLO DI SARDEGNA SINORA A ME SCONOSCIUTO, LA MAGIA DELLA MUSICA, I VOLTO ORMAI FAMILIARI DI CHI COME NOI HA ASSISTITO AI CONCERTI E SOPRATTUTTO………..PAOLO FRESU!

Time in jazz...

TIME IN JAZZ

EL CAP DE SETMANA PASSAT JO, FABIANA,IRENE MANUELA I IBAN, VAM PARTIR CAP BERCHIDDA PER ASSISTIR A UN DELS EVENTS MÉS APRECIATS DINS EL PANORAMA DEL FESTIVAL ITALIÀ.”TIME IN JAZZ”EN EFECTE ÉS CAPAÇ DE FER ARRIBAR CADA ESTIU MILERS D’ESPECTADORS EN AQUEST RACÓ DE SARDENYA. MÈRIT DE LA FÓRMULA A L’INSÍGNA DE LA QUALITAT I DE L’ORIGINALITAT QUE PER SIS DIES PROPOSA MÚSICA ( I NO NOMÉS) DES DEL MATÍ FINS A LA NIT, A LES PLACES PERÒ TAMBÉ EN LLOCS INSÒLITS COM ELS BOSCS, ELS ESCENARIS NATURALS DEL MONT LIMBARA O LES PETITES ESGLESIES DE CAMPANYA DELS POBLES DES DE OZIERI A TEMPIO PAUSANIA, DES DE OSCHIRI A PATTADA, DES DE NUGHEDU S. NICOLÒ A GOLFO ARANCI.
BEH, ESTAVA DIENT QUE VAM PARTIR EN TRES DE L’ALGUER (ELS ALTRES DOS DE STINTINO) SOBRE UN PETIT COTXE DAEWO, ON JO HE INTENTAT DE CARREGAR LA MEVA CASA, SENSE CONÈIXER EL TRAJECTE I SOBRETOT SENSE TENIR UN MAPA DE CARRETERA. DESPRÉS DE DUES HORES CANSANT DE VIATGE, HEUS AQUÍ A BERCHIDDA A BUSCAR UN CÀMPING ON MUNTAR LA NOSTRA PETITA TENDA. PUGEM AL “BELVEDERE”…NOMÉS ARA COMPRENC EL PER QUÈ D’AQUEST NOM. ES TROBA SOBRE EL CIM D’UN MONT I PER ARRIBAR-HI HI HA UNA PUJADA AIXÍ PENDENT QUE EL COTXE, AMB TOT EL CÀRREC, FEIA UN METRE ENDAVANT I DUES ENDARRERE. UNA VEGADA A DALT, DECIDIM D’ANAR AL CÀMPING “TANCARÈ” A L’ENTRADA DEL POBLE I TORNEM A BAIXAR. ENS TROBEM AMB ELS ALTRES, MUNTEM LES TENDES SOBRE EL TERRENY A PROP DE L’INGRÉS ON ESTÀ LA GUARDIA DEL CÀMPING, MENTRE ELS NÚVOLS NEGRES I EL VENT FORT NO PROMETEN RES DE BO. DESPRÉS SURTIM CAP OZIERI ON, DINS LA BASÍLICA DE S. ANTIOCO DE BISARCIO, EL MÚSIC PAOLO FRESU TOCAVA AMB EL COR DE CORSICA “A. FILETTA” I EL MÚSIC DE BANDONEON DANIELE DI BONAVENTURA. BONIC L’ESCOLLIMENT DEL PROJECTE “ MÍSTIC MEDITERRANI” DE MESCLAR EL SO DE LA TROMPETA AMB LA TRADICIÓ DELS CANTS POLIFÒNICS DINS UN AMBIENT AIXÍ SUGGESTIU!
TORNEM AL CÀMPING I PROVEM A DORMIR EN TRES DINS UNA TENDA PER DOS. PER SORT SOM PRIMES, PENSEM! JO PERÒ SÓC UNA MICA LLARGA I TINC D’AJUPIR-ME..PACIÈNCIA!
ESTAVA DIENT QUE PROVEM A DORMIR..PER QUÈ LA IDEA DE COL.LOCAR-NOS A L’ENTRADA NO HA ESTAT MOLT BONICA. A MÉS DEL TRÀFIC DE COTXES I DE GENT, TAMBÉ LES GUARDIES FEIEN LA SEVA PART PER BALADREJAR AMB CRITS, RIALLES I CADA MENA DE SOROLL. AL MATÍ MOLT D’HORA DEMANEM SI AQUEST DESPERTADOR ESTAVA COMPRES DINS EL PREU I ENS HAN CONTESTAT QUE SI I QUE A MÉS PODÍEM GAUDIR D’UN MASSATGE ALS PEUS…PUAHH! US PRESERVO ELS DETALLS DELS PREPARATIUS, PERÒ ENCARA HEM DE COMPRENDRE EL PER QUÈ LA MAJORIA ENS MIRAVA COM FOSSIM UNS EXTRATERRESTRES!
A LES 10 ESTAVEM JA A L’ESGLESIA DE CAMPANYA DE S. MIQUEL, ON PAOLO FRESU I L’ACTRIU LELLA COSTA HAN FET EL READING “ SOBRE LA TERRA LLEUGERS” ,DEDICAT A LA FIGURA I A L’OBRA DE L’ESCRIPTOR SARD SERGIO ATZENI MORT AL ’95 A 43 ANYS. HE PLORAT PER L’EMOCIÓ I HE RIGUT PER LA SIMPATIA DE AMBDÓS. PERÒ, PER QUÈ PRENEN EL PEL D’EN PAOLO FRESU AMB RELACIÓ A LA SEVA BELLESA? JO TROBO MOLT FASCINANT AQUEST PETIT I GRAN HOME!!!!
TORNEM A BERCHIDDA I INTENTEM PUJAR A LA PINEDA PER MENJAR UNS ENTREPANS. ENS HEM EQUIVOCAT DE RUTA, EL COTXE S’HA REBUTJAT DE PUJAR I S’HA APAGAT…EN AQUELL MOMENT HE PERDUT UN ANY DE VIDA! (PAOLO FRESU EM DEUS UN ANY DE VIDA!!) TOT ÉS BO QUAN ES CONCLOU BÉ, COM DINS LES FAULES I SI SÓC AQUÍ A DESCRIURE L’AVENTURA, SIGNIFICA QUE SOM SOBREVISCUDES!..NOMÉS DE MOMENT, PER QUÈ DECIDIM DE SURTIR CAP PATTADA(SEMPRE SENSE EL MAPA), ON ARRIBEM DESPRÉS UNA HORA DE VIATGE SOTA UN SOL CALENT, SOBRE UN TRAJECTE D’AFALT LÍQUID, SENSE L’OMBRA D’UN ARBRE AMIC.
A LES SIS A L’ESGLESIA DE S. JOAN, JO SÓC MÉS MORTA QUE VIVA, PERÒ AGAFO ÀNIM AMB LA MÚSICA DE DHAFER YOUSSEF I NGUYEN LE: EL CANT I L’OUD DEL MÚSIC TUNISIÀ MESCLAT ALS SONS ELÈCTRICS DE LA GUITARRA DEL FRANCO- VIETNAMITA DINS UN JOC DE SONORITATS I ATMOSFERES DIFERENTS ENTRE ORIENT I OCCIDENT.
EL VIATGE DE TORNADA, VA SER PER A MI UNA AGONIA.
PORTO ENCARA AL BRAÇ EL BRAÇAL D’IDENTIFICACIÓ DEL CÀMPING I EN EL MEU COR AQUELL RACÓ DE SARDENYA FINS ARA A MI DESCONEGUT, LA MÀGIA DE LA MÚSICA, LES CARES ARA JA FAMILIARS DE QUI VA ASSISTIR A TOTS ELS CONCERTS I SOBRETOT………..”PAOLO FRESU”!

S’ALÇARÀ ENCARA LA LLUNA...

S’ALÇARÀ ENCARA LA LLUNA

Mentres lo sol crema los nostrus records,

los tous ulls estan buscant altres mirades.
Lo vent no fa tresor del meu lament,
paraules trencades dins lo desert dels meus morros.
A terra se troba immòbil l'espiga tallada
dins la calor sufocant d'un dia d'estiu.

Solament les cigales canten a la vida.
Pols de llua en l'ària plena d'electicitat...
Però, lo meu cor no bati més quan davalla la nit.
S'alçarà la lluna a damunt dels meus cabells despagats.
Riurà la serp al camp cobert de palla.

SI ALZERÀ ANCORA LA LUNA

Mentre il sole brucia i nostri ricordi,

i tuoi occhi stanno cercando altri sguardi,

il vento non fa tesoro del mio lamento,

parole spezzate nel deserto delle mie labbra.

A terra giace immobile la spiga tagliata

nell’afa soffocante d’un giorno d’estate.

Soltanto le cicale stridono alla vita,

polvere di noia nell’aria piena di elettricità.

Però il mio cuore non batte più quando scende la notte.

Si alzerà la luna sopra i miei capelli spenti,

riderà la serpe nel campo cosparso di paglia.

ELS POETES NO TENEN FORMA NI COLOR...

ELS POETES NO TENEN FORMA NI COLOR

ELS POETES NO TENEN FORMA NI COLOR,
ROSES NEGRES DINS LA NIT
NARCISOS DINS EL SOL.
CAMINEN EN EL VENT
DANSEN DINS LA PLUJA
ES MULLEN DE ROSADA
NO CONEIXEN EL TEMPS.
ELS POETES NO TENEN FORMA NI COLOR,
NÀUFRAGS DE LA VIDA
SERENS EN EL DOLOR.
MIREN EN EL VENT
PARLEN A LA PLUJA
DIBUIXEN AMB ROSADA,
FANTASMES DEL TEMPS.
ELS POETES NO TENEN FORMA NI COLOR,
SOMIEN LA LLUNA
DORMEN EN EL SOL.
CANTEN EN EL VENT
FAN DE LA PLUJA

TINTA DE DOLOR.

I POETI NON HANNO FORMA NÉ COLORE

I poeti non hanno forma né colore,

rose nere nella notte

narcisi nel sole.

Camminano nel vento

danzano nella pioggia

si bagnano di rugiada

non conoscono il tempo .

I poeti non hanno né forma né colore,

naufraghi della vita

sereni nel dolore

guardano il vento

parlano alla pioggia

disegnano con rugiada

fantasmi del tempo.

I poeti non hanno né forma né colore,

sognano la luna

dormono nel sole

cantano nel vento

fan della pioggia

inchiostro di dolore.

ELS CENTS PASSOS....

ELS CENTS PASSOS

( LA MEVA TRADUCCIÓ DE LA CANÇÓ “ I CENTO PASSI” DE LA BANDA ITALIANA “ MODENA CITY RAMBLERS” INSPIRADA DE LA OMÒNIMA PEL.LICULA DE M. T. GIORDANA SOBRE PEPPINO IMPASTATO, FILL D’UN BOSS DE LA MÀFIA QUE COM PERIODISTA VA DENUNCIAR LA MÀFIA A LA SEVA RÀDIO PRIVADA, CAUSANT LA RÀBIA DE LA SEVA FAMÍLIA……..)

-“HAS ANAT A L’ESCOLA? SAPS COMPTAR?”—“COM COMPTAR?”—“1,2,3,4….SAPS COMPTAR?”--“SI ,JO SÉ COMPTAR”—“ SAPS CAMINAR?”—“ JO SÉ CAMINAR.”—“I COMPTAR I CAMINAR JUNTAMENT, HO SAPS FER?”—“SI CREC QUE SI”. –“ALESHORES, VÉS! COMPTA I CAMINA!VÉS 1,2,3,4,5,6,7,8…-“ON ESTEM ANANT?”-“VÉS, COMPTA I CAMINA! 9……90,91,92,93,94,95,96,97,98,99 I 100!” SAPS QUI VIU AQUÍ?U ZÙ TANU, VIU AQUÍ! 100 PASSOS HI SÓN DES DE LA NOSTRA CASA, 100 PASSOS…”(DE LA PEL.LICULA).

VA NÉIXER EN AL TERRA DELS VESPRES I DELS TARONGERS, ENTRE CINISI I PALERMO PARLAVA A LA SEVA RÀDIO.DINS ELS ULLS ES LLEGIA LA GANA DE CANVIAR, LA GANA DE JUSTÍCIA QUE EL VA CONDUIR A LLUITAR.TENIA UN COGNOM MOLEST I RESPECTAT, PER CERT EN AQUELL AMBIENT D’ELL POC HONRAT. ES SAP ON ES NEIX, PERÒ NO COM ES MOR I TAMPOC SI UN IDEAL ET DONARÀ DOLOR.“PERÒ LA TEVA VIDA ARA TU POTS CANVIAR, NOMÉS SI ETS DISPOST A CAMINAR, CRIANT FORT I SENSE POR, COMPTANT 100 PASSOS AL LLARG DEL TEU CAMÍ”
1,2,3,,4,5,10,….100 PASSOS 1,2,3,4,5,10….100 PASSOS (MÉS VEGADES)
“HEM DE REBEL.LAR-NOS”(DE LA PEL.LICULA)
PODIA COM TANTS ESCOLLIR I PARTIR, EN CANVI VA DECIDIR DE RESTAR, ELS AMICS, LA POLÍTICA, LA LLUITA DEL PARTIT…A LES ELECCIONS S’HAVIA CANDIDAT. DEIA QUE DE PROPER ELS HAURIA CONTROLATS, PERÒ NO VA TENIR TEMPS PER QUÈ VA SER MATAT….EL NOM DEL SEU PARE DINS LA NIT NO HA BASTAT, ELS AMICS DESESPERATS NO EL VAN TROVAR MÉS….“ALESHORES, DIGUES-ME SI TU SAPS COMPTAR, DIGUES-ME SI SAPS TAMBÉ CAMINAR, COMPTAR I CAMINAR JUNTAMENT A CANTAR LA HISTÒRIA DE PEPPINO I DELS AMICS SICILIANS”
ALESHORES 1,2,3,4,5,10,..100 PASSOS…..(MÉS VEGADES)
ERA LA NIT FOSCA DE L’ESTAT ITALIÀ, LA DEL 9 DE MAIG ’78. LA NIT DE VIA CAETANI, DEL COS DE ALDO MORO,L’ALBA DELS FUNERALS D’UN ESTAT…..“ALESHORES,DIGUES-ME SI TU SAPS COMPTAR,DIGUES-ME SI TU SAPS CAMINAR, COMPTAR I CAMINAR, JUNTAMENT A CANTAR LA HISTÒRIA DE PEPPINO I DELS AMICS SICILIANS”
ALESHORES 1,2,3,4,5,10…100 PASSOS (MÉS VEGADES)
“ÉS NOMÉS UN MAFIÓS, UN DE TANTS”“ÉS EL NOSTRE PARE! EL MEU PARE! LA MEVA FAMÍLIA, EL MEU PETIT POBLE! JO VULL FOTRE-ME’N!VULL ESCRIURE QUE LA MÀFIA ÉS UNA MUNTANYA DE MERDA! JO VULL CRIDAR!”(TRET DE LA PEL.LICULA)
(si feu un click a sota podeu escoltar la cançó)

http://www.youtube.com/watch?v=KUpcxdg2Iqs

BOMBAY...

BOMBAY

TE’N SURTS CAP LA CIUTAT DE LA JOIA,
ENTRE ULLS DE NENS QUE NECESSITEN AFECTE,
ON ES SOBREVIU DE POQUES RUPIES AL DIA.
QUE EL TEU VIATGE, SIGUI UNA CANÇÓ D’AMOR,
UN HIMNE A LA VIDA, UNA LLIÇÓ D’ESPERANÇA.
TE’N VAS ON LA GENT NO TÉ RES
I DE TOTA MANERA TÉ TOT.
TROBARÀS LA BELLESA TAMBÉ DINS EL FANG,
UN SOMRIURE DINS LA DESESPERACIÓ.
T’ENRIQUIRÀS DE NOVES CULTURES,
DE COLORS I LLEGENDES D’ORIENT.
VEURÀS EN CADA ALBA UNA EXPLOSIÓ DE VIDA.
TOT AIXÒ QUE NO ÉS DONAT..ÉS PERDUT.

( a la meva filla que surt cap a India )

EL BOSC TÉ GANA...

EL BOSC TÉ GANA
EL BOSC TÉ GANA
DE VEUS, XIUXIUEIGS I REMORS.
DE ROSTRES LLUNYANS ESMORTEÏTS PEL TEMPS,
D’HISTÒRIES DE VELLS CREMADES PEL FOC,
CAMINS D’HERBA ENGOLITS PER LES ESPINES.
DE CASES, PATIS, MURS I RECINTES,
DE MIRADES D’AMOR, DE CISTELLS DE BOLETS.
DE PASTURES OMBROSES, DEL RITME DE DESTRAL,
DE CANÇONS OLOROSES DE VINYA ,
DE SUAUS CATIFES DE MOLSA.
EL BOSC TÉ GANA
DE RECORDS DE TEMPS LLUNYANS,
RIALLES DE GOTES DE PLUJA,
ESPURNES ESCAPADES DE LA LLAR
CREPITAR DE PARAULES ANTIGUES,
D’EMOCIONS ROBADES AL COR.
DE CASES, JARDINS, ESCALES,
DE JOCS DE NENA.
DE SONS D’OMBRES EN EL VENT,
DE DIES QUE ESDEVENEN NITS,
DE LLUMS ARA JA OFEGADES.

IL BOSCO HA FAME
Il bosco ha fame
di voci, sussurri e rumori,
di volti lontani sbiaditi dal tempo,
di storie di anziani, bruciate dal fuoco,
sentieri d’erba inghiottiti dalle spine.
Di case,cortili, muri e recinti,
di sguardi d’amore, di ceste di funghi.
Di pascoli ombrosi, del ritmo dell’ascia,
di canzoni odorose di vigna,
di morbidi tappeti di muschio.
Il bosco ha fame
di ricordi di tempi lontani,
risate di gocce di pioggia,
faville scappate dal focolare,
crepitare di parole antiche,
di emozioni rubate al cuore.
Di case, giardini, scale,
di giochi di bimba.
Di suoni di ombre nel vento,
di giorni che si trasformano in notti,
di luci ormai soffocate.

DINS UN RACÓ DEL COR...

DINS UN RACÓ DEL COR

UN LLARG SILENCI ENVOLTA LA CAMBRA
I AIXÓ ÉS MOLT DOLENT, ÉS SOROLL PEL COR.
RERE EL VIDRE ENTELAT DELS TEUS ULLS,
BOIRES DE TRISTESA QUE NO PUC ALLEUJAR.
PERDRE UN AMIC ÉS FATAL!
JA HO SÉ QUE NO HI HA PARAULES O GESTS
QUE TE’L PORTIN ENRERE.
AMAGAT DINS LA GÀBIA DELS TEUS PENSAMENTS,
OFEGUES LA MALENCONIA DINS UNA COPA DE VI BLANC.
L’ÀNIMA OPRIMIDA, ELS SENTIMENTS VENÇUTS
TE FAN ANAR A CEGUES.
MIRANT EL CEL, AVUI EL SOL SEMBLA CRUEL,
LA CANÇÓ DEL MAR SEMBLA UNA OFENSA,
EL VENT UNA BUFETADA,
LA LLUNA UNA BROMA DE LA NIT.
PERÒ HAS DE MIRAR ENDAVANT,
GUARDAR DINS EL COR ELS INSTANTS PASSATS JUNTAMENT.
CONTINUA A SOMRIURE PER ELL,
OBRIS ELS TEUS ULLS I BUSCA MÉS COLORS POSSIBLES
PER QUÈ LA SEVA MIRADA SIGUI UNA OBRA INFINIDA.
SABOREJA GOTES DE MEMÒRIA EN CANVI DE LLÀGRIMES AMARGUES
I ELL VIURÀ PER SEMPRE DINS UN RACÓ DEL TEU COR.
DONALI ENCARA VEU, LLUOR, EMOCIÓ,
RESPECTE, AMISTAT, COMPLICITAT I SANG I VIDA I……
REFLEXOS DE LLIBERTAT
QUE VENCERAN SOBRE LES TENEBRES.

EM VENC...

EM VENC ( LA MEVA TRADUCCIÓ DE LA CANÇÓ “MI VENDO DE RENATO ZERO)

FAIG DE PRESSA UN ALTRE INVENTARI…
DESMUNTO LA BARRACA I VIA!
CANVIO ZONA ITINERARI, LA MEVA ADREÇA ÉS LA FOLLIA!
HI HA UN INFELIÇ , ARREU ON VAGIS……
VULL AMPLIAR EL NOMBRE DELS MEUS CLIENTS…
JO VENC DESITJOS I ESPERANCES EN FORMA D'ESPRAI.
SEGUEIX-ME , JO SÓC LA NIT, EL MISTERI , L’AMBIGÜITAT..
JO CREO ELS ENCONTRES..JO SÓC LA SORT!
AQUELL INSTANT DE VANITAT!
INCREÏBLE, SI VOLS…SEGUEIXI-ME I NO TE' N PENEDIRÀS!
JO SÓC LA CLAU DELS TEUS PROBLEMES,
PUC GUARIR ELS TEUS MALS, VEURÀS!
EM VENC, L’AGRESSIVITAT QUE NO TENS!
A CANVI DEL TEU INFERN, ET DONO DUES ALES, SAPS!
EM VENC, UNA ALTRA IDENTITAT,
ET DONO AIXÒ QUE EL MÓN DISTRET NO ET DÓNA.
JO EM VENC, I JA! A BON PREU, SE SAP!
VAIG PERDRE UN DIA EL MEU CIRC,
PERÒ EL CIRC VIU SENSE MI!
NO ÉS LA TEVA ÀNIMA EL QUE BUSCO, JO SÓC MÉS SOLA QUE TU!
EN L’ARC D’UNA LLUNA JO,
FARÉ DE TU UN ENREDAIRE O UN REI.
SÓC JO LA CLAU DELS TEUS PROBLEMES,
PUC GUARIR ELS TEUS MALS, VEURÀS!
EM VENC,L’AGRESSIVITAT QUE NO TENS,
A CANVI DEL TEU INFERN, ET DÓNO DUES ALES, SAPS!
SI..EM VENC, UNA ALTRA IDENTITAT!...............

http://www.youtube.com/watch?v=LLvs5VJ0WbI

COCAÏNA...

COCAÏNA

ESTRANYS ÉSSERS HUMANS:
VALORS, LLAVORS DE LA RUÏNA I DEFECTES, FONT DE LA FELICITAT.
COCAÏNA….FANTASMA D’UN RECORREGUT ALLIBERADOR.
FLORS DE PORCELLANA TIGRADA AMB ESTAMS D’ARGENT ARDENT.

MITJA LLUNA...

MITJA LLUNA

LLUNA SUAU, AIXÍ DÒCIL I RESERVADA

EL TEU ARC D’OR ACARICIA ELS MEUS PENSAMENTS.

T’ADREÇO LA MIRADA I ELS MEUS INÚTILS SOSPIRS

I LA MEVA NUA MÀ, SOLA COM EL MEU COR TURMENTAT.

LLUNA SUAU, AIXÍ DÒCIL I RESERVADA

AL TEU ARC D’OR OFEGO ELS MEUS PENSAMENTS.

T’ADREÇO LA MIRADA, FLOR SUAU DE LA NIT

I LA MEVA NUA MÀ RECULL NOTES DE CONFORT I ESPERANÇA .

LLUNA SUAU, AIXÍ DÒCIL I RESERVADA

AL TEU ARC AMAGO ELS MEUS PENSAMENTS.

T’ADREÇO LA MIRADA, CREIXENT FRESCOR DE LA NIT

I LA MEVA NUA MÀ RELLISCA ENTRE OMBRES, FANTASMES I FLEBLES VEUS.

LLUNA SUAU, AIXÍ DÒCIL I RESERVADA

AL TEU ARC D’OR ESGOTO ELS MEUS PENSAMENTS.

T’ADREÇO LA MIRADA EN EL TÈNUE VEL DE LA NIT

I LA MEVA NUA MÀ FREGA DE TREMOLORS LA PELL DE SEDA SALVATGE.

LLUNA SUAU, AIXÍ DÒCIL I RESERVADA

AL TEU ARC D’OR ES PERDEN ELS MEUS PENSAMENTS .

T’ADREÇO LA MIRADA, FOSFORESCÈNCIA DE LA NIT

I LA MEVA NUA MÀ ESTRENY ESTRELLES DE PLOR I CUQUES DE LLUM.

MEZZA LUNA

Luna dolce, cosi mite e riservata,

il tuo arco accarezza i miei pensieri.

Ti indirizzo lo sguardo ed i miei inutili sospiri

e la mia nuda mano, sola come il mio cuore tormentato.

Luna dolce, cosi mite e riservata

nel tuo arco annego i miei pensieri.

Ti indirizzo lo sguardo, fiore dolce della notte

e la mia nuda mano raccoglie note di conforto e speranza.

Luna dolce, cosi mite e riservata

nel tuo arco nascondo i miei pensieri.

Ti indirizzo lo sguardo crescente freschezza della notte

e la mia nuda mano scivola tra ombre, fantasmi e flebili voci.

Luna dolce, cosi mite e riservata

nel tuo arco esplodo i miei pensieri.

Ti indirizzo lo sguardo nel tenue velo della notte

e la mia nuda mano sfiora di brividi la pelle di seta selvaggia.

Luna dolce cosi mite e riservata

nel tuo arco si perdono i miei pensieri.

Ti indirizzo lo sguardo fosforescenza della notte

e la mia nuda mano stringe stelle di pianto e lucciole d’oro.

http://www.youtube.com/watch?v=HwgPX3XUnsc&mode=related&search=

EL LLAC DE BARXA.

EL LLAC DE BARXA

EL LLAC DE BARXA O BARàTZ ES TROBA A PROP DE PORTO FERRO A 20 KM. DE L’ALGUER ,ALS PEUS DEL RELLEU DE S.ABE. ÉS L’ÚNIC LLAC NATURAL DE LA SARDENYA,ÉS D'ORIGEN MARÍ,ES VA FORMAR FA 100.000 ANYS, QUAN EL NIVELL DE LA MAR ERA MÉS ALT.
NO OBSTANT SIGUI UN LLAC D’AIGUA DOLÇA, ALIMENTAT PEL RIU DEI GIUNCHI, EL RETROBAMENT DE FÒSSILS CONFIRMA LA SEVA ORIGEN MARINA.
TÉ UNA PROFUNDITAT MÉS O MENYS DE DOS METRES I UN PERÍMETRE DE 12 KM. MOLT SUGGESTIU CIRCUMDAT DE DUNES SORROSES AMUNTEGADES DEL VENT FORT QUE BUFA AL PORT DE COMTE.
ESTÀ ENVOLTAT PER UNA ESPESA PINEDA ON ES PODEN TROBAR TAMBÉ PALMERES, FALGUERES, LLENTISCLES, LAVANDES I ORQUÍDIES. SOBRE L’AIGUA A MÉS SUREN MOLTES ESPÈCIES DE HERBES.
AQUÍ VIUEN MOLTS VOLàTILS A MÉS DE LA GAVINA, DE L’ÀNEC I DE LA GARSA REAL.
DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL ,L’EXÈRCIT ALEMANY VA POSAR UNA DE LES SEVES BASES EN AQUESTA ZONA I DURANT UNA RETIRADA DE LES TROPES VA DECIDIR DE LLANÇAR ARMES I BOMBES A DINS DEL LLAC. AQUÍ RECENTMENT S'HAN DESECAT UNS TERRENY ON S’HAN TROBAT MOLTES BOMBES I ENCARA AVUI PASSEJANT, ES PODEN TROBAR TROSSOS D’ARTILLERIA.
AQUEST LLAC DES DE SEMPRE HA ALIMENTAT LLEGENDES BASTANTS INSÒLITES, UNA DE LES QUALS DIU QUE LA VALL, QUE AVUI DÓNA ACOLLIMENT A LES AIGÜES, S’HA FORMAT D’UN ENFONSAMENT DEL TERRENY ON ESTAVA LA CIUTAT DE BARAX, QUE ARA ES TROBARIA SOTERRADA PER L'AIGUA I EL FANG. I SI CREIEU A LES LLEGENDES, MIREU BÉ AL FONS DE L’ESTANY, QUAN L’AIGUA ÉS MÉS BAIXA I PODRIEU VEURE ELS AVANÇOS DE LES CONSTRUCCIONS ENGOLIDES PER UNA PUNICIÓ DEL CEL. AMB UNA MICA MÉS D’IMAGINACIÓ, VEUREU SORTIR DE L’AIGUA LA Mà DE LA DONA AMB EL NEN EN BRAÇ, PETRIFICADA PER QUÈ S’HAVIA VOLTAT ENRERE ,ABANS D’ARRIBAR AL MONTGIRAT, OÏNT ELS CRITS DE LA SEVA GENT, MENTRE LA CIUTAT S'INUNDAVA.

ELS ANIMALS DOMÈSTICS NO SÓN CAP JOGUINA.

ELS ANIMALS DOMÈSTICS NO SÓN CAP JOGUINA

EL FENOMEN DE L’ABANDONAMENT DELS ANIMALS DOMÈSTICS ÉS UN PROBLEMA SOBRETOT DURANT L’ESTIU. LA SURTIDA PER LES VACANCES, SOVINT POSA A PROVA EL FET DE CONVIURE AMB AQUESTS PETITS COMPANYS DE VIDA.
UNA VEGADA ESFUMATS ELS ENTUSIASMES INICIALS, L’ANIMAL ES TORNA UN OBJECTE, A VEGADES INCÒMODE I SOVINT SE SENT LA NECESSITAT DE DESLLIURAR-SE’N.
ELS MOTIUS SÓN TANTS: LA DIFICULTAT DE PORTAR-LO DE VACANCES PER FALTA DE LLOCS ADEQUATS QUE ADMETIN ANIMALS, LA MANDRA PER BUSCAR UNA ALTRA SOLUCIÓ I SOBRETOT L’ARIDESA DE COR.
AIXÍ,MOLTS ANIMALS ES RETROBEN VAGANT PLENS DE POR PELS CARRERS PLENS DE TRÀNSIT RODAT,I CORREN EL RISC DE CAUSAR ACCIDENTS DE CIRCULACIÓ O DE SER-NE VICTIMES.
PER AIXÒ, QUAN DECIDIM D’ENFLOCAR UN CADELL PER DONAR-LO ALS FILLS, HAURÍEM DE PENSAR-HO MOLT BÉ!! SI NO SOM CAPAÇOS DE SOSTENIR LES NOSTRES RESPONSABILITATS, NO COMPREM O PORTEM UN ANIMAL A CASA, PER QUÈ L’AMOR INCONDICIONAT QUE ENS DÓNA SERIA IGUAL A LA NOSTRA MALDAT A L'HORA DE L’ABANDONAMENT.
COM ES POT NO PROVAR CAP REMORDIMENT EN COMPLIR UNA ACCIÓ TAN MENYSPREABLE?
UN ANIMAL NO POT PARLAR,PERÒ ÉS UN ÉSSER VIU DOTAT D’INTEL.LIGÈNCIA, CAL OBSERVAR LA SEVA MIRADA I ELS SEUS MOVIMENTS PER COMPRENDRE QUE ENS CONDIDERA LA SEVA FAMÍLIA.
ENS DÓNA AFECTE, AMISTAT I COMPANYA I AIXÒ SUPOSA QUE SI SOM PERSONES SENSIBLES, HAURÍEM DE CORRESPONDRE’L AMB ELS MATEIXOS SENTIMENTS I DE TENIR-NE CURA.
SI US PLAU, NO TRAїM ELS NOSTRES AMICS!!!

http://www.youtube.com/watch?v=CH610rpuKrw

CALA LLUNA...

CALA LLUNA

Cala Lluna es troba a la badia d’Orosei al municipi de Dorgali.
S’hi arriba amb nombrosos vaixells que fan servei al llarg de la costa, o a peu mitjançant la “Codula de Lluna” des de Teletottes o de Cala Fuili al llarg d’un recorregut costaner.
Probablement la més famosa i celebrada caleta de l’illa de Sardenya, segons alguns la més bella del Mediterrani: 700 metres de platja i una mar amb reflexos de color verd.
A l’esquena un bosc d’oleandres i un petit llac d’aigua dolça.
A la paret calcària , al nord de la platja, hi ha sis coves grans que s’obren vers la mar.
A breu distància, però assolible només des de la mar és possible visitar la cova del “Bue Marino” (foca caputxina).
D’aquest escenari, quatre membres del C.E.A.i jo en v am poder gaudir diumenge sis de maig.
Vam sortir de l’Alguer molt aviat amb un temps que amenaçava pluja.
Durant el viatge en cotxe, com canviava el panorama, sol, núvols i pluja, s’alternaven contantment.
A causa del temps, vam decidir de fer el recorregut més breu des de Cala Fuili, però més difícil.
A més de Cala Fuili, vam explorar la Cala Oddoana i la cova homònima .
Paolo i Joaquim corrien sobre les pedres com si fossin cabres i Basilio com un senyor ens esperava a Letizia i a mi que duiem un pas més lent per a poder gaudir del paisatge , i estàvem cansades per la calor.
Arribats a Cala Lluna, ens vam adonar que per a poder arribar a la platja, s’havia de travessar un llac (que s’havia alçat per la pluja) o passant dins l’aigua o per damunt de les roques .
Ens decidim per la segona alternativa bastant difícil i a mig recorregut ens adonem que en Joaquim estava travessant el llac perquè tenia por de penjar-se a les roques! Imagineu Paolo que li cridava :“ quina vergonya! “ La seva veu feia eco en aquella Cala així com els nostres crits per la por de caure des de les roques dins l’aigua!
Una vegada a la platja, havíem decidit de capbussar-nos dins aquella aigua cristal.lina. Però el temps ens va jugar una mala passada. El cel es va omplir de núvols negres i amenaçants. Vam anar a dins d’una de les sis grutes per menjar, al costat d’altres turistes i sota les estalactites vam esmorzar. Mentrestant esperàvem un canvi del temps, i el canvi va arribar però en negatiu. El cel ens va descarregar a sobre tota l’aigua a bots i barrals, i això mentre intentàvem de travessar de nou les roques per tornar enrere. Només jo, que cridava com un corb, i en Paolo vam travessar. Una vegada de l’altra part del llac vam descobrir que s’havia de tornar enrere per no repetir (causa el temporal) el recorregut de Cala Fuili i que s’havia d’agafar un vaixell .
Per no passar sobre les roques, que per la plutja semblaven gel i podien ser perilloses, vam prendre el patí de l’home que feia els bitllets pel vaixell. Aquest oscil.lava sobre aquella aigua pantanosa i això em va fer venir el pànic de caure-hi dins. Jo estava abundantment mullada, ningú havia previst de fer un bany d’aigua dolça a Cala Lluna!
Vam prendre el vaixell amb molts altres turists, especialment alemanys que tots elegants sortien de la Cova del Bue Marino i ens miraven estranyats per les nostres condicions espantoses. Jo tenia els cabells com els d’un espantaocells!
El vaixell feia etapa només a Cala Gonone i des d’allà, a peu, vam tornar al cotxe fent un recorregut de 4,5 km.
El sol va sortir dels núvols per eixugar els nostres cossos i nosaltres vam poder gaudir d’un altre paisatge molt agradable.
Aquesta excursió va ser una mica complicada, però no podré mai més oblidar-me d’una aventura així i ho escric a veu alta perquè la meva veu, com que m’he refredat, se n’ha anat completament!!

L’ALGUER: VERITABLE PARADÍS.

L’ALGUER: VERITABLE PARADÍS

Moltes persones no saben on es troba L’Alguer, ni tampoc que aquesta és una ciutat d’origen català.
L’Alguer és el centre turístic més important de la ribera del Corall, situat a la costa nord-ovest de l’illa de Sardenya.
En aquest racó de mar massa encantador, es troba un superb centre històric, emmurallat per una llarga muralla de defensa edificada pels Dòria al segle XIII i refeta posteriorment pels catalans.
Aquí, podem admirar moltes torres, com la de l’Esperó Reial a la Plaça Sulis, dels Hebreus construїda per la comunitat jueva, de S. Jaume anomenada també dels Cutxos ( en català gossos) perquè antigament s’hi tancaven els gossos vagabunds.
Al centre històric, hi ha nombrosos llocs d’interès: el Palau d’Albis, que va ser durant molt temps residència habitual del Governador de la ciutat, el Palau Maquin construїt pel bisbe alguerès Ambrogi Maquin al 1600. La Catedral de S. Maria, on hi ha la capella de la verge de Montferrat. L’església de S. Francesc i la de S. Miquel al Carrer Major. L’església de la Misericòrdia , on es guarda la preciosa escultura de fusta del Crist de la Misericòrdia ( la legenda narra que fou conduїt per les aigües de la mar a L’Alguer, després d’un naufragi d’un vaixell provinent d’Alacant. I encara la petita església del Carme, on es troba la Mare de Déu dels Desemparats, donada pels valencians a la nostra comunitat.
Si dels Bastions mirem la mar, es pot contemplar l’espectacle d’un promontori anomenat Cap de Caça, dibuixat en el blau o en un capvespre sobre la badia de L’Alguer. Allà es troben les coves de Neptú, on es pot arribar amb vaixell o baixant a peu, des del capdamunt, per una escala de 640 esglaions.
Al voltant de L’Alguer, hi ha moltes km de platja amb sorra blanca i caletes espectaculars com Les Bombardes, El Llatzeret, El Portitxol on domina l’homònima torre costera.
Si volem fer un tomb pel passat podem visitar llocs de culte màgic-religiós come el Nurag de La Palmavera, a 10 km del centre seguint la carretera que condueix a Port del Comte.
Sempre a 10 km. del centre, però en direcció Porto Torres, es troba una de les més vastes necròpolis de Sardenya, la Necropoli d’Anghelu Ruju, que consta de 38 hipogeus.
Qui no voldria gaudir d’excursions riques de prehistòria, nurags, domus de Janas?
Aquesta perla de mar, amb el seu clima dolç, els seus colors, els perfums de la vegetació mediterrània, la seva història, el seu art, és un oasi per gaudir un sojorn agradable i divertit.

CALA GORROPPU...

CALA GORROPPU

Cala Gorroppu és un esplèndid recorregut naturalístic.
És el canyó càrstic més gran d’Europa on podem penetrar en la natura incontaminada de la Sardenya més amagada. La visita d’aquest congost és un dels itineraris obligats del Supramonte.
Se surt del poble de Dorgali i, travessada en cotxe la vall d’ Oddoene fins el petit pont de S. Abba Arva, es continua a peu seguint un camí immergit en la vegetació espessa, costejant al principi el riu Flumineddu i de seguit la part sud-oriental del mont Oddei, per més o menys 6 km.
Fins que s’arriba a prop de l’embocadura de la gola, que té les parets de 400 m. d’alçada resultat de l’erosió del torrent, que durant els milers d’anys s’ha excavat el llit, seguint els passatges oberts per remots moviments tel.lurics, i que ara passa gairebé sempre dins el subsòl.

Deixant a l’esquerra uns llacs i petites cascades d’on neix el riu Flumineddu, s’accedeix a la gola. Impressiona per les parets imponents que s’erigeixen verticals sobre un estret de roques blanques i un llit de còdols polits. Per poder proseguir, s’han de travessar les gèlides aigües d’un petit llac. El sol de la tarda crea estranys jocs de llum, que donen una atmosfera quasi irreal.

Aquí la natura domina sobirana. És l’incontrastable regne del porc senglar, que troba el seu ambient ideal entre falgueres, esbarzers, llentiscles, arboços i brucs. Quan la selva s’aclareix, les roques semblen voler advertir el visitant que la seva rudesaestà allí per a defensar aquella immensa fractura. I les grutes al voltant evoquen un aire de misteri i llegenda.

Visiteu aquest lloc…..a la nostra illa tot és gran i màgic.

A L'INFERN...

A L'INFERN

Un dia baixaré a l'infern.
Com en un cant de Dante,
passaré de l'horror a la malènconia,
del plor desesperat a la llum de l'esperança.
Un llarg camí de dolor i tendresa,
passió i pentiment.
Vull me perdre i me transformar al so
d'una música varia i profunda,
que difund l'ímpetuositat i la dolçor,
l'odi i l'amor, el bas i el rugit.

All'inferno

Un giorno scenderò all'inferno.

Come in un canto di Dante,

passerò dall'orrore alla malinconia,

dal pianto disperato alla luce della speranza.

Un lungo cammino di dolore e tenerezza,

passione e pentimento.

Voglio perdermi e trasformarmi al suono

d'una musica varia e profonda,

che diffonde l'impeto e la dolcezza,

l'odio e l'amore, il bacio ed il ruggito.

LA PRIMAVERA...

LA PRIMAVERA

La vagua primavera ha saludat la vida.
Un esguard a la vall i
tot canvia de color.
Uns passos i neix l'herba tendra.
Al seu cant dansen les orenetes i
tot perfuma de transparent alègria.
Al tranquil capvespre, busco la violeta
amagada en el meu cor,
perquè pugui brillar amb la seva simplicitat.

RECORDS DE MINYONIA

RECORDS DE MINYONIA

El meu pensament estrac
torna enrere en el temps,
quan el meu cel era pintat de rosa
i l’entusiasme teixiva la tela dels somnis.
No coneixeva la força fatal de la passió,
la cruel margantor de la derrota.
Ignorava les paraules odi, tristesa,
compromís i prejudici.
Tinc encara als ulls lo color
del cel de la mia campanya;
als cabells lo color del feno madur.
Lliure i contenta corriva
entre papàrius secats
i somiava quan la natura
s’adormiva al calor de l’estiu.
Tot era ferment de vida
i promesa de collida.
El cel ara se fa fosc
sobre los meus pensaments
i lo letxo secular fa ombra
sobre la mia ànima.
Un instant de commoció…
quan senteix l’abraç emocionant
dels meus afectes llunyans.
Prenc una flor i li donc un bes
per reprimir un sanglot.

RICORDI D’INFANZIA

Il mio pensiero stanco

torna indietro nel tempo

quando il mio cuore era colorato di rosa

e l’entusiasmo tesseva la tela dei sogni.

Non conoscevo la forza fatale della passione,

la crudele amarezza della sconfitta.

Ignoravo le parole odio, tristezza,

compromesso e pregiudizio.

Ho ancora negli occhi il colore

del cielo della mia campagna;

nei capelli il colore del fieno maturo.

Libera e felice correvo

tra i papaveri appassiti

e sognavo quando la natura

si addormentava nel calore dell’estate.

Tutto era fermento di vita

e promessa di raccolto.

Il cielo ora è scuro sopra i miei pensieri

e la quercia secolare fa ombra sulla mia anima.

Un istante di commozione…

quando percepisco l’abbraccio emozionante

dei miei affetti lontani.

Raccolgo un fiore

donandogli un bacio

per reprimere un singhiozzo.

PENSAMENTS I PARAULES...

PENSAMENTS I PARAULES

M’agrada molt escriure, especialment poemes.
Escric només quan estic inspirada i aleshores em fa molta il.lusió.
Poso els meus sentiments sobre un full blanc per no oblidar-me d’uns moments de vida viscuda.
Els meus textos sovint són sintètics i a vegades intricats, com si volgués amagar-hi les meves emocions.
Com adjectiu hi posaria “malencònics”.
De fet,escric en moments difícils per distreure’m de les dificultats de la vida.
Escriure em dóna un estadi d’ebrietat perquè m’allunyana de la realitat.
Ja he dit que escric només quan al cap em ve una il.luminació i si tinc un bolígraf i un full, començo de seguida a escriure.
Després rellegeixo, canvio paraules, faig molts esborranys.
A l’inici escric pertotarreu utilizant un bolígraf i un full, després ho passo a l’ordinador. Consulto diccionaris i gramàtiques, quan tinc dubtes.
Al final, quan la meva “obra”està acabada em sento molt satisfeta. Crec que el meu punt feble és la tristesa que difonen els meus escrits, i els punts forts que tantmateix arribin al cor de la gent.
Penso que podrien millorar en al seva forma i qualitat.
M’agradaria saber escriure textos més llargs com novel.les, però també cançons, perquè voldria poder sentir les meves paraules en música.
Tinc a precisar que no sóc una escriptora professional! Sóc una persona que quan s’emociona, s’esfoga escrivint!
Quan escric, sento diferents estats d’ànim que depenen de les sensacions del moment, però el bolígraf corre sempre sobre el full amb fluїdesa i passio’.
Els lectors que conec, aprecien les meves poesies. Em diuen que he de ser una mica menys trista i complicada a l’hora d’exposar les meves emocions, però al final entenen el sentit i això li agrada.
Un dels més bells comentaris ha estat “Tens tan de trist com de preciós”
La correcio’ gramatical del text és molt important i dedico força temps per a corregi-lo.
Sobretot perquè escric en una llengua que no ès la meva.
Abans escrivia primer en italià i després feia la traducció.
Ara, penso també en català, i per a mi aquesta és una gran conquesta……un pas endavant!
Gràcies a tots els amics catalans que em donen consells i amistat.

CINZIA

SI ET TALLESSIN A BOCINS...

Em dedico aquesta cançó de FABRIZIO DE ANDRÈ

SI ET TALLESSIN A BOCINS

Si et tallessin a bocins, el vent els recolliria, el regne de les aranyas cosiria la pell, i la lluna teixiria els cabells i el rostre i el pol.len de Dèu, de Déu el somriure.

T’he trobat vora el riu que tocaves una fulla de flor i cantaves paraules lleugeres, paraules d’amor.
He tastat els teus llavis de mel roja roja, t’he dit “dona’m allò que vols, jo allò que puc.
Rosa groga, rosa d' aram, mai he ballat tant de temps, al llarg del fil de la nit ,damunt les pedres del dia. Jo tocador de guitarra, jo tocador de mandolina, finalment hem caigut sobre el fenc.
Perduda per molt, perduda per poc, presa seriosament, presa de broma, no hi ha hagut gaire de dir ni de pensar;la sort somreia com un estany a la primavera, despentinada per tots els vents de la tarda.
I ara esperaré fins demà per tenir nostàlgia, senyora libertat, senyora fantasia, tan preciosa com el vi, tan gratuita com la tristesa amb el teu núvol de dubte i bellesa.
T'he trobat a l’estació mentre perseguies el teu perfum entrapada per un vestit gris- fum. Els diaris dins una mà i a l’altra el teu destí, caminaves al costat del teu assassí.
Però, si et tallessin a bocins, el vent els recolliria, el regne de les aranyas cosiria la pell, i la lluna, la lluna teixiria els cabells i el rostre i el pol.len de Déu , de Déu el somriure………

…